Anar al contingut

Cinta aïllant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Electrical-tape black.jpg
Cinta aïllant
Archiu:CintaAislanteElectricaRojaUnion.jpg
Cinta aïllant elèctrica.

La cinta aïllant (coneguda també com a cinta aisladora, cinta d'aïllar o huincha aisladora) és un tipo de cinta adhesiva de pressió usada principalment para aïllar empalmes de fils i cables elèctrics. Este tipo de cinta és capaç de resistir condicions de temperatures extremes, corrosió, humitat i alts voltages. La cinta està fabricada en material de PVC prim, en un ample generalment de 14 mm; un dels costats de la cinta està impregnat en un adhesiu. El PVC ha segut elegit per ser un material de baix cost, flexible i tindre excelents propietats d'aïllant elèctric, encara que posseïx la desventaja d'endurir-se en el temps i la calor.

Pot fabricar-se en varis colors, sent el més comú el negre, motiu pel qual en Veneçola se li coneix com teipe negre. En Chile també li la coneix com huincha aisladora o huincha aïllant.[1][2]

Desenroll

[editar | editar còdic]

En la década de 1950, el vinil va emergir com a material altament versàtil per a una àmplia gama d'usos, des de cortines de banys fins a aïllament per a cables. No obstant, conseguir que tinguera característiques adequades per a fabricar una cinta va requerir un esforç d'investigació important.

Un ingredient important en la película de vinil era el fosfat tricresil (TCP), que va ser utilisat com plastificante. Llamentablement, el TCP tenia tendència a migrar, lo que li otorgava a la superfície de la cinta una característica aceitosa afectant la propietat adhesiva de la mateixa. Per això, l'equip d'investigadors de 3M va començar a treballar en crear una cinta confiable de vinil que tinguera les característiques adequades sobre aislación elèctrica, resistència física i propietats químiques.

Es varen realisar experiments combinant nous plastificantes en la resina de vinil, que era blanca i de consistència harinosa. Finalment en giner de 1946, l'equip d'inventors Snell, Oace, i Eastwood de 3M varen solicitar una palesa per a una cinta aisladora elèctrica de vinil en un plastificante i un adhesiu gomoso que no estava basat en sulfur. La primera versió que es va comercialisar de la cinta va ser venuda per a envoldre arams.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Control d'Humitat: Una cinta autofusionable ajuda a fer un sagell hermètic a l'aire i a l'aigua. Les cintes de caucho o goma repelixen la humitat i són una excelent solució per a aplicacions en exteriors o en boques d'accés a on l'aigua pot filtrar-se ocasionalment.

En les plantes de producció i en les instalacions de fabricació a on hi ha vapor, humitat elevada i aigua que gotea, les cintes de hule autofusionable proporcionen la protecció necessària contra la humitat.

En un entorn hostil, que este subjecte a una exposició química i a decorreguts corroents, envoldre en una cinta de vinil, ajuda a previndre la corrosió del coure.

Rendiment d'alta temperatura i dissenyat per a combatre la calor: Les cintes de hule (caucho o goma) de 3M tenen un alt eixercite en temperatures que van des dels 80 °C fins a 105 °C. Algunes cintes com la Cinta Scotch® 130C de Hule sense Liner per a Empalmes i la Cinta Cinta Scotch® 23 de Hule per a Empalmes poden soportar temperatures de sobrecàrrega de fins a 130 °C. Per este atribut d'alta calor; hi ha molts ajusts industrials a on és comú usar cinta de hule (caucho) en aplicacions de baix voltage per a sagellar, reblir i aïllar la humitat com:


Llínees de producció en alts forns Acereras o prop de respiraders de calor Màquines i motors que es calfen La Cinta Elèctrica Scotch® 70 de Silicón Autofusionable oferix un perfil molt llauger i prim per al sagellat i aïllament (típicament de 5 a 35kV), resistència als rajos UV, protecció de chafades i arcs en aplicacions molt calentes fins a 180 °C.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «¿Quins són els tipos de cintes aïllants?» (en espanyol). Consultat el 20 de setembre de 2020.
  2. «Usos de la cinta aïllant» (en espanyol). Consultat el 20 de setembre de 2020.


Referències

[editar | editar còdic]