Ciclopropano

El ciclopropano és un anestésico per inhalació. En la pràctica anestésica moderna ha segut reemplaçat per atres agents, per la seua extrema reactivitat en condicions normals: Quan el gas es mescla en l'oxigen hi ha un risc significatiu d'explosió.

Químicament el ciclopropano és un cicloalcano la fòrmula molecular del qual és C₃H₆, que consistix de tres àtoms de carbono units entre sí formant un anell, i cada àtom de carbono està unit a dos àtoms d'hidrogen. És el cicloalcano més simple. Les unions o lligam entre els àtoms de carbono són molt manco forts que una típica unió carbono-carbono. Açò es deu a l'àngul de 60° entre els àtoms de carbono, que és molt menor que l'àngul normal de 109.5° de les unions entre àtoms en orbitales sp³ híbrits. La tensió en este àngul deu ser sostreta de l'energia d'unió normal C-C, per lo que el compost químic resultant és més reactiu que un alcano acíclic i uns atres cicloalcanos tals com el ciclohexano i el ciclopentano.

Anestèsia

El ciclopropano es va introduir en us clínic per l'anestesiste nortamericà Ralph Aigües que utilisa un sistema tancat en l'absorció de diòxit de carbono per a conservar este agent llavors costós. El ciclopropano és un agent d'olor relativament potent, no irritante i dolça en una concentració alveolar mínima de 17,5% i un coeficient en sanc/gas de 0,55. Esta inducció de l'anestèsia per inhalació de ciclopropano i l'oxigen era ràpida i no desagradable. No obstant, al final els pacients en anestèsia prolongada podien sofrir una disminució repentina en la pressió arterial, que podia conduir a trastorns del ritme cardíac, una reacció coneguda com "choc ciclopropano". Per esta raó, aixina com el seu elevat cost i la seua naturalea explosiva, va anar últimament utilisat només per a l'inducció de l'anestèsia, abans de ser eliminat en gran part.