Cicle geogràfic

Es coneix com a cicle geogràfic, cicle d'erosió o cicle de Davis al conjunt dels canvis sofrits pel relleu d'una regió des de que s'eleva sobre el nivell de la mar fins que el seu relleu queda reduït al nivell de la mar per l'acció dels agents de la modelació terrestre.

Història

L'història del cicle geogràfic es remonta a finals de el XIX quan el geógrafo nortamericà William Morris Davis va formular una teoria en la que va voler explicar l'evolució del relleu terrestre, teoria esta que va cridar de «cicle geogràfic». El cicle geogràfic, proponia que el relleu terrestre era el resultat de «un procés erosivo de caràcter progressiu i seqüencial»,en el cicle geogràfic pretenia interpretar els accidents geogràfics a partir de 3 variables: estructura, procés i temps. En el cicle geogràfic pretenia ademés reemplaçar les antigues teories catastrofista de sigles anteriors en a on s'explicava la creació de les geoformas era producte d'events repentins i violents.

En 1913, Davis va escriure que la geologia «és principalment una ciència explicativa en la que el gran cos de les seues proposicions reglota àmpliament el camp dels fets observables en el terreny, que puga ser alcançat només per mig, d'un procés mental especulatiu»; proponia, per això, que en la preparació dels geólogos es donara una més sistemàtica i completa instrucció «en la part no observacional de la geologia».

Fases

Davis va classificar les seqüències formadores de geoformas en cinc fases o estadis que són:

• Peneplanización: Quan el relleu està en equilibri entre l'erosió i sedimentación, i les rets fluvials tenen un equilibri en el nivell de base de la zona. En este punt l'erosió i el transport de materials és mínim
• Elevació tectónica: Ocorre quan s'eleva el terreny, de modo que s'afecten els equilibris anteriorment mencionats de modo que les rets fluvials queden per damunt del nivell de base.
• Joventut: Els rius s'encaixen per a estar en equilibri en el nivell de base, este procés comporta erosió, de modo que en les parts altes queden restants de les planures inicials.
• Madurea:. A penes queden restants de les planures inicials, en este punt, l'erosió ocasiona que les valls s'eixamplen i que els rius estiguen molt desenrollats i en equilibri.
• Senectud: A mida que els rius transporten sediment, les pendents de les valls se suavisen i disminuïxen, de modo que al final quedarà la penillanura en la que iniciarà el cicle de nou.