Terremot i tsunami de Japó de 2011

El terremot i maremoto de Japó de 2011 (denominat oficialment per l'Agència Meteorològica de Japó com el terremot de la costa del Pacífic en la regió de Tōhoku de 2011) (東北地方太平洋沖地震 Tōhoku Chihō Taiheiyō-oki Jishin[1]?) (o gran terremot de Japó oriental (東日本大震災 Higashi-Nihon Dai-shinsai), va anar un terremot de magnitut Mw = 9,1,[2][3](que va crear ones de maremoto de fins a 40,5 m) [4]que va ocórrer a les 14:46:23, hora local (UTC+9), del divendres, 11 de març de 2011. l'epicentre del terremot es va ubicar en la mar, front a la costa d'Honshu, 130 km a l'est de Sendai, en la prefectura de Miyagi, Japó, a una profunditat de 29.9 km.
El terremot va durar aproximadament sis minuts, segons els sismólogos.[5] l'USGS va explicar que el terremot va ocórrer a causa d'un desplaçament en proximitats de la zona de la interfase entre plaques de subducción entre la placa del Pacífic i la placa Nortamericana. En la latitut en que va ocórrer este terremot, la placa del Pacífic es desplaça en sentit oest sobre la placa Nortamericana a una velocitat de 83 mm/any. La placa del Pacífic s'introduïx baix de Japó en la fossa de Japó, i s'afona en sentit oest baix d'Àsia.[2]
Va ser el terremot més potent sofrit en Japó fins a la data,[4] aixina com el quart més potent del món dels últims cinccents anys medits o calculats en tècniques modernes.[6][7] Des de 1973, la zona de subducción de la fossa de Japó ha experimentat nou events sísmics de magnitut 7 o superior. El major va ser un terremot ocorregut en decembre de 1994 que va tindre una magnitut de 7,8 en epicentre a uns 250 km més al nort. L'event de l'11 de març de 2011 va causar 15 899 morts, 2556 desapareguts i uns 6152 ferits.
Hores despuix del terremot i el seu posterior tsunami, el volcà Karangetang en les illes Célebes (Indonèsia) va entrar en erupció.[8] La NASA, en ajuda d'imàgens satelitales ha pogut comprovar que el sisme va poder haver desplaçat l'illa de Honshu aproximadament 2,4 m a l'est, i va alterar l'eix terrestre en aproximadament 10 cm.[9] La violència del terremot va acurtar la duració dels dies en 1,8 ms, segons els estudis realisats pels JPL de la NASA.[10]
El tsunami va causar l'accident nuclear de Fukushima I, principalment les fusions de tres dels seus reactors, la descàrrega d'aigua radiactiva en Fukushima i les zones d'evacuació associades que varen afectar a centenars de mils de residents.[11][12] Molts generadors elèctrics es varen quedar sense combustible. La pèrdua d'energia elèctrica va detindre els sistemes de refrigeració, lo que va provocar l'acumulació de calor. L'acumulació de calor va causar la generació de gas hidrogen. Sense ventilació, el gas es va acumular dins de la sala de reabastecimiento superior i finalment va explotar, lo que va provocar que els panels d'explosió de la sala de reabastecimiento anaren expulsats en força de l'estructura. Els residents dins d'un radi de 20 km de la central nuclear de Fukushima Daiichi i un radi de 10 km de la central nuclear de Fukushima Daini varen ser evacuats.
Les primeres estimacions varen situar les pèrdues assegurades solament pel terremot entre 14.500 i 34.600 millons de dólars nortamericans.[13] El Banc de Japó va oferir 15 billons de yens (183.000 millons de dólars nortamericans) al sistema bancari el 14 de març de 2011 en un esforç per normalisar les condicions del mercat.[14] Els danys econòmics estimats varen ascendir a més de 300.000 millons de dólars nortamericans, lo que ho va convertir en el desastre natural més costós de l'història.[15] Segons un estudi de 2020, «el terremot i les seues seqüeles varen provocar una disminució de 0,47 punts percentuals en el creiximent de el PIB real de Japó durant l'any posterior al desastre».[16]
Terremots i rèpliques
[editar | editar còdic]El terremot principal va ser posterior a una llarga série de terremots previs, que varen començar en una tremolació de 7,2 MW el dia 9 de març de 2011, aproximadament a 40 quilómetros de distància d'a on es va produir el terremot de l'11 de març, i seguit d'atres tres el mateix dia de la catàstrofe que varen excedir els 6 MW de magnitut.[4] Un minut abans del terremot principal, el Sistema d'Alerta de Terremots, conectat a prop de 1000 sismógrafs en Japó, va enviar una série d'avisos als diferents mijos de comunicació japonesos alertant del perill imminent. Es creu que gràcies a estes alertes es varen poder salvar una gran cantitat de persones, evitant un desastre encara pijor com el del terremot i tsunami de l'oceà Índic de 2004, en el que varen morir entorn a 250.000 persones.[17]
l'epicentre del terremot es va localisar en l'oceà Pacífic, a 130 quilómetros a l'est de Sendai, i a 373 de la capital, Tòquio, abdós en l'illa d'Honshu. Despuix d'este event principal, de les 14:46 hores, varen ocórrer atres sismes: de magnitut 7,4 a les 15:06; de 7,9 a les 15:15; i de 7,7 a les 15:26 hores. Després del terremot inicial es varen registrar més de cent rèpliques en magnituts superiors a 4,5.[18]
En un principi l'USGS va informar que la magnitut havia segut 7,9, pero ràpidament la va modificar a 8,8, després a 8,9[4] i posteriorment a una entre 9,0 i 9,2.[19][20]
Este terremot es va produir en la fossa de Japó, a on la placa del Pacífic subduce baix la placa de Ojotsk. Un terremot d'esta magnitut per lo general té un front de ruptura d'a lo manco 480 quilómetros i requerix d'una llínea de falla relativament recta. Degut a que el llímit entre plaques i la zona de subducción en esta regió no és tan recta, s'esperava que els terremots d'esta regió tingueren magnituts d'entre 8 i 8,5; per això, la gran magnitut d'este terremot va ser una sorpresa per a molts sismólogos.[21] La regió hipocéntrica d'este terremot s'estén des de la costa d'Iwate fins a les prefectures fòra de la costa d'Ibaraki.[22]

l'Agència Meteorològica de Japó va declarar que este terremot pot haver generat una ruptura en la falla des de Iwate a Ibaraki, d'una llongitut de 400 quilómetros i un ample de 200 quilómetros. S'ha senyalat que pot haver tingut el mateix mecanisme que el d'un atre gran terremot ocorregut en l'any 869, que també va causar un tsunami de gran tamany.[23]
El terremot ha registrat un màxim de 7 en l'Escala Sísmica Japonesa en Kurihara, en la prefectura de Miyagi. Atres tres prefectures més (Ibaraki, Fukushima i Tochigi) han alcançat l'escala 6. Estacions sísmiques en Iwate, Gunma, Saitama i Chiba han medit tremolació per baix de 6, mentres que en Tòquio s'ha alcançat fins a 5.
Un oficial de la ciutat més danyada, Kurihara en la prefectura de Miyagi, va respondre en una entrevista telefònica per a l'Agence France-Presse:
Energia
[editar | editar còdic]El terremot va lliberar una cantitat d'energia superficial calculada en 1,9 ± 0,5×1017 juliol,[25] que es va dissipar en forma de tremolació i l'energia que va generar el tsunami; eixa energia és casi el doble comparada en el terremot de 9,1 del 2004 en l'oceà Índic. Si s'haguera aprofitat l'energia superficial d'este terremot, es podria abastir a una ciutat del tamany de Los Àngeles durant tot un any.[26] L'energia total lliberada, també conegut com el «moment sísmic» (M0), va anar de més 200 000 voltes l'energia de superfície i va ser calculada per el USGS en 3.9×1022 juliol,[27] llaugerament menor que el terremot del 2004 en l'oceà Índic. Açò és equivalent a 9320 gigatoneladas de TNT, o aproximadament 600 millons de voltes l'energia de la bomba nuclear d'Hiroshima.
Afonament del sol
[editar | editar còdic]Informació de l'Autoritat Geoespacial de Japó va reportar una subsidencia del sol en huit dels vèrtiços geodèsics medits per mig de GPS a partir dels valors previs al 14 d'abril de 2011.[28]
- Miyako, Iwate – 0,50 m
- Yamada, Iwate – 0,53 m
- Ōtsuchi, Iwate – 0.,35 m[29]
- Kamaishi, Iwate – 0,66 m
- Ōfunato, Iwate – 0,73 m
- Rikuzentakata, Iwate – 0,84 m
- Kesennuma, Miyagi – 0,74 m
- Minamisanriku, Miyagi – 0,69 m
- Península de Oshika, Miyagi – 1,2 m[29]
- Ishinomaki, Miyagi – 0,78 m
- Higashimatsushima, Miyagi – 0,43 m
- Iwanuma, Miyagi – 0,47 m
- Sōma, Fukushima – 0,29 m
Científics varen dir que la subsidencia és permanent. Com a resultat, les comunitats implicades són ara més susceptibles a inundacions durant les marees altes.[30]
Països afectats
[editar | editar còdic]
Despuix del terremot, es va generar una alerta de tsunami per a la costa pacífica d'Hawái. [31] L'alerta de tsunami emesa per Japó va ser la més greu en la seua escala local d'alerta, lo que implica que s'esperava una ona de 10 metros d'altura. Finalment una ona de 0,5 metros va colpejar la costa nort de Japó.[32] L'agència de notícies Kyodo va informar que un tsunami de 4 metros d'altura havia colpejat la Prefectura de Iwate en Japó. Es va observar una ona de 10 metros d'altura en l'aeroport de Sendai, en la Prefectura de Miyagi,[33] que va quedar inundat, en ones que varen agranar coches i edificis a mida que s'adinsaven en terra.[34]
A les 21:28 hores (HAST), el Servici Meteorològic Nacional dels Estats Units va emetre una alerta de maremoto fins a les 07:00 hores del dia següent per a tot Hawái.[31]
A les 23:33 hores (PST), el Servici Meteorològic Nacional va emetre un avís de maremoto per a la costa alaskeña des de la baïa de Chignik fins a l'illa Attu, i vigilància de maremoto per a tota la costa pacífica de Canadà i Estats Units, des de la baïa de Chignik a la frontera de Califòrnia en Mèxic.
Després del pas del tsunami, en l'estat de Califòrnia en la costa oest de EE. UU., es va declarar estat d'emergència per als quatre comtats del nort afectats pel tsunami, l'impacte del qual va deixar numeroses destrosses en ports i plages. El maremoto va causar inundacions en zones costeres de Hawái, aixina com en punts dels estats d'Oregó i Califòrnia. Un dels llocs més afectats per l'onage va ser la localitat de Crescent City, situada en una baïa del comtat de De el Nort coneguda per ser vulnerable als tsunamis. El seu port va quedar destruït per la marea i les embarcacions varen sofrir importants danys, lo mateix que alguns edificis.
En Hawái els habitants de les zones varen ser traslladats a llocs segurs en centres comunitaris i escoles, a l'hora que els turistes en Waikiki varen ser duts a pisos alts dels seus hotels. En tant, els camins i les plages es varen vore buides quan va aplegar el tsunami. L'altura màxima de l'ona del tsunami hauria aplegat als 3 quilómetros terra adins.[35]

Al final de la vesprada d'eixe dia divendres, alguns països centroamericanos com Panamà, Costa Rica, Guatemala, El Salvador i Hondures ya havien suspés l'avís preventiu sobre el tsunami, en acabant de que les autoritats constaren que l'efecte del terremot asiàtic s'havia llimitat a unes casi imperceptibles ones en les seues costes del Pacífic. Mentrestant, en Nicaragua es va suspendre l'alerta a les 21.00 hores (03.00 GMT del dia següent), en acabant de que les ones també aplegaren sense força i no es registrara cap situació anormal. En Colòmbia, a pesar de no registrar canvis significatius en la costa, va mantindre l'alerta en la costa Pacífica per gran part del dia 12 de març, per la possibilitat de que existira un fort onage.
Les primeres ones que es varen registrar en Perú varen tindre entre 15 i 40 centímetros d'altura, pese a la qual cosa les autoritats varen senyalar que mantindrien la vigilància en previsió de que el següent onage poguera ser més intens.
En la Pichilemu (Chile), va ser una de les primeres localitats en ser alertades i posades alerta del maremoto, que en preocupació varen esperar un escenari similar a l'observat en Hawái. Un tren de cinc ones de menuda altitut (50 centímetros) va ser detectat en la nit. A les 04:08 (hora local) va cessar l'alerta de tsunami en Rapa Nui.
En Chile, la localitat més perjudicada pel tsunami va ser Port Vell, en Caldera (Regió de Atacama), a on va haver unes 280 cases afectades, de les quals 80 varen quedar destruïdes i atres 200 en danys de diversa consideració. A pesar d'això, no va haver víctimes.[36]
Afortunadament, no es varen registrar víctimes ni ferits, ya que el govern havia dispost l'evacuació de totes les persones que estigueren en sectors inundables.[37][38]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 気象庁 Japan Meteorological Agency. «平成23年3月11日14時46分頃の三陸沖の地震について(第2報) 気象庁 &#; 平成23年報道発表資料». Jma.go.jp. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 International Journal of Disaster Risk Science.2(1)
- 34–42.ISSN 2192-6395.doi:10.1007/s13753-011-0004-9.Consultat el 2026-03-10.
- ↑ En un primer moment es va calcular la seua magnitut en 7,9 MW, que va anar posteriorment incrementada a 8,8, despuix a 8,9 pel Servici Geològic dels Estats Units (USGS); cf. USGS. «Magnitude 9,1 - NEAR THE EAST COAST OF HONSHU, JAPAN». Archivat des d'el original, el 12 de març de 2011. Consultat el 11 de març de 2011.; finalment a 9,0 MW, confirmat per l'Agència Meteorològica de Japó i el USGS.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Magnitude 9,1 – NEAR THE EAST COAST OF HONSHU, JAPAN 2011 March 11 05:46:23 UTC». United States Geological Survey (USGS). Archivat des d'el original, el 12 de març de 2011. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «震災の揺れは6分間 キラーパルス少なく 東大地震研». Asahi Shimbun. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2012. Consultat el 18 de març de 2011.
- ↑ «8.9 Earthquake in Japan, Tsunami Warning to Russia, Taiwan and South East Àsia». Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «Japan quake – 7th largest in recorded history». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2011. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «[1]», emol.com. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ Deutsche Welle. «Quake shifted Japan by over two meters» (en anglés). Consultat el 8 d'agost de 2013.
- ↑ «Earth's day length shortened by Japan earthquake» (en anglés). Consultat el 13 de març de 2011.
- ↑ «Japan: 3 Nuclear Reactors Melted Down – News Story – KTVZ Bend». Ktvz.com.
- ↑ 3 nuclear reactors melted down after quake, Japan confirms, CNN.
- ↑ Molly Hennessy-Fiske. Japan earthquake: Insurance cost for quake alone pegged at $35 billion, AIR says, Los Angeles Claves.
- ↑ New explosion shakes stricken Japanese nuclear plant.
- ↑ «Earthquake, Tsunami, Meltdown – The Triple Disaster's Impact on Japan, Impact on the World».
- ↑ “Supply Chain Disruptions: Evidence from the Great East Japan Earthquake*” . The Quarterly Journal of Economics 136 (2): 1255–1321. doi:. ISSN 0033-5533.
- ↑ «[2]». Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «Earthquake Information» (en anglés). Japan Meteorological Agency. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «Tsunami warning center raises magnitude of Japan quake to 9.1» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2015. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «Size of Japan's quake surprises seismologists» (en anglés). latimes.com. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «地震調査委 想定外の連動地震 NHKニュース» (en japonés). .nhk.or.jp. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2011. Consultat el 12 de març de 2011.
- ↑ «asahi.com(朝日新聞社):「数キロ内陸まで津波」 東大地震研・佐竹教授 – 東日本大震災» (en japonés). Asahi.com. Consultat el 12 de març de 2011.
- ↑ «[3]», MediaCorp Channel NewsAsia. Consultat el 11 de març de 2019 (en anglés).
- ↑ «USGS Energy and Broadband Solution». Neic.usgs.gov. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2011. Consultat el 12 de març de 2011.
- ↑
- REDIRECCIÓN Plantilla:Cita video
- ↑ «USGS.gov: USGS WPhase Moment Solution». Earthquake.usgs.gov. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2011. Consultat el 13 de març de 2011.
- ↑ «平成23年(2011年)東北地方太平洋沖地震に伴う地盤沈下調査» (en japonés). Geospatial Information Authority of Japan. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2011. Consultat el 15 d'abril de 2011.
- ↑ 29,0 29,1 Valuie announce from Geospatial Information Authority of Japan, news report by Yomiuri Shimbun 2011-04-15 vore. 13S page 33
- ↑ Alabaster, Jay: «Quake shifted Japan; towns now flood at high tide» Yahoo! News, 9 de maig de 2011.
- ↑ 31,0 31,1 «Alerta de Tsunami en Hawái». Servici Meteorològic Nacional. Archivat des d'el original, el 11 de març de 2011. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «[4]». Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «[5]». Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «[6]», Associated Press. Consultat el 11 de març de 2011.
- ↑ «El major terremot registrat en Japó deixa ya centenars de víctimes». Consultat el 15 de març de 2016.
- ↑ «la-mar-destruïxc-80-cases-en-poblat-de-la-iii-region.shtml https://web.archive.org/web/20110315202939/http://diario.latercera.com/2011/03/13/01/contenido/otros/12-62308-9-forta-pujada-de la-mar-destruïxc-80-cases-en-poblat-de-la-iii-region.shtml». Archivat des d'el la-mar-destruïxc-80-cases-en-poblat-de-la-iii-region.shtml original, el 15 de març de 2011. Consultat el 30 d'octubre de 2020.
- ↑ «http://www.emol.com/especiales/2010/fotos____caps_74___/terremoto_chile_aereas/index.htm».
- ↑ «http://cubaout.wordpress.com/2010/03/03/terremoto-chile-efectes-tsunami-talcahuano-ritoque-constitucion-juan-fernandez-video/».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto y tsunami de Japón de 2011» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.