Cidno

El Cidno era, junt en el Píramo i el Saros, un dels tres grans rius de Cilicia. La seua desembocadura en el Mediterràneu formava un estany, cridada Rhegma. L'estany servia de port a Tarso. Inicialment, el riu fluïa per mig de la ciutat. Pero despuix d'una inundació, Justiniano I va modificar el recorregut del riu, rodejant la ciutat. Al nort de la ciutat, el riu té unes impressionants catarates.

Segons les notícies de Flavio Arriano (an. 2,4,7), Alejandro Magne va emmalaltir greument despuix de prendre un bany en les aigües gelades del riu.

En l'Edat Mija, els àraps varen cridar al riu Nahr al-Baradan gen. En l'actualitat es diu Tarsus Çayι (Tarso Çay).

Deu fluvial

En l'antiguetat, la deidad del riu també es dia «Cidno». Li la representava a sovint en el revers de les monedes de Tarso.

Esteban de Bizancio cita a Atenodoro de Tarso:

Anquíale, filla de Jápeto, va fundar Anquíale (una ciutat prop de Tarso): el seu fill va ser Cidno, qui va donar el seu nom al riu de Tarso: el fill de Cidno va ser Partenio, per qui la ciutat va ser anomenada Partenia: més vesprada el nom es va canviar a Tarso.

Vore també

• Oceánidas
• Jápeto