Anar al contingut

Chrysista

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Chrysista és un grup gran d'algues estramenopilas que habiten en la mar, aigua dolça o sol. Alguns membres del grup poden ser heterótrofos osmótrofos o fagótrofos, pero en la seua majoria són fotosintéticos en plasts que presenta una gama de colors que inclou verda llima, dorat, ocre, rojós i marró, presentant pigments com a clorofila a, c1, c2, fucoxantina, violaxantina i β-caroteno entre uns atres.

Este grup presenta típicament dos flagelos, alguns són uniflagelados o no presenten flagelos, en tot cas es considera que és una característica específica del grup el desenroll de l'aparat flagellar alvançat[1] i pot haver mastigonema.

Les cèlules poden ser nuetes i algunes posseïxen filopodios o axopodios. Unes atres poden estar rodejades per mucílac o per una paret celular, incloent formes en armadures, closques o closques. Algunes espècies produïxen escamas orgàniques o silíceas i espines, mentres que unes atres produïxen armadures de celulosa, de quitina, de pectina, silíceas o calcáreas.

En majoria són unicelulars com els animalículos sol, poden també formar colónies filamentosas com les algues verda-grogues, colónies ben ramificadas com les algues dorades o ser verdaderament multicelularés com les algues pardas, les quals tenen teixits diferenciats i poden alcançar gran tamany.

Classificació i filogenia

[editar | editar còdic]

Els anàlisis filogenético distinguixen les següents llínees de Chrysista:

  • Eustigmista. Agrupa a les chicotetes classes Pinguiophyceae i Eustigmatophyceae, que són algues unicelulars que habiten aigües dolces o marines i el sol.
  • Phagochrysia. Esta agrupació es caracterisa per no presentar mai parets celulars, realisar o no la fotosíntesis i ser a sovint fagotrofos. Inclou als ameboides fagotrofos de Picophagea, a les algues dorades i a Synurophyceae. Estos dos últims grups comprenen formes unicelulars o colonials que viuen principalment en aigua dolça i presenten parets celulars o closques de celulosa, quitina, silíceas o calcáreas.
  • Marista. És l'agrupació més gran i més evolucionada, comprenent des de formes unicelulars i filamentosas com les algues verda-grogues a les algues pardas que són verdaders pluricelulares en teixits diferenciats. Inclou als grups en l'aparat flagellar més complex i complet.

El grup Limnista és un tàxon en el grau de infrafilo que es va propondre per a agrupar a Eustigmista en Phagochrysia i que forma un clado en alguns anàlisis filogenético.

Chrysista és un clado ben consensuat en els anàlisis multigenéticos. S'ha postulat les següents relacions internes:[2][3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Riisberg I et al. 2009, Seven gene phylogeny of heterokonts. Protist. 2009 May;160(2):191-204. doi: 10.1016/j.protis.2008.11.004. Epub 2009 Feb 12.
  2. Cavalier-Smith, Thomas, and Josephine Margaret Scoble. Phylogeny of Heterokonta: Incisomonas marina, a uniciliate gliding opalozoan related to Solenicola (Nanomonadea), and evidence that Actinophryida evolved from raphidophytes. European journal of protistology 49.3 (2013): 328-353.
  3. Philippe Silar 2016, Protistes Eucaryotes.: Origine, Evolution et Biologie dones Microbes Eucaryotes. 2016, 978-2-9555841-0-1. <hal-01263138>