Anar al contingut

Cicutoxina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cicutoxina és una toxina poliacetilénica trobada en vàries plantes, sent la més coneguda la cicuta —Cicuta virosa i atres espècies del mateix gènero. Estructuralment està relacionada en l'enantotoxina i la carotatoxina. Es presenta naturalment en la forma (-). Va ser aïllada per Jacobson en 1915,[1] la seua estructura va ser determinada per Anet en 1953.[2] i la síntesis de la seua forma racémica va ser portada a terme per Hill en 1955.[3] També s'ha estudiadio la seua activitat antileucémica.[4] Forma prismes en un extracte étéreo, tornant-se groguenc en contacte en l'aire i la llum. Soluble en alcohol, cloroform, éter, aigua calenta i solucions alcalinas. Pràcticament insoluble en éter de petròleu.

És un potent antagonista no competitiu del receptor GABA. En humans, la cicutoxina produïx nàuseas, emesis i dolor abdominal. Els síntomes de l'enverinament escomencen als 60 minuts d'ingestió. Pot provocar tremolació, convulsions i mort.[5]

No deu confondre's en la coniína o cicutina, alcaloide tòxic d'una atra planta també anomenada cicuta, de la mateixa família Apiáceas, pero que pertany al gènero Conium.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jacobson(1915).J. Am. Chem. Soc..37
    916.
  2. Anet(1953).J. Chem. Soc..
    309.
  3. Hill et al.(1955).J. Chem. Soc..
    1770.
  4. T. Konoshima, K.-H. Llig,(1986).J. Nat. Prod..49
    1117.
  5. Schep LJ, Slaughter RJ, Becket G, Beasley DMClin Toxicol (Phila).47(4)
    270–8.doi:10.1080/15563650902904332.