Anar al contingut

Circuit de refrigeració

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Circuit de refrigeració reversible
d'una bomba de calor.
Archiu:CAPS 0 -watercooling - CAPS 1 + Radiator.jpg
Circuit de refrigeració líquida
a l'interior d'una computadora.

Un circuit de refrigeració de força correspon a un apany mecànic basat en els principis de la termodinàmica i mecànica de decorreguts dissenyat per a transferir energia tèrmica entre dos focs, desplaçant l'energia tèrmica continguda en un dels seus focs a fi d'obtindre una menor temperatura en est. Estos focs solen ser sistemes termodinámicamente tancats.

Este comés es porta a terme forçant la circulació d'un decorregut refrigerante per l'interior d'un circuit tancat -o semicerrado- de canonadas i bescanviadors de calor. La circulació d'este decorregut refrigerante es realisarà a través de màquines de decorregut com compressors i/o bombes, conforme la naturalea i estat del refrigerante.

La constitució i configuració d'un circuit de refrigeració no guarda un estàndart establit ya que varia conforme l'aplicació i decorregut utilisat. Estos varien des del clàssic refredat per aigua en motors de combustió interna per mig de radiadors, passant per sistemes de refrigeració industrial per a l'indústria d'aliments, fins al control de temperatura de condensadores en centrals nuclears per mig de torres de refrigeració, entre moltes atres aplicacions.

El terme de circuit de refrigeració de força se sol reemplaçar pel de sistema frigorífic o sistema de refrigeració en aplicacions de refrigeració industrial, per la complexitat d'estos sistemes i –principalment- a que estan constituïts per dos o més bescanviadors de calor en els quals el refrigerante sofrix un canvi d'estat en el qual l'intercanvi de calor latent és el que genera el fenomen de refrigeració, aixina com al complex sistema de control automàtic associat.

En molts casos, per a que este desplaçament d'energia es porte a terme de bona manera, és important que un dels focs estiga relativament aïllat de l'exterior per a sometre-ho a estudi com un sistema termodinàmic tancat.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Çengel & Bols "Termodinàmica" 1994 Vol I, Pág 8