Cambra frigorífica
Un cambra frigorífica (o simplement frigorífic) és un recint industrial estatal o privat dotat d'instalacions de fredor artificial, que es destina a conservar aliments o atres productes per a la seua posterior comercialisació, que es descompondrien a temperatura ambiente.[1]
El producte agrícola (fruta i hortalices) és en la seua gran majoria peridor. Despuix de la collita seguix un procés cridat comunament respiració durant el qual els sucres es combinen en l'oxigen de l'aire produint anhídrit carbónico i aigua i despedint calor, fins a aplegar a la completa maduració del frut. Al mateix temps, els microorganismes que estan presents en els fruts a temperatura ambiente, s'alimenten i reproduïxen a un ritme exponencial, a mida que s'acosta la maduració, destruint els teixits. Es va comprovar que si es manté el producte collit a temperatura menor que la de l'ambient, es conseguix allargar el periodo de maduració un temps que varia des de 3-4 dies fins a 6-8 mesos, d'acort a l'espècie i a la varietat.
La carn d'animals (vacuns, porcins, peixos, aus) despuix de sacrificats no seguixen cap procés natural llevat l'atac de microorganismes que, a temperatura ambiente, ataquen els teixits. La carn deixa de ser comestible en 2-3 dies. També en este cas, mantenint la carn a temperatures baixes, el procés de deterioració es pot evitar i aixina consumir la carn varis mesos despuix del sacrifici.
La possibilitat d'oferir fruta i carn durant un periodo més llarc té una importància alimentícia i econòmica molt gran. Per a això s'almagasenen els productes en quartos frigorífics a temperatura apropiada que permet oferir-ho al consumidor molt temps despuix de la collita. Hi ha taules que indiquen a quina temperatura i humitat relativa i quin és el temps màxim que és necessari mantindre cada u abans d'enviar-los al mercat.
Cicle frigorífic d'un aparat
[editar | editar còdic]Des de la prehistòria, el ser humà sabia fer fòc i calfar, entregar calories a frutes i hortalices, pero gelar, retirar calories, ho va deprendre fa poc temps. El físic francés Sadi Carnot en els anys 20 de el XIX, estudiant la màquina de vapor que Watt havia creat en poc temps arrere en Anglaterra, va desenrollar teories que varen ser la base de la Termodinàmica i va plantejar les fòrmules de la màquina frigorífica. Posteriorment atres físics varen fer ensajos de màquines cada volta més perfeccionats i provant diferents gasos fins que recent a fins de el XIX es varen construir els primers frigorífics. En 1928 es va començar en la fabricació en massa de refrigeradoras domèstiques i després camions, vagons de tren i barcos frigorífics.
Equip de refrigeració
[editar | editar còdic]mijana capacitat per a R22.
l'equip de refrigeració comprén un compressor de gas mogut per un motor elèctric, un bescanviador de calor en un caño en forma de zigzag cridat condensador, un atre en caño en forma de serpentín cridat evaporador i una vàlvula d'expansió, tots interconectados per caños de coure formant un circuit tancat. En l'interior de la encanyat s'introduïx el gas refrigerante per mig d'una vàlvula. El compressor i el condensador estan fòra de la cambra frigorífica mentres que la vàlvula d'expansió i el evaporador dins de la cambra, generalment sobre el marc de la porta d'entrada. En treballar el compressor eleva la pressió del gas que aplega calent de la cambra per les calories que va prendre dels productes almagasenats. Quan el gas aplega als valors de pressió i temperatura previstes li correspon al gas passar pel condensador a la fase líquida emetent calor latent de fusió. El condensador està proveït d'aletes que transmeten la calor que passa per les parets del caño a l'aire. Si és necessari s'instala un sistema de pluja d'aigua en circuit tancat que ajuda a dissipar la calor. El llarc del serpentín està calculat per a que el gas licuado ixca del condensador a temperatura ambiente. Pansa llavors per la vàlvula d'expansió, ya en l'interior de la cambra, i pert pressió. En aplegar al evaporador el gas esta fret i sense pressió. li correspon tornar al seu estat gaseós. Necessita calor latent d'evaporament. Este lo pren del caño de coure que per això es gela i este a la seua volta pren calor de l'aire. En ajuda d'un ventilador s'establix una corrent d'aire calent de la cambra que passa pel serpentín del evaporador entregant calories de l'aire i dels productes almagasenats. El gas aplega calent al compressor completant el circuit. El procés continua gelant l'aire i els productes almagasenats fins que la temperatura aplega a +/-1 °C més baixa que la fixada. Un termostat tanca la vàlvula d'expansió i un presostato tanca la corrent del compressor. Passat un temps la temperatura puja per la calor que passa per les parets i per l'obertura de la porta de la cambra. Quan aplega a +/-1 °C més alta que la fixada s'obri la vàlvula i la corrent. El cicle torna a treballar.
Des de fins de el XIX s'usava amoníac com a gas refrigerante, pero és tòxic i per lo tant perillós quan hi ha pèrdues de gas. En els anys 70 de el XIX li'l remplazó per gas de la família dels clor-flúor-carbono CFC cridats comercialment Freón o R11. Fa uns anys es va descobrir que estos gasos són uns els principals causants del forat de la capa d'ozon, i des de llavors es busca un reemplazante que tinga les mateixes característiques que el Freón pero que es descomponga abans d'aplegar a la capa d'ozon. Una de les alternatives que ha pres més força curiosament és el CO2 i part d'una palesa d'Alexander Twining de 1850. El seu us fins a 1940 va ser comú pero va decaure en favor dels gasos anteriorment mencionats. Com a conseqüència de l'observació del forat d'ozon la comunitat internacional es va plantejar de nou el seu us i despuix d'ensajos es varen plantejar dosis de concentració i de règim de treball òptims que han fet d'este sistema una clara alternativa comercial.
En el ínterin se seguix usant gasos de la mateixa família pero que són menys amoladors. En instalacions grans en personal de control, se seguix usant amoníac, també denominat R717.
Com a senya històrica, podem afegir que la demanda de cambres frigorífiques per a l'indústria i a nivell particular es va disparar despuix de la Segona Guerra Mundial [1] archivat en Wayback Machine., per l'important necessitat de mantindre aliments en condicions òptimes.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Cámara frigorífica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.