Sistema frigorífic

Els denominats sistemes frigorífics o sistemes de refrigeració corresponen a apanys mecànics que utilisen les propietats termodinàmiques de la matèria per a traslladar energia tèrmica en forma de calor entre dos o més focs, conforme es requerixca. Estan dissenyats primordialmente per a disminuir la temperatura del producte almagasenat en cambres frigorífiques o cambres de refrigeració, les quals poden contindre una varietat d'aliments o composts químics, conforme especificacions.
cal mencionar la radical diferència entre un sistema frigorífic i un circuit de refrigeració, sent este últim un mer apany per a disminuir la temperatura, el qual es definix com "concepte", ya que el seu disseny (obert, semiabierto, tancat), decorregut (aire, aigua, inclús gas refrigerante), fluix (solament fret o "bomba de calor"), etc. varia conforme l'aplicació. Estos varien des del clàssic refredat de motors de combustió interna per mig d'aigua fins al water cooling utilisat en refredat de computadors. Els sistemes frigorífics tendixen a ser prou més complexos que un circuit de refrigeració i per això es presenten aparte.
En l'estudi acabat i disseny d'estos sistemes frigorífics s'apliquen diverses ciències, tals com la química, en les propietats i composició dels refrigerantes; la termodinàmica, en l'estudi de les propietats de la matèria i la seua energia interna; la transferència de calor, en l'estudi de bescanviadors de calor i solucions tècniques; aixina com l'ingenieria mecànica, en l'estudi de compressors de gas per a conseguir el treball de compressió requerit. S'han mencionat estes disciplines deixant de costat l'electricitat, des dels tradicionals coneiximents en corrents trifásicas per a l'alimentació dels equips, fins a coneiximents relativament alvançats en automatisació i PLC, per al control automàtic que estos requerixen quan estan operant en planta frigorífica.
Els sistemes frigorífics es diferencien entre sí conforme el seu método d'injecció de refrigerante i configuració constructiva, abdós condicionats pels seus paràmetros de disseny. D'esta manera, i fent un adequat balanç de masses i energies, és possible trobar la solució adequada a qualsevol solicitación frigorífica.
Paràmetros de disseny
[editar | editar còdic]El disseny d'estos sistemes frigorífics es definix, principalment, en funció dels següents paràmetros:
- Temperaturas d'operació (Temperatures d'evaporament i condensació).
- Capacitat del sistema, generalment denominada en kW definida en funció de la càrrega tèrmica.
- Refrigerantes amigables ambientalment i d'ampli efecte refrigerante.
- Costs operatius del sistema.
Sistemes de refrigeració conforme zones de fret
[editar | editar còdic]Els sistemes de refrigeració -implementats tant en plantes frigorífiques com en refrigeradores domèstics- poden catalogar-se primerament conforme les denominades "zones de fret" o temperatures de fredor per a les quals estos estiguen dissenyats.
Una zona de fredor
[editar | editar còdic]És el clàssic apany en el qual el sistema opera baix una sola temperatura de règim de fret, és dir, entre una temperatura de condensació i una sola temperatura d'evaporament del refrigerante.
Dos o més zones de fret
[editar | editar còdic]És aquell sistema en el qual el refrigerante -condensado a una sola temperatura- s'evapora a distints valors en funció de distints processos. A modo d'eixemple, i per a una planta frigorífica, una cambra de congelat i una cambra de productes frescs requerixen distintes temperatures de règim i, per lo tant, distintes temperatures d'evaporament del refrigerante.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema frigorífico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.