Derrame de petròleu
Un derrame de petròleu o marea negra és una abocada d'hidrocarbur que es produïx per un accident o pràctica inadequada que contamina el mig ambient, especialment el mar. Estos derrames afecten tot l'ecosistema a on es produïx l'event a lo que perjudica greument la vida marina i la peixca, aixina com a les costes en efectes que poden aplegar a ser molt persistents en el temps.
Els derrames de petròleu penetren en l'estructura del plomall de les aus i el pelage dels mamífers, reduint la seua capacitat aïllant i fent-los més vulnerables a les fluctuacions de temperatura i molt manco flotants en l'aigua.[1] La neteja i recuperació d'un derrame de petròleu és difícil i depén de molts factors, inclós el tipo de petròleu derramat, la temperatura de l'aigua (que afecta l'evaporament i la biodegradación) i els tipos de costes i plages involucrades. Els derrames poden tardar semanes, mesos o inclús anys en netejar-se. Els derrames de petròleu poden tindre conseqüències desastroses per a la societat; econòmica, ambiental i socialment. Com a resultat, els accidents de derrames de petròleu han provocat una intensa atenció dels mijos i un rebombori polític, reunint a molts en una lluita política sobre la resposta del govern als derrames de petròleu i quines accions poden evitar millor que succeïxquen.[2]
Conseqüències
[editar | editar còdic]La majoria dels desastres petrolífers passen en el mar, sobretot prop de les costas a on els ecosistemes són més diversos i plens de millers de diferents espècies.
Els peixos poden incorporar contaminants orgànics persistents i els depredadorés que els consumixen transmeten l'enverinament petroler d'un animal a un atre per la cadena alimentícia, posant en risc inclús la seguritat en l'alimentació humana.
Les aus són de les espècies més vulnerables, estes es queden en la plaja per a no ferir-se encara més i terminen morint de fret o de fam.cita requerida
Quan hi ha hagut un derrame de petròleu, la superfície de la mar queda en una capa obscura, la qual obstruïx el pas de la llum i com a conseqüència afecta el procés de la fotosíntesis de molts dels organismes primaris, i d'allí també s'afecta el restant de la cadena trófica dels ecosistemas.[3]
El petròleu queda impregnat en els sediment de les costes i el sol queda en la mateixa capa a on afecta també els organismes que allí viuen. L'ecosistema coster no es pot regenerar ya que esta película d'hidrocarbur impedix el creiximent de noves plantes.cita requerida
Les plajas a les quals aplega esta contaminació són forçades a tancar degut a que és una amenaça per a la salut pública el contacte en la pell.
Econòmicament, les marees de petròleu deixen sense treball a mils de mariners i mariscadores, i la mar presenta una varietat de canvis intrínsecs ademés dels que es poden vore, puix també són afectades les seues propietats físiques i químiques.[3]
Meteorización, aixina és cridat el procés al que dona lloc un derrame d'este tipo i que té una duració indefinida.cita requerida Este procés pot canviar les característiques de l'hidrocarbur tal com la seua composició química aixina com també les condicions meteorològiques del lloc, és dir la temperatura i l'estat de l'mar.
Neteja i recuperació
[editar | editar còdic]
Quan succeïx un derrame de petròleu es té que actuar ràpidament, ya que encara que el dany ya és irreversible es pot contrarrestar la seua propagació i recuperar part de l'hidrocarbur perdut.
El método òptim és retirar la contaminació de l'aigua, pero casi mai és possible puix les condicions no sempre ho permeten.
S'usen diferents mecanismes per a intentar traure lo més possible de l'hidrocarbur. S'usen des de mijos mecànics fins a pràctiques en atres químics que permeten degradar l'agent més ràpit de lo normal. Usualment en les plages també s'usa un método d'absorció que atrapa la substància com una esponja, encara que no és molt eficaç.
Despuix de tractat el derrame, els ecosistemes afectats demoren un temps en recuperar-se, que depén de quant cru es va disseminar i també de la dinàmica de les espècies per a reproduir-se i adaptar-se al contaminant. En atres ocasions els entorns es recuperen llentament fins que el nivell de toxicitat baixa i els organismes resorgixen de nou.[4] En les plages es reunixen grups de voluntariat i agents del govern per a fer neteges en pala i a mà.
Quan ocorre en alta mar, la mar està calmada i hi ha poc vent, es pot cremar l'oli. A voltes s'utilisen detergents per a dispersar o desfer el contaminant, i microorganismes (biorremediació).
Un accident d'este tipo va ser el derrame de la nau Exxon Valdez en la costa d'Alaska en els Estats Units en 1989. El hàbitat encara s'està recuperant hui dia.
Derrame de petròleu en gran incidència en la fauna i la flora
[editar | editar còdic]Pel seu enorme volum o pel seu localisació, alguns derrames han causat enormes danys en els ecosistemes marins, costers i terrestres.
Derrames de petròleu en mars i oceans
[editar | editar còdic]El 20 d'abril de 2010 es va produir l'explosió i l'incendi de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon que es va afonar el 22 d'abril de 2010 provocant un derrame de petròleu incontrolat en el golf de Mèxic que va causar enormes danys de complicada i llenta reaparició.
Derrames com el del Exxon Valdez i el Prestige, este últim ocorregut el 19 de novembre de 2002 i que va afectar a les costes de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Vasc i inclús algunes zones de costa francesa han causat enormes danys a l'hàbitat de les zones afectades.[5]
Derrame de petròleu en aigua dolça
[editar | editar còdic]El derrame de petròleu més gran de l'història en aigua dolça va ser causat per un buc de Shell, en Magdalena en la província de Buenos Aires, Argentina, l'11 de febrer de 1999,[6] contaminant no només l'aigua, sino la flora i la fauna. L'empresa SHELL CAPSA va derramar més de 5.400.000 litros d'hidrocarbur en les aigües del Riu de l'Argent, quan el seu buc Estrela Pampeana va chocar en el Siga Paraná.[7] Dos dies despuix de l'impacte el petròleu va aplegar a les costes de Magdalena, cobrint una extensió de 30 KM de costa, (des de la localitat de Berisso a Punta Indi), el petròleu va entrar en la desembocadura de rieres i chapulls, fins a 2 KM a dins.[8] Els ecosistemes es varen vore sériament afectats i pobladors de la zona indiquen que també va haver contaminació de napas.[8]
En 2002 el municipi de Magdalena va presentar a una demanda per casi 35 millons de dólars, a l'empresa Shell per danys ecològics en les costes i aigües del districte. A canvi del tancament de la causa i desconéixer la seua responsabilitat, Shell va oferir casi 10 millons de dólars i ajuda al desenroll de Magdalena,[8] este conveni es va dur a un plebiscit el 24 de maig de 2009, en el que va votar el poble i es va aprovar el conveni en Shell,[9] lo que després va dur conflictes entre l'empresa i el país.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Oil spill disrupts water supply - Nation | The Star Online». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2013. Consultat el 2022-05-08.
- ↑ «The Lingering Lessons of the Exxon Valdez Spill». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2010. Consultat el 2022-05-08.
- ↑ 3,0 3,1 (2005) Organisació Marítima Internacional (ed.). MANUAL SOBRE LA CONTAMINACIÓN OCASIONADA POR HIDROCARBUROS – SECCIÓN IV, IMO Publishing, pp. 236. ISBN 9280100823, 9789280100822.
- ↑ Siges Rodríguez, José María (2008). Manual de lluita contra la contaminació per hidrocarburs, Servici Publicacions UCA, pp. 345. ISBN 8498281563, 9788498281569.
- ↑ «El desastre del Prestige». marenostrum.org.
- ↑ «Web oficial que arreplega senyes sobre el major derrame de petròleu en aigua dolça». Archivat des d'el original, el 12 de març de 2010. Consultat el 25 d'abril de 2010.
- ↑ «Petroleo en Magdalena - República Argentina».
- ↑ 8,0 8,1 8,2 [enllaç trencat], Per Margarita Torres, De la Redacció de APM (Agència periodística del Mercosur), 10/05/2009, Consultat el 14/09/2010. Nota:la pàgina tarda en carregar-se.
- ↑ [enllaç trencat] El Mirador 24, 25 de maig 2009, Consultat=14/09/10
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derrame de petróleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.