Cicutoxina
La cicutoxina és una toxina poliacetilénica trobada en vàries plantes, sent la més coneguda la cicuta —Cicuta virosa i atres espècies del mateix gènero—. Estructuralment està relacionada en l'enantotoxina i la carotatoxina. Es presenta naturalment en la forma (-). Va ser aïllada per Jacobson en 1915,[1] la seua estructura va ser determinada per Anet en 1953.[2] i la síntesis de la seua forma racémica va ser portada a terme per Hill en 1955.[3] També s'ha estudiadio la seua activitat antileucémica.[4] Forma prismes en un extracte étéreo, tornant-se groguenc en contacte en l'aire i la llum. Soluble en alcohol, cloroform, éter, aigua calenta i solucions alcalinas. Pràcticament insoluble en éter de petròleu.
És un potent antagonista no competitiu del receptor GABA. En humans, la cicutoxina produïx nàuseas, emesis i dolor abdominal. Els síntomes de l'enverinament escomencen als 60 minuts d'ingestió. Pot provocar tremolació, convulsions i mort.[5]
No deu confondre's en la coniína o cicutina, alcaloide tòxic d'una atra planta també anomenada cicuta, de la mateixa família Apiáceas, pero que pertany al gènero Conium.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cicutoxina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.