Anar al contingut

Chusquea juergensii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Chusquea juergensii, denominada comunament en Brasil carajá, cará o canilin, és una gramínea arbustiva perenne, pertanyent a la subfamília dels #bambú (Bambusoideae). Creix en zones humides subtropicales i tropicals del centre-este de Sudamérica.

Descripció

[editar | editar còdic]

Chusquea juergensii és un bambú d'una altura d'entre 1,5 i 4 metros, en rizoma paquimorfo, que presenta canyes en interior sòlit, empinades, de superfície plana i glabra, en diàmetros d'entre 10 i 22 mm. Els entrenudos presenten lleus regates.

Fulls

Els fulls del culmo posseïxen baïnes decíduas, glabras, en làmina triangular, erecta; no tenen pseudopecíolo. Les del fullage sí tenen pseudopecíolo, d'1,5 a 2,5 mm de llongitut, i no tenen el marge de la lígula externa ciliodado; presenten basalmente làmines simètriques.

L'inflorescència és laxa, linear o paniculada. Mostra un notable i robust raquis.[1][2]

Distribució

[editar | editar còdic]

Chusquea juergensii habita en el sotobosque umbrío i fresca de selves en galeria, preferentment en les riberes de cursos d'aigua, en altituts compreses entre els 145 als 895 m s. n. m., en zones de quebrades i serres, en ambient subtropical i tropical.

Es distribuïx en el surest i sur de Brasil, Uruguay[3][4] i nordest argentí.

Brasil

En Brasil es troba en els estats de Mines Gerais, Ric de Janeiro, São Paulo, Paraná, Santa Catarina[5] i Riu Gran del Sur.[6]

Uruguay

En l'Uruguay va ser colectado en departaments del centre-nort:

Argentina

En l'Argentina es troba en el nordest, extrem nort de la mesopotamia, en la zona central de la província de Missions. En eixe país conta només en dos registres:

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Chusquea juergensii va ser descrita originalment en l'any 1909 pel botànic austríac Eduard Hackel.


L'eixemplar tipo procedix de Riu Gran del Sur, en el sur de Brasil, i habitava un planalto en altituts entre els 400 i els 600 m s. n. m. Va ser descrit des d'un eixemplar cultivat a 70 m s. n. m. en la Fasenda Hortícola, municipi Ric Pardo. Havia segut colectado en setembre de 1907.[8]

Etimologia.

El nom genèric Chusquea ve del idioma muisca chusky, que segons manuscrits colonials significa "Canya ordinària de la terra".[9] El nom específic juergensii rendix honor a Carolo Jüergens, qui va ser el que va enviar el material des de la localitat tipo.

Sinonímia.
  • Chusquea swallenii McClure & L.B. Sm., 1967. Tipo: Brasil. Estat de Santa Catarina: Caçador, riu Caçador, selva en el decliu d'un morro, 22 jan 1946, Swallen 8284 (holotip US-2152480 foto-SI; isotipo US-3382049 foto-SI).[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Clark, L. G. 2000. Chusquea. In Catalogue of New World Grasses (Poaceae): I. Subfamilies Anomochlooideae, Bambusoideae, Ehrhartoideae, and Pharoideae. Contr. O.S. Natl. Herb. 39: 36–52.
  2. Clark, L. G. (1997). Diversity, biogeography and evolution of Chusquea. Chap. 3: 33–44. In G. P. Chapman Bamboos. Academic Press, New York.
  3. Zuloaga, F. O., I. G. Nicora, Z. I. R. Agrasar, O. Morrone, J. Pensiero & A. M. Cialdella (1994). Catàlec de la família Poaceae en la República Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 47: i–xi, 1–178.
  4. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi -eds.- (2008). Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
  5. Smith, L. B., D. C. Wasshausen & R. M. Klein (1981). Flora Ilustrada Catarinense. I part. Fascículo: Gramíneas, pp. 435. Itajaí, Santa Catarina.
  6. Schmidt, R. & H. M. Longhi-Wagner (2009). A tribo Bambuseae (Poaceae, Bambusoideae) no Rio Gran do Sul, Brasil. Flora Ilustrada do Ric Gran do Sul. Rev. Bras. Biociênc. 7: 71-128.
  7. (agost 2013).«Chusquea juergensii (Poaceae, Bambusoideae, Bambuseae), nova cita per a l'Argentina».Bol. Soc. Argent. Bot..48(2)
  8. Hack., (1909). Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 7 (149–151): 325.
  9. [enllaç trencat]
  10. McClure & L.B. Sm. (30 de decembre de 1967). Fl. Il. Catarin. 44, t. 48, f. a–c.