Cicloalqueno
Els cicloalquenos són hidrocarburs les cadenes de la qual es troben tancades i conten en un o més dobles enllaços covalente. El cicloalqueno més senzill, de menor número d'àtoms de carbono, és el ciclopropeno.[1] En ser cadenes tancades, es presenta l'insaturación de dos àtoms d'hidrogen, ademés, per presentar enllaços covalente dobles, cada enllaç d'estos supon dos insaturaciones menys adicionals.
Alguns cicloalquenos, tals com el ciclobuteno i el ciclopenteno, es poden utilisar com monòmers per a produir cadenes de polímero. Per restriccions geomètriques, els cicloalquenos menuts són casi sempre isòmers cis, i el terme cis tendix a ser omés dels noms. En els anells més grans (d'al voltant de 8 àtoms), pot produir-se isomeria cis-trans del doble enllaç.
Propietats
[editar | editar còdic]Les temperatures de fusió són inferiors a les dels cicloalcanos corresponents (de mateix número de carbono) lloc que, la rigidea del doble enllaç impedix un empaquetamiento compacte.
Les reaccions més usuals dels alquenos són les d'adició. Un eixemple és l'hidratació catalizada per àcit de l'1-metilciclohexeno a 1-metilciclohexanol:
Nomenclatura
[editar | editar còdic]Els cicloalquenos són molècules de fòrmula molecular global CnH2n-2. Per a nomenar els cicloalquenos s'assignen els localizadores 1 i 2 als carbono del doble enllaç. La direcció de numeració s'elegix de manera que la suma dels localizadores dels distints sustituyentes de l'anell done el menor resultat. Ya que el doble enllaç sempre està en posició 1 no és necessari especificar-ho en el nom.
Si un grup metileno (=CH2) es troba unit a un carbono d'un cicle, el compost es nomena com un derivat metilénico del cicloalqueno corresponent. El carbono pel qual s'unixen serà el carbono 1 de l'anell.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carter, F. L.; Frampton, V. L. "Review of the Chemistry of Cyclopropene Compounds." Chemical Reviews; 1964; Vol 64, 497-525.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cicloalqueno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.