Catastrofisme
El catastrofisme va ser una teoria científica que sostenia que la Terra s'havia format en gran mida per events violents repentins, de curta duració, possiblement en tot lo món.[1] Açò contrastava en el uniformitarismo (a voltes descrit com gradualismo), en el qual els canvis eren incrementals llents, com l'erosió, els que creaven totes les característiques geològiques de la Terra. El uniformitarismo sostenia que el present era la clau del passat, i que tots els processos geològics (com l'erosió) a lo llarc del passat eren com els que es poden observar ara. Des de les primeres disputes, s'ha desenrollat una visió més inclusiva i integrada dels events geològics, en la qual el consens científic accepta que va haver alguns events catastròfics en el passat geològic, pero estos eren explicables com a eixemples extrems dels processos naturals que poden ocórrer.
El catastrofisme va sostindre que les époques geològiques havien terminat en catàstrofe naturals violentes i repentines, com a grans inundacions i la ràpida formació de les principals cadenes montanyoses. Les plantes i els animals que vivien en les parts del món a on ocorrien tals events es varen extinguir, sent reemplaçats abruptament per les noves formes els fòssils de les quals definien els estrats geològics. Alguns catastrofista varen intentar relatar a lo manco un d'eixos canvis en el relat bíblic del diluvi de Noé.
El concepte va ser popularisat per primera volta pel científic francés de principis de el XIX Georges Cuvier, qui va propondre que les noves formes de vida s'havien traslladat des d'atres àrees despuix de les inundacions locals, i va evitar l'especulació religiosa o metafísica en els seus escrits científics.
Antecedents històrics
[editar | editar còdic]James Ussher, arquebisbe anglicà d'Armagh, primat d'Irlanda en 1650 va construir una cronologia en la que es poguera crear una forma de conéixer la història de la Terra i la humanitat a on va establir que la creació va ser realisada en l'any 4004 a. C., es creïa que l'edat de la Terra, i inclús del propi univers, era de 5654 anys.
La doctrina catastrofista va aparéixer com un paradigma necessari per a que la formació de l'univers encaixara en eixe lapsus de temps.[2]
Un dels defensors d'esta teoria va ser Georges Cuvier, que va explicar que els canvis geològics i biològics produïts en el nostre planeta es devien no a canvis graduals, sino a canvis repentins i violents, les catàstrofe que donen nom a la teoria. Ademés Cuvier donava base científica a les teories fijistas i creacionistas.
Cuvier va propondre que els fòssilés eren el resultat de l'extinció d'animals creats per Yahveh (Deu) en les catàstrofes bíbliques o producte de successives creacions. Aixina, per eixemple, un animal que no haguera entrat en l'arca de Noé, nos deixaria eixe vestigi de la seua existència.cita requerida Posteriorment apareixerien de nou atres espècies totalment diferents a les extintes. A raïl d'esta teoria es va establir la teoria de les creacions successives.
En 1788 James Hutton va publicar la seua Teoria sobre la Terra a on establix el principi del uniformismo o actualismo:[3]
Este nou paradigma va substituir al catastrofisme, de tal forma, que des de llavors és considerat l'any 1788 com el naiximent de la geologia moderna.
El uniformismo requerix una cronologia de major extensió, aplegant-se al concepte de temps profunt o geològic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Catastrophic early Holocene siga level rise, human migration and the Neolithic transition in Europe” (2007). Quaternary Science Reviews 26 (17–18): 2036–2041. doi:. Bibcode: 2007QSRv...26.2036T.
- ↑ Brown, Monnett y Stovall, 1958.
- ↑ Hutton, 1788.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catastrofismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.