Gran incendi de Roma
El gran incendi de Roma va arrasar gran part de dita ciutat durant l'estiu de l'any 64, quan Nerón regnava com a emperador. El seu autèntic significat i alcanç són motiu de disputa posat que les fonts primàries, principalment el historiador Tácito, que tracten sobre l'incendi són poques i es contradiuen en certs aspectes.
No obstant, sembla clar que l'incendi es va iniciar en la nit del 18 al 19 de juliol de l'any 64, o en la nit del 19 de juliol, i que la ciutat va ardir per espai d'a lo manco cinc dies. La destrucció que varen causar les flames va ser important: segons Tácito, quatre dels catorze districtes de Roma varen ser arrasats, i atres sèt varen quedar danyats. Alguns monuments de la ciutat, com el temple de Júpiter i la llar de les vérgens vestales, varen ser pastura de les flames.
Potser lo més rellevant del gran incendi anaren les seues conseqüències. Per un costat, la historiografia cristiana senyala este fet com la raïl de la primera persecució als cristians lloc que, despuix de l'incendi, Nerón els va culpar d'haver provocat el fòc, i molts cristians varen ser ajusticiados per això. Per un atre costat, en l'espai lliberat per les flames Nerón va fer construir un dels símbols del seu megalomania, a saber, la Domus Aurea, un palau de proporcions desmesurades i de gran lux que va ocupar bona part del centre de la ciutat.
Nerón i el Gran incendi
[editar | editar còdic]Fonts històriques
[editar | editar còdic]_(14586334218).jpg){kind=link}
El gran incendi de Roma, sobretot en lo que atañer al seu tamany, és motiu de controvèrsia per l'escassea de fonts històriques que ho mencionen. Segons Tácito, que en el moment de l'incendi tenia, tal volta, uns sèt anys d'edat, el Gran incendi es va iniciar a les nou de la nit del 18 al 19 de juliol de l'any 64. El fòc hauria escomençat en l'extrem del surest del Circ Màxim, en les tendes que venien mercaderies inflamables (olis, etc.), i s'hauria estés ràpidament, ardint per espai de cinc dies. Les conseqüències de l'incendi haurien segut la destrucció de quatre dels catorze districtes de la ciutat, danyant sériament a lo manco atres sèt.
L'atre únic historiador viu llavors i que fa referència a l'incendi en els seus escrits és Plinio el Vell, i únicament ho menciona superficialment, sense donar grans detalls. S'ha interpretat ací que ho considerava com un incendi més dels molts i fortuïts incendis que patia Roma en l'época.
Atres escritors que varen viure en l'época, incloent al filòsof Séneca —que encara que havia segut valgut de Nerón, havia caigut en desgràcia en aquell llavors i possiblement no es trobava en Roma—, als historiadors Flavio Josefo —resident en eixe moment en Palestina o Egipte—, Dión Crisóstomo —jove per aquell temps (24 anys), encara no havia començat la seua carrera com a historiador—, i Plutarco —molt jove (uns 14/16 anys) i resident en Roma—, i al filòsof estoico Epícteto —que era esclau, vivia en Àsia Menor, tenia 9 anys d'edat, i no va deixar obra escrita—, no fan cap menció a l'incendi aun cuando tractaren en els seus llibres el principat de Nerón, la qual cosa donaria a entendre, es diu, l'escassa rellevància que hauria tingut per a estos.
Respecte a l'incendi, historiadors posteriors com Suetonio i Dión Casio conten que mentres Roma ardia, Nerón va cantar, vestit per a l'ocasió, el Iliou persis (el Saqueig de Troya). No obstant, segons Tácito, Nerón es trobava en Antium (actual Anzio) en el moment de l'incendi, i ademés afirma que el que Nerón tocara la lira o la cítola i cantara mentres la ciutat ardia havia segut un rumor. Siga com anara, l'imagineria popular tradicionalment ha representat a Nerón tocant la lira mentres Roma ardia.
Finalment, l'únic un atre comentari sobre el tamany de l'incendi és una interpolació dels sigles IV o V, que apareix en una carta cristiana espuria supostament enviada pel filòsof Séneca a Pablo, en la que es diu que «cent treinta y dos cases i quatre pomes d'edificis han ardit en sis dies; al sèptim es va detindre l'incendi». D'acort en esta referència, menys d'una dècima part de la ciutat —que llavors albergava prop de 1700 domus privades i 47.000 insulae (blocs d'apartaments)—, hauria ardit. El restant de fonts són secundàries, i inclús terciarias, generalment procedents de la tradició cristiana, tendent a fixar-se més be en el martiri subsegüent als cristians.
Els fets suposts
[editar | editar còdic]Segons Tácito, en tindre notícia de l'incendi, Nerón va retornar ràpidament a Roma i va organisar un pla d'ajuda i recobre per als afectats, corrent de la seua pròpia bojaca en totes les despeses que això suponguera. Despuix de l'incendi, Nerón va obrir els seus palaus i jardins al poble, per a poder aixina proporcionar un refugi als que s'hagueren quedat sense vivenda i acollir-los temporalment, a l'hora que va dispondre de suministraments d'aliments per a evitar la hambruna entre els supervivents. A raïl de l'incendi, també va iniciar una reforma urbana, en virtut de la qual els edificis a reconstruir deurien guardar unes certes distàncies de seguritat entre ells, deurien estar construïts en rajola, i en fronteres principals porticadas.
No obstant, aprofitant l'espai generat pel fòc, Nerón també es va fer construir un nou palau conegut com la Domus Aurea ('Casa d'Or'), dissenyada pels arquitectes Sever i Céler, i el lux dels quals i tamany varen alcançar dimensions proverbials. El tamany d'este palau és motiu de debat, ya que era considerat com un símbol de l'opressió de Nerón, i per això els seus successors es varen dedicar a desmantellar-ho i construir sobre ell (per eixemple, el famós Coliseu va ser construït sobre un gran estany que hi havia en el palau, en l'entorn d'una estàtua immensa de Nerón, el cridat Colós de Nerón). S'estima, no obstant, que tindria un tamany d'entre 40 i 120 hectàrees. Per a poder costejar la construcció del palau i la reconstrucció de Roma, Nerón va tindre que impondre nous imposts a les províncies de l'Imperi.
No està clar quí o qué va causar realment l'incendi, ni si va anar un sabotage intencionat o un simple accident. Segons Tácito, poc despuix del fòc alguns romans varen escomençar a culpar a Nerón de l'incendi, alguna cosa a voltes considerat com a sugestiu, ya que quan setze anys despuix, durant el regnat de Tito es va desnugar un incendi similar, ningú va acusar a l'emperador, si ben el clima polític del principat de Tito era molt distint. El propi Tácito va descartar l'implicació de Nerón, i en general se supon que les acusacions arreplegades per Tácito provindrien dels sectors aristocràtics, tremendament descontents en la política de Nerón; les fonts històriques arrepleguen, en canvi, la gran popularitat de Nerón entre la plebe de Roma. En qualsevol cas, l'emperador va tindre suficient temps com per a retornar d'Anzio ya que, com es va dir, l'incendi va durar cinc dies. Com s'ha dit, Nerón va obrir els jardins de Lúculo i de Mecenes als afectats per l'incendi, i va tractar de paliar la seua precària situació distribuint aliments.
La persecució dels cristians
[editar | editar còdic]El clima de frustració despuix de l'incendi i les pròpies costums socials de l'época varen fer que Nerón, fora volent desviar les culpes, fòra per buscar ràpidament a un culpable, acusara ràpidament als cristians. La possibilitat de que un grup de cristians o judeus radicals iniciara l'incendi s'ha discutit sense aplegar a cap conclusió definitiva; Suetonio, Plinio i el propi Tácito mencionen la suposta tensió i clima de descontent dins de la comunitat judeua de Roma, que hauria dut a que uns 8 anys abans l'antecessor de Nerón, l'emperador Claudio, expulsara de Roma als judeus (segons Suetonio, "liderats per un tal "Cristos""). L'historiografia cristiana ha senyalat el fet com un dels primers martiris sofrits pels cristians, i ha tendit a mitificarlo.
D'acort en Tácito, Nerón va condenar als cristians a ser tirats a les feres, els va fer crucificar i els va cremar per a que serviren d'antorches. Tácito descriu els fets com seguix:
Les versions històriques
[editar | editar còdic]Les versions històriques de l'incendi, que discrepen entre sí, provenen de tres fonts secundàries: Dión Casio, Suetonio i Tácito. Les versions primàries, que varen incloure possiblement les històries escrites per Fabio Rústic, Cluvio Rufo i Plinio el Vell, no varen sobreviure. Estes versions primàries, no obstant, es descriuen com a contradictòries i plenes de grans exageració.
Aixina, per lo manco són cinc les històries que circulen sobre Nerón i l'incendi:
- Motivat per un desig de destruir la ciutat, Nerón va enviar secretament a hòmens que varen fingir estar ebris per a capcionar fòc a la ciutat. Nerón va observar el fòc des del seu palau en la tossal Palatina a l'hora que cantava i tocava la lira.
- Motivat per un caprig insano, Nerón va enviar obertament a hòmens a incendiar la ciutat. Nerón va observar des de la torre de Mecenes, en el tossal del Esquilino, al mateix temps que cantava i tocava la cítola.
- Nerón va enviar a hòmens per a incendiar la ciutat, pero va cantar i va tocar la seua lira en un lloc privat.
- L'incendi va ser un accident, i Nerón estava en Anzio.
- L'incendi va ser causat pels cristians.
La magnitut de l'incendi, encara que desconeguda en detalle, va deure ser important. Les proves arqueològiques demostren que l'extensió de la Domus Aurea que Nerón va fer construir sobre la zona cremada comprenia els tossals del Palatino i del Esquilino; açò és, aniria des de les actuals ruïnes del palau dels césares, en el Palatino, front a l'esplanada del Circ Màxim, fins a més allà d'a on actualment es troba la Basílica de Santa María la Major, en l'Esquilino, passant per monuments tals com el Coliseu, construït sobre l'estany del palau, les Termes de Trajano, etc.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran incendio de Roma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.