Anar al contingut

Desastre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Desastre (desambiguació).


Un desastre és un fet d'orige natural o provocat pel ser humà (antrópico), que afecta negativament a la vida, al sustente o a l'indústria i desemboca en freqüència en canvis permanents en les societatés humanes i als animals que habiten en eixe lloc; en els ecosistemas i en el mig ambient. Una catàstrofe és un succés que té conseqüències desastroses. Els desastres posen de manifest la vulnerabilitat de l'equilibri necessari per a sobreviure i prosperar.[1] El desastre o catàstrofe de categoria superior o global es denomina cataclisme.


La definició de desastre, per les implicacions pràctiques que du en si, és generalment reglamentada per llei, per eixemple:

Conjunt de danys i pèrdues, en la salut, fonts de sustente, hàbitat físic, infraestructura, activitat econòmica i mig ambient, que ocorre a conseqüència de l'impacte d'un perill o amenaça l'intensitat de la qual genera greus alteracions en el funcionament de les unitats socials, sobrepassant la capacitat de resposta local per a atendre eficaçment les seues conseqüències, podent ser d'orige natural o induït per l'acció humana.
Capítul VIII. Glossari de térmens i sigles utilisades. Compendio estadístic 2020[2]

Definicions

[editar | editar còdic]
  • Event súbit, calamitoso que comporta dany, pèrdua o destrucció);[3][1]
  • Ràpit, instantàneu o profunt impacte en el mig ambient natural i en el sistema socioeconòmic. (Alexander, 1993)[1]
  • Acontenyiment concentrat en temps i lloc que amenaça una societat o una divisió relativa d'una societat i que comporta conseqüències no desijades com a resultat de precaucions que havien segut acceptades culturalment (Turner, 1976).[1]
  • Event extrem com qualsevol manifestació del sistema de la terra (litósfera, hidrósfera, biósfera o atmòsfera) que diferix substancialment del terme mig (Alexander, 1993).[1]
  • Event que té com resultat la mort o dany per a les persones i valioses pèrdues com a edificacions, sistemes de comunicació, terres, boscs i mig ambient natural.[1][4]
  • Alteracions intenses en les persones, els bens, els servicis o en el mig ambient, causades per un succés natural o generat per l'activitat humana, que excedix la capacitat de resposta de la comunitat afectada.[4]

Un event o conjunt d'events, causats per la naturalea (terremots, sequies, inundacions, etc.) o per actituts humanes (incendis, accidents de transport, etc.), durant el qual hi ha perdudes humanes, materials i interrupció de processos socioecónomicos. (HugoGs, 2000)

Tipos de catàstrofe

[editar | editar còdic]

Hi ha #catàstrofe de tipo natural, tecnològiques i humanes.

Naturals

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Catàstrofe natural.

Quan l'acontenyiment llamentable és provocat per la mateixa naturalea, per eixemple un tsunami causat pel moviment de plaques tectónicas, el desbordament d'un riu, esmonyides d'ala per pluges torrencials, etc.

Tecnològics

[editar | editar còdic]

Eixemples: derrame químic, accident industrial o accidents de trànsits (aéreu, terrestre i marítim).

Provocades pel ser humà

[editar | editar còdic]

Es poden classificar com: bèlics i antropogénicos

Bèlics

És qualsevol destrucció o conflicte fet per l'home caracterisat per les armes i la violència.

Antropogénicos

Són aquells desastres que són generats per l'home tals com: incendis, alguns casos d'inundacions, tecnològics, entre uns atres.

Etapes i fases dels desastres

[editar | editar còdic]

Generalment es consideren la següent seqüència d'etapes relacionades en lo que es denomina "Cicle dels Desastres", dites fases, en les seues respectives etapes són les següents:[4]

Gestió de riscs Component del sistema social constituït per un procés eficient de planificació, organisació, direcció i control dirigit a l'anàlisis i la reducció de riscs, el maneig d'events adversos i la recuperació davant els ya ocorreguts. Fins a fa pocs anys es parlava del cicle dels desastres, en fases i etapes, hui es consideren àrees i components que mantenen una relació simbiòtica i que no necessàriament tenen una seqüència temporal.
Àrees i components Anàlisis de riscs: Estudi d'amenaces i vulnerabilitats Reducció de riscs: Prevenció, mitigació Manege d'events adversos: té que haver una preparació, alerta i resposta. Recuperació: rehabilitació, reconstrucció

  • Abans: Comprén les activitats que es desenrollen prèviament a l'ocurrència del desastre:
    • Prevenció: La prevenció està constituïda d'una série d'activitats que es desenrollen en un periodo en el qual no existix la inminencia d'un desastre, com a forma d'evitar que este ocórrega. Les mides de prevenció poden de divers caràcter. Per eixemple: mides no estructurals. Establir una normatividad, en àrees sísmiques, per a que les construccions respecten certs paràmetros que les facen resistents als sismes més freqüents. Estes mides tenen efecte a mig i llarc determini. Mides estructurals, per eixemple construir un dic de contenció per a protegir una determinada àrea contra freqüents inundacions. Estes mides tenen un efecte a llarc determini sempre que medie una adequada manutenció de les mateixes. Mides de gestió a curt determini: Per eixemple abans de l'inici del periodo de pluges intenses programar activitats de neteja dels drenes, per a que les pluges els troben perfectament operatius. Estes mides tenen un efecte a curt determini, per al pròxim periodo de pluges.
    • Mitigació: La mitigació pretén aminorar els danys d'un event catastròfic, reconeixent que en algunes ocasions és impossible evitar la seua ocurrència. Ací també es tenen mides estructurals, com per eixemple dispondre de construccions construïdes a prova d'huracans, a on la població veïna puga acodir per a protegir-se quan s'anuncia el passage d'un huracà per la zona; i mides no estructurals, com per eixemple dispondre d'un servici d'alerta primerenca de l'ocurrència d'un determinat fenomen que pot causar danys a la població,
    • Preparació: Alguns fenomens que poden aplegar a ser catastròfics poden predir-se en una certa antelació. En estos casos pot procedir-se a preparar i estructurar una resposta, per a que esta siga ràpida eficient i eficaç.
    • Alerta
  • Durant: Són les activitats que es desenrolles immediatament despuix d'ocorregut el fenomen natural, durant el periodo d'emergència.
    • Resposta: Les activitats de resposta a un desastre són les que es desenrollen immediatament despuix d'ocorregut l'event, durant el periodo d'emergència. Esta activitat pot comprendre accions com: evacuació de les àrees afectades, rescat i assistència sanitària de les persones directament afectades, i atres accions que dependran del tipo de catàstrofe, i que es desenrollen durant el temps en que la comunitat es troba desorganisada i els servicis bàsics no funcionen. En la majoria dels desastres este periodo és de curta duració, llevat en casos com a sequies, hambruna i conflictes civils. Esta fase és la més dramàtica i traumàtica, raó per la qual concentra l'atenció dels mijos de comunicació i de la comunitat internacional.
  • Despuix: Són la série d'activitats que es desenrollen despuix d'ocorregut el desastre, i comprén:
    • Rehabilitació. La rehabilitació, periodo de transició que s'inicia despuix de terminada la resposta d'emergència, en esta etapa es restablixen els servicis bàsics, indispensables en el curt determini, com per eixemple el servici d'abastiment d'aigua potable.
    • Reconstrucció. La reconstrucció consistix en la reparació de l'infraestructura i la restauració del sistema productiu, a mijà o llarc determini, con miras a alcançar o superar el nivell de desenroll previ al desastre.

Conseqüències

[editar | editar còdic]
  1. Implica la pèrdua de la capacitat operativa d'una organisació, una localitat, regió o país. Necessita per a la seua resolució la participació cooperativa de varis grups que normalment no necessiten treballar colze en colze per a controlar emergències.
  2. Requerix que les parts implicades renuncien a l'autonomia i llibertat tradicional per a produir respostes en conjunt i organisades. Seguint un comando o estructura predefinida.
  3. Canvia el desenroll habitual de les mides.
  4. És necessari un acostament entre organisacions públiques i privades en les operacions.

Segons la magnitut del desastre, pot ocórrer:

  1. Destruïx a la major part d'una comunitat.
  2. Impedix als servicis locals fer els seus deures.
  3. Provoca una cessació en la majoria de les funcions de la comunitat.
  4. Impedix a les comunitats adjacents l'enviament d'ajuda.

Conceptes associats:

  • Emergència ordinària: Un acontenyiment que pot ser controlat localment sense necessitat d'afegir mides o canvis en el procediment d'atenció és un concepte ampli que es referix generalment a un succés que provoca un dany o un destorbament.
  • Catàstrofe: Alguns conceptúan erròneament que implica un major grau destructiu que un desastre. L'accepció verdadera s'entén millor si es considera la catàstrofe com el "fet" i el desastre com la conseqüència.
  • Resiliencia: Capacitat d'un sistema, comunitat o societat exposts a una amenaça per a resistir, absorbir, adaptar-se i recuperar-se dels seus efectes de manera oportuna i eficaç, lo que inclou la preservació i la restauració de les seues estructures i funcions bàsiques. (UN-ISDR 2009)
  • Amenaça/Perill: Event físic, potencialment perjudicial, fenomen i/o activitat humana que pot causar la mort o lesions, danys materials, interrupció de l'activitat social i econòmica o degradació ambiental. EIRD.2004
  • Gestió del risc de desastres: Conjunt de decisions administratives, d'organisació i coneiximents operacionals desenrollats per societats i comunitats per a implementar polítiques, estratègies i enfortir les seues capacitats a fi de reduir l'impacte d'amenaces naturals i de desastres ambientals i tecnològics conseqüents. RRD OFDA. 2008

Conseqüències sicològiques Tant les #catàstrofe naturals com en les provocades pel ser humà poden supondre un event traumàtic per a les persones afectades. Encara que en la majoria dels casos no es produïxen conseqüències a nivell sicològic, si este event supon un desbordament excessiu en la persona i en la seua capacitat per a seguir la seua vida en normalitat es produirà una crisis sicològica, resultant comunament en un Trastorn per estrés agut.

Quan la persona és tractada ràpidament, els síntomes d'estrés agut solen disminuir o desaparéixer completament en els següents 30 dies. En alguns casos, particularment quan no hi ha tractament, este desorde pot persistir. Si la seua duració és d'un a tres mesos, es denomina Trastorn per estrés postraumático (TEPT).

Quan els síntomes persistixen durant més de tres mesos, es denomina Trastorn per estrés postraumático crònic. Estratègies d'intervenció i respal En el primer contacte és útil conseguir informació bàsica sobre la persona: el seu nom, condició mèdica, sistema de respal social, etc., pero no deu realisar-se una evaluació prolongada, puix el pacient es troba sofrint una crisis. La persona que intervinga (denominat conseller de crisis) deu procurar que el pacient estiga cómodo, invitar-ho a que parle i explicar-li lo que va a realisar).

La funció del conseller de crisis és tranquilisar, educar, oferir consells pràctics referits a les necessitats dels pacients... Ademés, deu consultar sobre la medicació en meges i psiquiatres i referir als pacients a a on anara necessari. El conseller deu estar molt atent a la condició mèdica dels pacients i realisar consultes mèdiques si observa que la depressió, ansietat o insomni estan presents a un nivell que perjudique greument la capacitat d'actuació del pacient o que facen impossible la seua intervenció en la crisis.

Els objectius a curt determini són: calmar al pacient, controlar la seua por, parlar sobre lo que li ha succeït, conseguir-li ampara durant la nit, i assegurar-se de que té alguna cosa que menjar, etc., Els objectius a llarc determini inclouen ajudar al pacient en la seua busca de treball, proporcionar-li un alberc permanent si ha perdut la seua vivenda, realisar una teràpia més llarga si és necessari, etc.

Treball en #catàstrofe

[editar | editar còdic]

En els anys 70 del passat sigle, els equips d'atenció psicosocial en crisis i desastres. En Espanya, es varen crear els grups interinstitucionales d'atenció en crisis i desastres en l'any 1997, continuant en la tasca promoguda per la Llei 2/1985 i el Real Decret 407/1992, i que incloïen a Policia, Guàrdia Civil, Protecció Civil i Creu Roja, entre uns atres.

El motiu d'actuació en este tipo de successos és l'aparició de trastorns mentals, ya que les #catàstrofe solen potenciar un comportament més primitiu i impulsiu que genera sensació de desampare.

Les fases d'actuació en crisis i #catàstrofe són les següents:

1.     Contacte i conexió:

  • Protecció i seguritat.
  • Informació veraç.
  • Facilitar la comprensió.
  • Assessorar a aplegats.
  • Mediar en conflictes.
  • Identificar i reduir pensaments distorsionats.
  • Explicar la normalitat de les reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i conductuales.
  • Donar claus per a reduir ansietat.
  • Control de cicles circadianos, alimentació i hidratació.
  • Identificar si hi ha psicopatología prèvia.
  • Implantar estratègies de afrontamiento.
  • Reforçar sentiment d'autocontrol i autoeficacia.
  • Valorar factors de protecció i vulnerabilitat.
  • Valorar #derivació.
  • Identificar i activar ret de respal.
  • Preparar per a reconeiximent de cadàvers, incloent l'acompanyament en això.
  • Acompanyament en sepeli si se solicita.

2.     Seguiment:

  • Observar assimilació de la situació.
  • Ajudar en l'elaboració del duel.
  • Valorar pèrdua funcional, autoestima, autoeficacia.
  • Ajuda en presa de decisions.
  • Identificar factors biopsicosociales que afecten el procés.
  • Derivació.

3.     Comprovació:

  • Que la persona haja recuperat la seua vida.

Les conseqüències que du este treball per a les persones que ho realisen són sentiments d'orgull i satisfacció laboral, consciència social, deterioració emocional i, en moltes ocasions, síndrome de fatiga per compassió,[5] desgast per empatia i estrés traumàtic secundari.

Algunes de les #catàstrofe més devastadores de l'història

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Teledetección per al maneig de Desastres Naturals. Cees van Westen. UNESCO RAPCA a%20Maneig%20de%20Desastres/Sensors%20Remots%20per a%20Maneig%20de%20Desastres.pdf
  2. ↑ Indeci. «Capítul VIII. Glossari de térmens i sigles utilisades», Compendio estadístic del Indeci 2020. Gestió reactiva de la GRD.
  3. ↑ Merriam Webster dictionary [1] Consultat el 22/04/2012 (en anglés)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 El cicle dels desastres Consultat el 22/04/2012
  5. ↑ Joinson C. Coping with compassion fatigue. Nursing. 1992 Apr;22(4):116, 118-9, 120. PMID: 1570090.
  6. ↑ «Magnitude 9,1 - NEAR THE EAST COAST OF HONSHU, JAPAN».

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Desastre en el Viccionari. Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Desastre en el Viccionari. Plantilla:Wikinews


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Desastre&oldid=669106»