Cinchona pubescens
El quino, kina, quinina roja o cascarilla (Cinchona pubescens) és un arbre de la família de les rubiáceas, originari d'Equador, Colòmbia, Veneçola, Perú i Bolívia. Està inclós en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Característiques
[editar | editar còdic]El tronc alcança en promig 10 m d'altura i 30 cm de diàmetro. Els fulls són ovalats de 21 a 29 cm de llarc i 12 a 13 cm d'ample, de color vert obscur, en pecíol de 3 a 7 cm de llongitut; inflorescència terminal, flors roges en corola blanca o rosada i els lòbuls internament groguencs, agrupades en panículas. Els fruts en càpsula, angosts cilíndrics, de 3,5 a 4 cm de llarc per 0,7 cm d'ample, en 3 a 4 llavors.
Use
[editar | editar còdic]La corfa del quino conté varis alcaloides, el principal dels quals és la quinina, de propietats medicinals àmpliament reconegudes, aixina com quinidina, cinconina i cinconidina. La corfa recopilada i mòlta s'usa per a tractar el paludisme i és denominada en farmàcia com Cinchonae cortex. La medicina tradicional li atribuïx també propietats com antiséptico, preparada en infusió. Les corfes d'atres espècies del gènero Cinchona, com a C. calisaya i C. officinalis, també contenen quinina i tenen aplicacions similars.
Propietats
[editar | editar còdic]És tònic, aperitiu, digestiu, colagogo, astringente, febrífugo, antiséptico, cicatrisant. La quinidina és un tònic cardíac, potenciador de l'acció dels digitálicos.
Està indicat per a inapetencia, #dispèpsia hiposecretoras, disquinesias hepatobiliares. Grip, astènia, convalescència, afeccions enfebrades, malaria. #Profilaxis de les #arrítmia cardíaques, tractament de la taquicardia paroxística i la fibrilació auricular. Rampes nocturnes. En us extern: faringitis, estomatitis, alopècia per seborrea.[2]
Història
[editar | editar còdic]Les propietats medicinals de la corfa dels quinos eren conegudes pels indígenes americans. En 1638 la comtesa de Chinchón, esposa del Virrey del Perú, va ser curada del paludisme en una preparació d'esta corfa, lo que va començar a estendre el seu us. Va ser coneguda pels europeus com "cascarilla de la comtesa" o com "cascarilla dels jesuïtes" per haver segut difosa per eixa comunitat religiosa i més tart en el restant del món com "cascarilla del Perú".
En 1753 Linneo va descriure per primera volta una espècie d'este gènero (C. officinalis). L'expedició dels botànics Ruiz i Pavón, que va aplegar al Perú en 1778 per orde de Carlos III d'Espanya, va emfatisar la recolecció de plantes medicinals i, entre elles, els quinos. En 1790 Vahl va descriure Cinchona pubescens i entre 1778 i 1779 Ruiz i Pavón varen publicar descripcions dels espècimen que varen recolectar. L'expedició botànica de José Celestino Mutis en la Nova Granada també va recolectar espècimen de quino.
Durant el XIX, la tomba d'arbres per a la recolecció de corfa de quino va adquirir caràcters desenfrenats, causant danys ecològics i escassea del preciós medicament. En 1852 els holandesos varen dur llavors de quino a Java i varen establir plantacions d'alta productivitat i varen conseguir obtindre corfes en major concentració de quinina. L'actual Indonèsia es va convertir en el major productor de quina del món. Els britànics varen crear també plantacions en l'Índia i Ceilan.
Durant la fase final de la construcció del Canal de Panamà, un chicotet grup de meges tradicionals indígenes Kallawaya va viajar des de Bolívia per a atendre als treballadors, molts dels quals estaven afectats pel paludisme, i entre els medicaments naturals que posaven a disposició dels seus pacients. Entre tant, l'agroindustria i l'indústria farmacèutica al voltant de la quina varen alcançar dimensions considerables en el món.
En començar l'II Guerra Mundial, la producció de quina es va convertir en objectiu militar. Els japonesos es varen apoderar d'Indonèsia, per lo que els aliats varen decidir fomentar les plantacions en Suramérica, Puerto Rico i en llocs a on es varen convertir en problemes ecològics, com les illes Galápagos. Les #bonança de la quina varen terminar quan el desenroll de medicaments sintètics va substituir l'us massiu de la quina en el tractament del paludisme, a pesar de lo que en varis llocs seguix sent tractament d'elecció o, en alguns casos, l'únic disponible.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cinchona pubescens va ser descrita per José Celestino Mutis i publicat en Paper Periòdic de Santafé 111: 465, en l'any 1793.[3]
Cinchona: nomenada en 1638 per Carlos Linneo en honor de Francisca Enríquez de Rivera, fent referència a la vila (hui ciutat) de Chinchón, per ser la segona esposa de l'IV Comte de Chinchón, Luis Jerónimo Fernández de Cabrera i Bobadilla, i, segons la tradició, ser ella la que va descobrir a les gents del Vell Món les propietats medicinals de la corfa d'esta planta. Linneo transcribió el sò espanyol 'chi' a la manera italiana: 'ci', lo que era freqüent en l'época.
pubescens: epítet latino que significa "que aplega a ser peluda".[4]
- Cinchona caloptera Miq. 1869
- Cinchona chomeliana Wedd. 1848
- Cinchona colorata Laubert ex B.D.Jacks. 1895
- Cinchona cordifolia Mutis 1793
- Cinchona cordifolia var. macrocarpa Wedd. ex Howard (1866).
- Cinchona cordifolia var. microcarpa Howard (1866)
- Cinchona cordifolia var. peruviana Howard (1866)
- Cinchona cordifolia var. rotundifolia (Pav. ex Lamb.) Wedd. 1849
- Cinchona cordifolia var. vora Wedd. 1849
- Cinchona coronulata Miq. 1861
- Cinchona decurrentifolia Pav. in Howard 1862
- Cinchona elliptica Wedd. 1869
- Cinchona goudotiana Klotzsch ex Triana 1938
- Cinchona govana Miq. 1861
- Cinchona howardiana Kuntze 1878
- Cinchona lechleriana Schltdl. 1855
- Cinchona lutea Pav. in Howard 1859
- Cinchona morat Ruiz 1792
- Cinchona obovata Pav. ex Howar (1862).
- Cinchona ovata Ruiz & Pav. 1799
- Cinchona ovata var. rufinervis (Wedd) 1849
- Cinchona ovata var. vulgaris Wedd. 1849
- Cinchona palescens Vell. 1799
- Cinchona pallescens Ruiz ex Vitman 1802
- Cinchona pallescens var. ovata (Ruiz & Pav.) Howard (1866).
- Cinchona pelalba Pav. ex DC. 1829
- Cinchona pelletieriana Wedd. 1848
- Cinchona platyphylla Wedd. 1869
- Cinchona pubescens var. cordata DC. 1830
- Cinchona pubescens var. ovata (Ruiz & Pav.) DC. 1830
- Cinchona pubescens var. pelletieriana (Wedd.) Wedd 1849
- Cinchona pubescens var. purpurea (Ruiz & Pav.) Wedd. 1849
- Cinchona purpurascens Wedd. 1848
- Cinchona purpurea Ruiz & Pav. (Sept. 1799).
- Cinchona purpurea Vell. 1799
- Cinchona rosulenta Howard ex Wedd. 1869
- Cinchona rotundifolia Pav. ex Lamb. 1821
- Cinchona rubicunda Tafalla ex Wedd. (1869)
- Cinchona rufinervis Wedd. 1848
- Cinchona rugosa Pav. ex DC. 1830
- Cinchona scrobiculata var. genuïna Wedd. 1849
- Cinchona subsessilis Miq. 1869
- Cinchona succirubra Pav. ex Klotzsch 1858
- Cinchona succirubra var. conglomerata Howard (1866)
- Cinchona succirubra var. cuchicara Howard (1866)
- Cinchona succirubra var. erythroderma Howard (1866)
- Cinchona succirubra var. spruceana Howard (1866)
- Cinchona succirubra var. vora Howard (1866)
- Cinchona tucujensis H.Karst. 1859
- Quinquina obovata (Pav. ex Howard) Kuntze 1891
- Quinquina ovata (Ruiz & Pav.) Kuntze 1891
- Quinquina pubescens (Vahl) Kuntze 1891
- Quinquina succirubra (Pav. ex Klotzsch) Kuntze 1891[5]
- Varietats
- Cinchona pubescens var. cordata DC. 1830
- Cinchona pubescens var. heterophylla Pav. ex DC. 1830
- Cinchona pubescens var. hirsuta (Ruiz & Pav.) DC. 1830
- Cinchona pubescens var. ovata (Ruiz & Pav.) DC. 1830
- Cinchona pubescens var. pelletieriana (Wedd.) Wedd. 1849
- Cinchona pubescens var. purpurea (Ruiz & Pav.) Wedd. 1849[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- cascarilla beca de full morat, cascarilla beca de pata de gallareta, cascarilla crespilla de Conca, cascarilla de pata de gallareta, cascarilla prima, cascarilla fina prima, cascarilla morada, cascarilla pàlida, quina groga, quina groga real, quina calisaya, quina collisaya o collisalla, quina calisaya enrollada del comerç o de Lima, quina de Loja prima o delgadilla, quina prima o delgadilla, quina fina prima, quina de Loja femella, quina de plancha o planchuela, quina grisa pàlida, quina grossa, quina verdadera de Lima, quino oficinal.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
- ↑ «Cinchona pubescens». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 4 d'octubre de 2013.
- ↑ «Cinchona pubescens en Tròpics». legacy.tropicos.org. Consultat el 1 de juny de 2023.
- ↑ «En Epítets Botànics». www.winternet.com. Consultat el 5 d'octubre de 2013.
- ↑ «WFO (2023): Sinònims de Cinchona pubescens Vahl» (en en). www.worldfloraonline.org. Consultat el 1 de juny de 2023.
- ↑ «Varietats en Royal Botanic Gardens» (en en). apps.kew.org. Consultat el 2 d'abril de 2009.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- ITIS 501523
- Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Cinchona pubescens.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinchona pubescens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
