Cicno (fill d'Apolo)

Cicno i Erie de Wilhelm Janson i Antonio Tempesta (1606)

En la mitologia grega, Cicno o Cigno (en grec: Κύκνος, Kýknos, açò és, «cisne») era fill d'Apolo i Tiria la filla d'un tal Anfínomo. O be la seua mare és anomenada Hirie.

Mitologia

El història sobre ell està registrada per Antonio Lliberal. Segons dit autor, va viure en el país entre Pleurón i Calidón i va dedicar la major part del seu temps a la caça. Era bell, pero arrogant i irrespectuós en molts atres jóvens que es varen enamorar d'ell i varen buscar la seua atenció. La seua actitut finalment va fer que tots eixos jóvens ho abandonaren; no obstant, solament un d'ells, Filio pel seu nom, ho amava lo suficient com per a quedar-se al seu costat. Cicno ho va desafiar a tres tasques impossibles, en l'esperança de desfer-se d'ell. La primera tasca era matar a un lleó que amenaçava el territori sense usar armes. Filio va consumir molt menjar i vi i després ho va vomitar en el lloc a on solia aparéixer el lleó; la béstia es va menjar els productes i es embriagó en vi, en la qual cosa Filio ho va estrangular en la seua pròpia roba. La segona tasca consistia en atrapar dos buitres devoradores de hòmens d'enorme tamany que representaven una amenaça igual per al territori, novament sense l'us de cap armament. Mentres Filio estava contemplant una forma de complir en la tasca, va vore un àguila caure accidentalment al seu assut, una llebre morta, al sol. Filio després es va untar en la sanc de la llebre i es va quedar quet en el sol, fingint estar mort. Quan els buitres ho varen atacar, els va atrapar pels peus i els va dur a Cicno.

Finalment, Filio va tindre que dur un bou a l'altar de Zeus en les seues pròpies mans. Al no poder trobar una manera de realisar esta última tasca, va resar a Heracles per ajuda. Després va vore dos bous barallant per una novilla i va esperar fins que, en el curs de la baralla, abdós varen caure al sol i varen quedar indefensos, lo que li va permetre agarrar a un dels bous per les pates i arrastrar-ho a l'altar. En este punt, Heracles va fer que Filio no obedira més les órdens de Cicno. Quan Cicno va descobrir això, es va sentir deshonrat i es va suïcidar tirant-se a un llac cridat Conope; la seua mare Tiria va fer lo mateix. Apolo els va convertir a abdós en cisnes. El llac es va fer conegut com el Llac dels Cisnes per això, i quan Filio va morir, va ser enterrat prop d'ell.

Ovidio també incorpora el història de Cicno i Filio en la seua Les metamorfosis: en la seua versió, Filio realisa les tres tasques, pero es nega a entregar el bou domesticat a Cicno. Este últim és despreciat i es tira per un penya-segat, pero es transforma en un cisne mentres cau i es va volant. La seua mare, Erie, sense donar-se conte de la transformació i pensant que està mort, es dissol en llàgrimes i es transforma en el llac Erie.