Cinchona calisaya
El quino,[1] quinquina, quina (Cinchona ledgeriana) és un arbre de la família de les rubiáceas, originari dels boscs d'Equador, Perú i Bolívia.
Característiques
[editar | editar còdic]El tronc alcança en promig 10 m d'altura i 30 cm de diàmetro. Els fulls són ovalats de 21 a 29 cm de llarc i 12 a 13 cm d'ample, de color vert obscur, en pecíol de 3 a 7 cm de llongitut; inflorescència terminal, flors roges en corola blanca o rosada i els lòbuls internament groguencs, agrupades en panículas. Els fruts en càpsula, angosts cilíndrics, de 3,5 a 4 cm de llarc per 0,7 cm d'ample, en 3 a 4 llavors.
Use
[editar | editar còdic]La corfa del quino conté varis alcaloides, el principal dels quals és la quinina, de propietats medicinals àmpliament reconegudes; ademés quinidina, cinconina i cinconidina. La corfa recopilada i mòlta s'usa per a tractar el paludisme i és denominada en la farmàcia com Cinchonae cortex. La medicina tradicional li atribuïx també propietats com antiséptico, preparada en infusió. Les corfes d'atres espècies del gènero Cinchona, com a C. calisaya i C. officinalis, també contenen quinina i tenen similars aplicacions.
Història
[editar | editar còdic]Les propietats medicinals de la corfa dels quinos eren conegudes pels indígenes. En 1638 Francisca Enríquez, Comtesa de Chinchón i esposa del Virrey del Perú, va ser curada del paludisme en una preparació d'esta corfa lo que va començar a estendre el seu us. Va ser coneguda pels europeus com "cascarilla de la comtesa" o com "casacarilla dels jesuïtes" per haver segut difosa per eixa comunitat religiosa i més vesprada en el restant del món com "cascarilla del Perú".
En 1753 Linneo va descriure per primera volta una espècie d'este gènero (C. officinalis). El nom científic cinchona es referix directament a la Comtesa, puix Linneo transcribió el sò espanyol 'chi' a la manera italiana: 'ci', lo que era freqüent en l'época. L'expedició dels botànics Ruiz i Pavón que va aplegar al Perú en 1778 per orde de Carlos III d'Espanya va emfatisar la recolecció de plantes medicinals i entre elles els quinos.
Durant el XIX la destrucció d'arbres per a la recolecció de corfa de quino va adquirir caràcters desenfrenats causant danys ecològics i escassea del preciós medicament. En 1852 els holandesos varen dur llavors de quino a Java i varen establir plantacions d'alta productivitat i varen conseguir obtindre corfes en major concentració de quinina. L'actual Indonèsia es va convertir en el major productor de quina del món. Els britànics varen establir també plantacions, en la Índia i Ceilan.
Durant la fase final de la construcció del Canal de Panamà un menut grup de meges tradicionals indígenes Kallawaya va viajar des de Bolívia a atendre als treballadors, molts dels quals estaven afectats pel paludisme i entre els medicaments naturals que posaven a disposició dels seus pacients es trobava la corfa del quino. Entre tant, la agroindustria i la indústria farmacèutica al voltant de la quina varen alcançar dimensions considerables en el món.
En començar la II Guerra Mundial la producció de quina es va convertir en objectiu militar. Els japonesos es varen apoderar d'Indonèsia, per lo que els aliats varen decidir fomentar les plantacions en Suramérica, en Puerto Rico i en llocs a on es varen convertir en problemes ecològics, com les illes Galápagos. Les #bonança de la quina varen terminar quan el desenroll de medicaments sintètics va substituir l'us massiu de la quina en el tractament del paludisme, a pesar de lo que en varis llocs seguix sent tractament d'elecció o en alguns casos, l'únic disponible.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cinchona ledgeriana va ser descrita per José Celestino Mutis i publicat en Paper Periòdic de Santa Fe 111: 465, en l'any 1793.[2]
Cinchona: nomenada en 1638 per Carlos Linneo en honor de Donya Francisca Enríquez de Rivera, fent referència a la vila (hui ciutat) de Chinchón, per ser la segona esposa de l'IV Comte de Chinchón, Dò Luis Jerónimo Fernández de Cabrera i Bobadilla, i, segons la tradició, ser ella la que va descobrir a les gents del Vell Món les propietats medicinals de la corfa d'esta planta. Linneo transcribió el sò espanyol 'chi' a la manera italiana: 'ci', lo que era freqüent en l'época.
ledgeriana: dedicat a Charles Ledger (1818-1905), comerciant anglés establit en Austràlia. Ledger va recolectar llavors de quina en Bolívia i les va vendre en Londres. Estes llavors varen permetre que en l'Índia i Java començara la producció de quina.
- Cinchona calisaya Wedd. 1848
- Cinchona calisaya var. ledgeriana Howard 1876
- Cinchona carabayensis Wedd. 1848
- Cinchona officinalis L. auct. mult.
- Cinchona calisaya var. vora Wedd. (1849), nom. inval.
- Quinquina calisaya (Wedd.) Kuntze (1891).
- Cinchona gironensis Mutis in J.I.Smith (1821)
- Cinchona amygdalifolia Wedd. (1848).
- Cinchona australis Wedd. (1848).
- Cinchona carabayensis Wedd. (1848).
- Cinchona delondriana Wedd. (1848).
- Cinchona scrobiculata var. delondriana (Wedd.) Wedd. (1849).
- Cinchona pahudiana Howard (1862).
- Cinchona peruviana Howard (1862).
- Cinchona peruviana var. vora Howard (1866).
- Cinchona calisaya var. boliviana Wedd. (1869).
- Cinchona calisaya var. microcarpa Wedd. (1869).
- Cinchona carabayensis var. lanceolata Miq. (1869).
- Cinchona euneura Miq. (1869).
- Cinchona forbesiana Howard ex Wedd. (1869).
- Cinchona hasskarliana Miq. (1869).
- Cinchona weddelliana Kuntze (1878).
- Cinchona weddelliana var. angustifolia Kuntze (1878).
- Cinchona weddelliana var. multiscrobiculata Kuntze (1878).
- Cinchona weddelliana var. rubrifolia Kuntze (1878).
- Cinchona weddelliana var. rubrivenata Kuntze (1878).
- Quinquina carabayensis (Wedd.) Kuntze (1891).
- Quinquina ledgeriana (Howard) Kuntze (1891).
- Cinchona gammiana King (1894).
- Cinchona thwaitesii King (1894).
- Quinquina carabayensis var. villosa Kuntze (1898).[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «quino | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-02-02.
- ↑ Cinchona calisaya en Tròpics
- ↑ Sinònims en Kew
Bibliografia
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20140301220728/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?10561 (26 dic 2007)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Cinchona calisaya.- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinchona calisaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.