Cryptophyta
Cryptophyta, Cryptomonada o criptofitas és un grup menut d'algues unicelulars en unes 200 espècies que viuen en aigües marines i continentals.[1] Són membres importants del fitoplàncton i es poden trobar en aigües estancades, soportant moderats nivells de contaminació. Són especialment abundants en aigües fredes tals com els llacs d'alta montanya i en aigües àrtiques i antàrtiques. En general, les criptofitas són mixótrofas, és dir, capaces tant de la fotosíntesis com de la fagotrofia. Presenten una coberta rígida, una invaginació ventral (d'ahí el nom de crypto, que significa amagat) de la que ixen dos flagelos i vàries files d'eyectosomas, de funció defensiva. Algunes espècies formen zooxantelas, és dir, viuen com simbiòtiques d'animals.
Ecologia
[editar | editar còdic]Les criptofitas es poden trobar en totes les mars, en aigua dolça i en aigües estancades, incloent els bassals intersticiales de les plages d'arena. Aproximadament la mitat de les espècies són d'aigua dolça i l'atra mitat marines. Són especialment abundants en aigües fredes i semblen ser molt sensibles a la cantitat de llum que reben, a sovint vivint en les zones més profundes dels clars llacs oligotróficos més septentrionals i d'alta montanya.
Són capaços de sobreviure durant l'hivern en les aigües cobertes de neu o gèl, en este cas, desplaçant-se a la zona més superficial en l'objecte de rebre la suficient cantitat de llum. La supervivència en estes condicions d'escassea de llum requerix tant d'un sistema fotosintético altament eficient com unes reduïdes taxes de respiració celular en les baixes temperatures. Quan el gèl es fon i la cantitat de llum aumenta considerablement, les criptofitas es desplacen a les aigües més profundes per a evitar l'excés de llum. Són també les espècies dominants en els llacs d'aigua dolça de l'Antàrtida.[2]
Les criptofitas són organismes principalment mixotrofos, capaces de realisar la fotosíntesis, si ben alguns membres són totalment heterótrofos. L'ingestió fagotrófica de bactèries els proporciona la font de fòsfor i nitrogen que necessiten en condicions d'escassea de nutrients.
Característiques
[editar | editar còdic]Les criptofitas són unicelulars i biflageladas, en cèlules ovales i aplanadas i en un tamany d'al voltant de 10-50 μm. Algunes es presenten en formes cocoides o palmeloides (grups de cèlules rodejades d'una coberta de mucílac) i existix un gènero filamentoso. Per eixemple, Cryptomonas pot presentar un estat palmeloide del que pot lliberar-se fàcilment per a tornar a ser una forma mòvil. També poden formar quiste, rodejats d'una paret celular i en animació suspesa, que els permeten sobreviure en condicions desfavorables.
El cos celular de les criptofitas és asimètric, organisat dorsiventralmente. Les cèlules tenen una invaginació ventral de la que ixen dos flagelos anteriors casi iguals. Els flagelos presenten fibrillas o mastigonemas, que en el més curt estan organisades en una fila, pero en el més llarc ho estan en dos rencs oposts. Els flagelos s'inserten de forma asimètrica en el costat dret de l'invaginació, lo que provoca una rotació al voltant de l'eix llongitudinal quan naden.
Les criptofitas no presenten una verdadera paret celular. La coberta específica que rodeja a la criptofita és un periplasto de dos capes, una interna i una atra externa a la membrana plasmática. La capa externa és fibrosa, mentres que l'interna presenta plaques proteináceas. Adicionalment poden presentar chicotetes plaques poligonales externes tant sobre la superfície celular com sobre els flagelos.[3][4]
Presenten eyectosomas que ampren per a la defensa, puix poden ser disparats a l'exterior. Consistixen en dos filaments espirals mantinguts baix tensió.[5] Si la cèlula rep un estímul, ya siga de tipo mecànic, químic o lluminós, els eyectosomas són descarregats, propulsando a la cèlula llunt del destorbament en una trayectòria en zig-zag. Els eyectosomas grans, visibles al microscopi òptic, estan associats a l'invaginació; els més menuts se situen per baix de la periplasto.
Algunes criptofitas presenten una taca ocular, un orgànul sensible a llum, constituït per un sol renc de grànuls i que pot estar situat dins de la membrana que rodeja al cloroplasto o en atres llocs de la cèlula. En totes les espècies d'aigua dolça està present una vacuola contràctil per a la regulació de la pressió osmótica localisada en el vèrtiç de la cèlula. Les mitocondrias tenen crestes planes.
La reproducció és asexual, per simple divisió llongitudinal i la mitosis és oberta. Les espècies sésiles o colonials produïxen zoosporas. La reproducció sexual ha segut observada recentment.
Per a les característiques dels plasts, vejau la classe Cryptophyceae.
Classificació
[editar | editar còdic]Es distinguixen tres órdens en dos classes.[1]
- Cryptomonadales. Presenten cloroplastos o leucoplastos, estos últims presents en tres linajes que varen perdre la capacitat fotosintética. No presenten citostoma ni citofaringe, encara que són capaços d'ingerir bactèries aparentment utilisant vacuolas contràctils. Comprén uns vinticinc gèneros i a la major part de les espècies.
- Goniomonadales. Carixen de tot tipo de plasts i presenten un citostoma que utilisen per a l'ingestió de bactèries. Solament s'ha descrit un gènero, Goniomonas.
- Kathablepharida. És un grup d'organismes depredadors relacionats en els anteriors, que ingerixen assuts eucariota a través d'un citostoma apical en el respal de bandes de microtúbuls llongitudinals. No s'han observat plasts, encara que algunes espècies són cleptoplásticas, furtant els cloroplastos dels assuts que ingerixen. Es coneixen uns quatre gèneros.
Cavalier-Smith les inclou en el propost regne Chromista en el grup Cryptista, integrat per criptomonadas, goniomonadas, katablefáridas i atres organismes heterótrofos relacionats.[6][7] No obstant varis especialistes sugerixen que són necessaris més estudis filogenético per a definir la relació entre Cryptophyta i Chromista.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Adl, S.M. et al. 2012. The revised classification of eukaryotes. Journal of Eukaryotic Microbiology, 59(5), 429-514
- ↑ Lee, R. I. (2008). Phycology. Cambridge University Press.
- ↑ (1980).«A comparison of the periodic sub-structures of the trichocysts of the Cryptophyceae and Prasinophyceae».BioSystems.12
- 71–83.doi:10.1016/0303-2647(80)90039-8.
- ↑ (1984).«The ejectisomes of the flagellate Chilomonas paramecium - Visualization by freeze-fracture and isolation techniques».Journal of Protozoology.31(2)
- 259–267.doi:10.1111/j.1550-7408.1984.tb02957.x.
- ↑ Graham, L. I. (2009). [1], 2nd edició, Sant Francisco, CA: Benjamin Cummings (Pearson). ISBN 9780321559654.
- ↑ Cavalier-Smith, T., Chao, I. I., & Lewis, R. (2015). Multiple origins of Heliozoa from flagellate ancestors: New cryptist subphylum Corbihelia, superclass Corbistoma, and monophyly of Haptista, Cryptista, Hacrobia and Chromista. Molecular phylogenetics and evolution, 93, 331-362.
- ↑ Cavalier-Smith, T. (2010). Kingdoms Protozoa and Chromista and the eozoan root of the eukaryotic tree. Biology Letters, 6(3), 342-345.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Cryptophyta.- Este artícul conté una traducció derivada de «Cryptophyta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.