Cryptophyceae

Cryptophyceae (Cryptophyceae)

Cryptophyceae és una classe de protistas unicelulars d'aigua dolça o marins del subfilo Cryptophyta. En la seua majoria són fotosintéticos i capaces de viure en condicions de llum escassa per la combinació de pigments fotosintéticos que presenten. Per tant, se'ls troba a profunditats relativament grans en la columna d'aigua i també poden sobreviure baix el gèl durant l'hivern aprofitant l'escassa llum que es filtra. En general són mixótrofos, és dir, són fotótrofos i bacteriòfecs al mateix temps, l'ingestió fagotrófica de bactèries els proporciona la font de fòsfor i nitrogen que necessiten. Són especialment abundants en aigües fredes i semblen ser molt sensibles a la cantitat de llum que reben, a sovint vivint en les zones més profundes dels clars llacs oligotróficos més septentrionals i d'alta montanya, sobrevivint a la congelació hivernal i polar.

Alguns gèneros com Chilomonas, que té leucoplastos, i Goniomonas, que carix per complet de plasts, són incoloros. La posició filogenético de Goniomonas i la seua naturalea heterótrofa, ho ha dut a classificar-se en la seua classe independent Goniomonadea.

Cryptophyceae comprén tres órdens i unes nou famílies, encara que encara hi ha més per identificar. Les criptofíceas junt a les katablefáridas i a Goniomonas es classifiquen en el tall Cryptophyta.

Característiques

Les criptofíceas tenen un o dos plasts (o rodoplastos), a excepció de Chilomonas, que té leucoplastos. Atres grups afins a les criptofíceas carixen de plasts per complet i són predadores com les katablefáridas i Goniomonas. Els plasts són laminares i localisats en posició parietal, moltes voltes bilobulados o en forma d'H. Els plasts presenten els tilacoides agrupats en parells, sense lamela ceñidora i pot haver un o més pirenoides. Generalment es presenta un únic pirenoide localisat en el centre en el plast cap al costat dorsal de la cèlula, o be en posició central entre els dos lòbuls del plast. En algunes espècies es presenten dos o més pirenoides localisats en costats interiors esquerre i dret dels lòbuls dels plasts.

Els plasts estan rodejats per quatre membranes i contenen un orgànul, el nucleomorfo, localisat en un compartimento situat entre les dos membranes interiors i les dos exteriors. El nucleomorfo conté un genoma altament reduït, lo que sugerix que el plast es va derivar d'un simbionte eucariota, sent el nucleomorfo el remanente del núcleu del simbionte. Els estudis genètics sugerixen que el simbionte va poder haver segut un alga roja, encara que els seus rodoplastos són molt diferents. La membrana externa del plast està conectada en l'envoltura nuclear i en el retícul endoplasmático rugoso, per lo que es denomina retícul endoplasmático cloroplástido.

Els plasts contenen clorofilas a i c₂ junt en atres pigments i el color dels quals pot ser oliva, marró, roig o vert-azulado. Posseïxen pigments ficobilínicos: ficocianina i ficoeritrina, pero no es presenten en ficobilisomas, sino en l'espai intratilacoidal. Presenten α-caroteno i predominantment aloxantina (carotenoide del grup de les xantofilas), no obstant falta el β-caroteno. Utilisen com a material de reserva almidó verdader, extraplastidial, associat en plasts i núcleu, i glòbuls de lípits en la citoplasma.

Orige

Evolutivamente, les criptofíceas s'haurien originat per simbiogénesis entre una cèlula heterótrofa hoste i un alga endosimbionte Rhodophytina, lo que va constituir una endosimbiosis secundària. És per açò que els plasts de les criptofíceas (o rodoplastos en este cas), compartixen característiques comunes en les algues roges, tals com la presència del pigment roig ficoeritrina i la r-ficocianina.