Anar al contingut

James Watt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
James Watt


James Watt (Escòcia, 30 de giner de 1736 ‑ Birmingham, 25 d'agost de 1819) va ser un ingenier mecànic, inventor i químic escocés. Les millores que va realisar en la màquina de Newcomen varen donar lloc a la coneguda com màquina de vapor d'aigua, que resultaria fonamental en el desenroll de la primera Revolució Industrial, tant en el Regne Unit com en el restant del món.[1]

Mentres treballava fabricant instruments en la Universitat de Glasgow, Watt es va interessar en la tecnologia de les màquines de vapor i es percató de que els dissenys coetáneos desperdiciaven una gran cantitat d'energia gelant i calfant repetidament el cilindre. Watt va introduir una millora en el disseny, el condensador separat, que evitava la pèrdua d'energia i va millorar radicalment la potència, eficiència i rendabilitat de les màquines de vapor. Finalment va adaptar este motor per a produir un moviment rotatori, lo que va ampliar enormement el seu us més allà del simple bombeig d'aigua.

Watt va intentar comercialisar el seu invent, pero va trobar moltes dificultats financeres fins que es va associar en Matthew Boulton en 1775. La nova firma Boulton & Watt va aplegar a tindre gran èxit i abdós es varen enriquir. Una volta jubilat, Watt va continuar inventant, pero cap de les seues últimes creacions va ser tan destacada com la millora de la màquina de vapor. Watt també va desenrollar el concepte de cavall de vapor,[2] mentres que l'unitat de potència del Sistema Internacional d'Unitats, el vat (símbol W) va ser nomenada en el seu honor.

Biografia

[editar | editar còdic]

Naixcut en Greenock, junt a la ciutat de Glasgow, el seu pare va ser inventor naval i contractiste, mentres que la seua mare, Agnes Muirhead, provenia d'una família distinguida i posseïa una bona educació.[3] Abdós practicaven el presbiterianismo i eren membres actius del moviment Covenanter.[4] El seu yayo, Thomas Watt, va ser professor de matemàtiques i magistrat de la baronia de Cartsburn.

El delicat estat de salut de James durant l'infància li va impedir assistir al colege en regularitat, sent educat fonamentalment per la seua mare, encara que posteriorment va assistir a l'escola de Gramàtica de Greenock. Va demostrar gran habilitat manual i aptituts per a les matemàtiques, mentres que no li interessaven el llatí i el grec.


Quan tenia díhuit anys, la seua mare va morir i el seu pare va començar a tindre problemes de salut. Watt va viajar a Londres i va ser aprenent de fabricant d'instruments durant un any (1755/1756). Després, va tornar a Escòcia i es va establir en l'important ciutat comercial de Glasgow en l'intenció de crear el seu propi negoci de fabricació d'instruments. Va elaborar i va reparar quadrants reflectantes de latón, regles paraleles, balances, peces per a telescopis i barómetros, entre atres coses. Com no havia treballat com aprenent durant un mínim de sèt anys, el Gremi de ferrers de Glasgow (en jurisdicció sobre qualsevol artesà que utilisara martells) va bloquejar la seua solicitut, a pesar de que no hi havia atres fabricants d'instruments matemàtics en Escòcia.[5][6]

Watt es va salvar d'este impasse en l'arribada des de Jamaica d'instruments astronòmics llegats per Alexander Macfarlane a l'Universitat de Glasgow, els quals requerien l'atenció d'experts. Watt els va restaurar per a la seua posada en marcha i se li va remunerar per això. Estos instruments es varen instalar finalment en l'Observatori Macfarlane. Posteriorment tres professors li varen oferir l'oportunitat de crear un menut taller dins de l'universitat. Es va iniciar en 1757 i dos dels professors, el físic i químic Joseph Black i el famós Adam Smith, es varen convertir en amics de Watt.[7]

Al principi va treballar en el manteniment i la reparació d'instruments científics utilisats en l'universitat, ajudant en les demostracions i ampliant la producció de quadrants. En 1759, va crear una societat en John Craig, un arquitecte i empresari, per a fabricar i vendre una llínea de productes que incloïa instruments musicals i joguets. La societat es va mantindre durant els següents sis anys i va amprar fins a setze treballadors. Craig va morir en 1765. Finalment, un empleat, Alex Gardner, es va fer càrrec del negoci, que va seguir actiu fins a el XX.[8]

En 1764, Watt es va casar en la seua prima Margaret (Peggy) Miller, en qui va tindre cinc fills, dos dels quals varen viure fins a l'edat adulta: James Jr. (1769–1848) i Margaret (1767–1796). La seua esposa va morir en donar a llum en 1772. En 1777, va tornar a casar-se en Ann MacGregor, filla d'un fabricant de tenyides de Glasgow, en qui va tindre dos fills: Gregory (1777–1804), que es va convertir en geólogo i mineralogista, i Janet (1779–1794). Ann va morir en 1832. Entre 1777 i 1790, va viure en Regent Plau, Birmingham.[9]

Va ser un membre clau de la Societat Llunar de Birmingham. Molts dels seus escrits es conserven en la biblioteca de Birmingham. Va fallir el 25 d'agost de 1819 en Heathfield, en la seua casa situada en Handsworth, Anglaterra, a l'edat de 83 anys.

Guanys com a ingenier

[editar | editar còdic]
El meu método per a reduir el consum de vapor, i per tant de combustible en les bombes de fòc, reposa sobre els següents principis: 1º La cámara deu, durant el funcionament de la màquina, ser mantinguda constantment a la mateixa temperatura que el vapor que ve a omplir-la. (...) 2º En les màquines que deuen ser posades en moviment per la condensació del vapor, esta condensació s'efectuarà en recipients tancats, distints de les cámara, encara que en comunicació en elles. Estos recipients, als que cride condensadores, deuen, quan la màquina està en marcha, ser mantinguts, constantment a una temperatura tan baixa per lo manco com l'aire ambiente.
Palés de Watt (1769)[10]


Watt va inventar el moviment paralel per a convertir el moviment circular a un moviment casi rectilíneo, del com estava molt orgullós, i el medidor de pressió del vapor en el cilindre a lo llarc de tot el cicle de treball de la màquina, mostrant aixina la seua eficiència i ajudant-ho a perfeccionar-la.

Watt va contribuir en gran manera al desenroll de la màquina de vapor, convertint-la, d'un proyecte tecnològic, a una forma viable i econòmica de produir energia. Watt va descobrir que la màquina de Newcomen estava gastant casi tres quartos de l'energia del vapor en calfar el pistón i el cilindre. Watt va desenrollar una cambra de condensació separada que va incrementar significativament l'eficiència. Fins al moment, eixe va ser un dels millors desenrolls de l'història.

Junt en Mathew Boulton va constituir la Soho Foundry (en Smethwick, prop de Birmingham, Anglaterra), inaugurada en 1795,[11] una fundició i fàbrica dedicada a la fabricació de màquines de vapor. Tant els seus fills com els de Boulton varen continuar l'empresa a lo llarc dels anys.

Watt es va opondre a l'us de vapor a alta pressió, i hi ha qui li acusa d'haver ralentisat el desenroll de la màquina de vapor per atres ingeniers, fins que els seus palesos varen expirar en l'any 1800.[12] Junt al seu soci Matthew Boulton, va lluitar contra ingeniers rivals com Jonathan Hornblower, qui va intentar desenrollar màquines que no caigueren dins de l'àmbit, extremadament generaliste, de les palesas de Watt.

James Watt va crear l'unitat anomenada cavall de vapor[13] per a comparar la potència de les diferents màquines de vapor. Encara s'utilisa, sobretot en els vehículs.

Personalitat

[editar | editar còdic]

Watt combinava els coneiximents teòrics de la ciència en la capacitat d'aplicar-los en la pràctica. Humphry Davy va dir d'ell "Els qui consideren a James Watt només com un gran mecànic pràctic es formen una idea molt errònea del seu caràcter; es va distinguir igualment com a filòsof natural i com a químic, i els seus invents demostren el seu profunt coneiximent d'eixes ciències, i eixa característica peculiar del geni, l'unió d'elles per a la seua aplicació pràctica".[14]


Va ser molt respectat per atres hòmens destacats de la Revolució Industrial.[15] Va ser un membre important de la Societat Llunar, i va anar un conversador i companyer molt solicitat, sempre interessat en ampliar els seus horisons.[16] Les seues relacions personals en els seus amics i companyers varen ser sempre agradables i duradores.

Watt va ser un prolífic corresponsal. Durant els seus anys en Cornualles, escrivia llargues cartes a Boulton vàries voltes per semana. No obstant, era contrari a publicar els seus resultats en, per eixemple, les Philosophical Transactions of the Royal Society, i en el seu lloc preferia comunicar les seues idees en paleses.[17] Era un excelent dibuixant.

Com a home de negocis era prou llimitat, i odiava especialment el regatege i la negociació de condicions en els qui pretenien utilisar la màquina de vapor. En una carta dirigida a William Small en 1772, Watt va confessar que "preferia enfrontar-se a un canó carregat abans que arreglar un conte o fer un tracte" [18] Fins que es va jubilar, sempre es va preocupar molt pels seus assunts financers. La seua salut era a sovint mala i sofria freqüents maldecaps nerviosos i depressió. Prop de 1800 ya era molt més ric, lo suficient per a jubilar-se.[19]

Cronologia

[editar | editar còdic]


Palesos

[editar | editar còdic]

Hi ha documentades sis palesos en les que James Watt consta com a únic inventor. Són les següents:

  • Palés 913. A method of lessening the consumption of steam in steam engines-the separate condenser. La solicitut va ser acceptada el 5 de giner de 1769; inscrita el 29 d'abril de 1769, i estesa a juny de 1800 per mig d'un acte del Parlament Britànic en 1775. Es tracta d'una palesa per a un condensador de vapor separat, per a aforrar consum de vapor.[21]
  • Palés 1.244. A new method of copying letters; La solicitut va ser acceptada el 14 de febrer de 1780 i registrada el 31 de maig de 1780. Palés per a un copiador de cartes portàtil.[22]
  • Palés 1.306. New methods to produïx a continued rotation motion – sun and planet. La solicitut va ser acceptada el 25 d'octubre de 1781 i registrada el 23 de febrer de 1782. Palés sobre un engranage de tipo planetari (de sol i planeta).
  • Palés 1.321. New improvements upon steam engines – expansive and double acting. Solicitut de 14 de març de 1782. Registrada com a palés el 4 de juliol de 1782.[23]
  • Palés 1.432. New improvements upon steam engines – three bar motion and steam carriage. solicitut acceptada el 28 d'abril de 1782. Registrada com a palés el 25 d'agost de 1782. Conté també el cridat mecanisme de Watt.[24][25]
  • Palés 1.485. Newly improved methods of constructing furnaces. Solicitut acceptada el 14 de juny de 1785. Registrada com a palés el 9 de juliol de 1785.[26]


Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Watt va rebre numerosos reconeiximents en la seua pròpia época. En 1784, va ser nomenat membre de la Royal Society of Edinburgh, i en 1787, es va incorporar com a membre a la Batavian Society for Experimental Philosophy de Róterdam. En 1789, va ser elegit en un grup d'èlit, la Smeatonian Society of Civil Engineers, la primera associació d'ingeniers civils. En 1806, se li va concedir el Doctorat Honorífic en Lleis de l'Universitat de Glasgow, i en 1814, li varen nomenar membre de la Acadèmia Francesa de Ciències i va ser nomenat Associat Estranger.

En el seu honor, es va cridar watt a l'unitat de potència, que en castellà es denomina vat, per les seues contribucions al desenroll de la màquina de vapor. Esta va ser adoptada pel Segon Congrés de la Associació Britànica per a l'Alvanç de la Ciència en 1889 i per la 11.ª Conferència General sobre Pesos i Mides en 1960 com l'unitat de potència incorporada al Sistema Internacional d'Unitats (o "SI").

En Birmingham, hi ha varis memorials i estàtues en el seu honor. Hi ha també un conjunt de tres estàtues a on se li representa junt en Boulton i Murdoch i hi ha una escola que du el seu nom.


La casa de Matthew Boulton és en l'actualitat un museu, la Soho House, dedicat a l'obra dels dos hòmens.

En Londres hi ha una gran estàtua de Watt obra de Francis Legatt Chantrey prop de la catedral de Sant Pablo i que va estar abans en la abadia de Westminster.[27]


Hi ha quatre facultats universitàries que duen el nom de Watt en Escòcia. La facultat James Watt en Kilwinning (Campus North Ayrshire) i Greenock (dos en Greenock, el Campus Finnart i el Campus Waterfront) i un campus i Largs. La Universitat Heriot-Watt en Edimburc du també el seu nom. En Glasgow hi ha també una estàtua de Watt en la George Square.

Hi ha molts carrers i carreteres en el nom de James Watt per tot el Regne Unit.

En París hi ha un carrer que du el seu nom des de 1867 (en el 13 arrondissement). També en Brusseles hi ha un carrer en el seu nom.

Vore també: vat

#Controvèrsia

[editar | editar còdic]

Com en molts invents importants, hi ha algunes discussions sobre sí Watt va ser l'inventor original i únic d'alguns dels invents que va patentar. No obstant no hi ha cap discussió de que va ser l'únic inventor del més important de tots, la cambra de condensació separada. Era costum seua (des dels anys 1780) d'alvançar-se a les idees d'uns atres i aplegava a conéixer solicituts de paleses en intenció d'atribuir-se l'invent, i assegurar-se de que ningú més lo podria explotar. Cóm afirma en una carta a *Boulton el 17 d'agost de 1784:

"He fet tantes descripcions de motors per a carruages en rodes com em podia permetre; pero són molt defectuosos i solament poden servir per a evitar que una atra gent faça paleses paregudes".

Es diu que la prohibició al seu empleat William Murdoch de treballar en vapor a alta pressió en els seus experiments en locomotores de vapor varen retardar el desenroll. Watt, en el seu soci Matthew Boulton, varen batallar contra ingeniers rivals com Jonathan Hornblower que intentaven desenrollar motors que no violaren els seus palesos.

Watt va patentar l'aplicació de l'engranage epicicloidal al vapor en 1781 i una locomotora de vapor en 1784, i abdós invents sembla que poden haver segut inventats pel seu empleat William Murdoch. El mateix Watt va descriure l'orige de l'invent de l'engranage de sol i planeta en una carta a Boulton en data de 5 de giner de 1782:

"He provat un model d'un dels meus plans antics de motors rotatoris que ha revivat i eixecutat en W. M[urdoch] i que mereix incloure's en l'especificació com a quint método..."

Murdoch no va protestar mai la palesa, i es va quedar com a empleat de Boulton & Watt la major part de la seua vida; l'empresa va continuar utilisant l'engranage de sol i planeta en els seus motors rotatoris, inclús despuix de la caducitat de la palesa de la maneta en 1974.

Watt es va opondre a l'utilisació de vapor d'alta pressió, i molts inventors com Richard Trevithick varen ser pioners en el desenroll de motors d'este tipo, encara que a sovint incloent infraccions a la palesa de Watt. Els motors de vapor més eficients varen desplaçar als motors de Watt, donant lloc a una atra revolució industrial en el desenroll de la locomotora de vapor.

Llegat

[editar | editar còdic]

Les millores de James Watt en la màquina de vapor varen transformar la màquina de Newcomen, que a penes havia canviat en cinquanta anys, i varen iniciar una série de millores en la generació i l'aplicació de l'energia que varen transformar el món del treball, varen ser una innovació clau per a la Revolució Industrial. Una característica clau és que va traure el motor de les mines de carbó remotes a on s'usava com a bomba i ho va dur a les fàbriques, a on molts mecànics i ingeniers varen poder vore les seues virtuts i les seues llimitacions. Va ser una plataforma a millorar durant generacions i inventors. Molts veen clar que les pressions més altes que es pogueren obtindre en calderes millorades tindrien com a resultat motors més eficients, i durien a la revolució en el transport que varen supondre poc despuix la locomotora de vapor i el barco de vapor. Va fer possible la construcció de noves fàbriques que, com que ya no depenien de la força de l'aigua, podien treballar tot l'any, i es podien colocar casi en tots els llocs. El treball va eixir de les cases, donant com resultat economies d'escala. El capital podria treballar de manera més eficient, i la productivitat de les fàbriques va aumentar enormement. Va fer possible l'aparició de nous tipos de màquines ferramenta que es podien usar per a crear màquines millors.

Sobre Watt, el noveliste anglés Aldous Huxley (1894-1963) va escriure: "Per a nosatres, el moment 8:17 del matí vol dir alguna cosa - una cosa molt important si resulta que és l'hora d'eixida del nostre tren de cada dia. Per als nostres antepassats, un instant qualsevol com este no tenia cap significat - ni tan sols existia. En inventar la locomotora, Watt i Stephenson varen ser en part inventors del temps."

Vore també

[editar | editar còdic]

Predecessors de James Watt:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «James Watt» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 3 d'octubre de 2017.
  2. ↑ «Biography of James Watt» (en anglés). egr.msu.edu.
  3. ↑ (1859) The life of James Watt: with selections from his correspondence, 2 edició (en anglés), John Murray, p. 10.
  4. ↑ Klooster, John W. (2009). Icons of invention: the makers of the modern world from Gutenberg to Gates (en anglés), ABC-CLIO, p. 30. ISBN 978-0-313-34743-6.
  5. ↑ Thomas, Henry, 1888-1970. ([1972, ©1954]). Living adventures in science, Books for Libraries Press. OCLC 200196. ISBN 0836925734.
  6. ↑ James Watt. ISBN 978-1341714351.
  7. ↑ Watt, James, 1736-1819.; McKie, Douglas,, {{{nom2}}}; Black, Joseph, 1728-1799., {{{nom3}}} (1970 [©1969]). Partners in science: letters of James Watt & Joseph Black, Harvard University Press. OCLC 670305. ISBN 0094516405.
  8. ↑ Hills, Richard Leslie. James Watt, 1st edition edició (en anglés), p. 103-15. OCLC 52622180. ISBN 1843060450.
  9. ↑ Torrens, Hugh S. (2006). Special Paper 411: The Origins of Geology in Italy (en en), Geological Society of America, pp. 179–197. doi:10.1130/2006.2411(11). ISBN 9780813724119.
  10. ↑ (1982) Texts fonamentals per a l'Història, Sèptima edició, Madrit: Aliança Universitat, p. 518. ISBN 84-206-8009-5.
  11. ↑ «Accounting for steam: The accounts of the Soho factory, Accounting & Finance Working Papers, 95/14» (en anglés). University of Wollongong. Consultat el 17 de juny de 2021.
  12. ↑ James Watt: monopoliste. [Extracte del «Capítul 1: Introducció» en Against Intellectual Monopoly de Michele Boldrin i David K. Levine. 2008 Michele Boldrin i David K. Levine.]
  13. ↑ «Biography of James Watt» (en anglés). egr.msu.edu. Consultat el 5 de juliol de 2010.
  14. ↑ Carnegie, Andrew (1905). «10», James Watt (en anglés), Doubleday, Page and Company.
  15. ↑ Carnegie, cap. XI: Watt, the Man
  16. ↑ Hills, vol I, pàgines 42-43
  17. ↑ (1865).John Murray.
  18. ↑ Roll, p. 20
  19. ↑ «Vida de James Watt». Consultat el 13 d'abril de 2022.
  20. ↑ «List of Fellows of the Royal Society 1660–2007.» Consultat el 20 de novembre de 2013 (en anglés).
  21. ↑ Bruce J. Hunt (1 de decembre de 2010). Pursuing Power and Light: Technology and Physics from James Watt to Albert Einstein (en anglés), JHU Press, pp. 25–. ISBN 978-0-8018-9831-0.
  22. ↑ James Watt, inventor of….. the desk-top copying machine http://mikerendell.com/james-watt-inventor-of-the-desk-top-copying-machine/
  23. ↑ Adam Hart-Davis (10 de març de 2013). Eurekaaargh! (en anglés), Michael OMara, pp. 20–. ISBN 978-1-78243-102-2.
  24. ↑ marque ceccarelli (23 novembre 2007). International Symposium on History of Machines and Mechanisms: Proceedings HMM2004 (en anglés), Springer Science & Business Mija, pp. 275–. ISBN 978-1-4020-2204-3.
  25. ↑ Jack I. Graver (6 setembre 2001). Counting on Frameworks: Mathematics to Aid the Design of Rigid Structures (en anglés), Cambridge University Press, pp. 135–. ISBN 978-0-88385-331-3.
  26. ↑ Luke Herbert (1829). The Register of Arts, and Journal of Patents Inventions (en anglés), G. Herbert, pp. 137–.
  27. ↑ 'The Abbey Scientists' Hall, A.R. p35: London; Roger & Robert Nicholson; 1966
  28. ↑ «Watt» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  29. ↑ Web de jpl. «(11332) Jameswatt».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Carnegie, Andrew (1913). James Watt (en anglés), Books on Demand. ISBN 9783864030048.* "Some Unpublished Letters of James Watt", al Journal of Institution of Mechanical Engineers (Londres, 1915).
  • Dickenson, H. W (1935). James Watt: Craftsman and Engineer, Cambridge University Press.
  • H. W. Dickinson i Hugh Pembroke Vowles. James Watt and the Industrial Revolution (publicat en 1943, nova edició en 1948, reimpressió en 1949. També publicat en espanyol (i portugués) en 1944 a iniciativa del British Council)
  • Hills, Rev. Dr. Richard L. James Watt, Vol 1, His clave in Scotland, 1736-1774 (2002); Vol 2, The years of toil, 1775-1785; Vol 3 Triumph through adversity 1785-1819. Landmark Publishing Ltd, ISBN 1-84306-045-0. (anglés)
  • Hulse David K (1999). The early development of the steam engine, TEE Publishing, pp. 127–152. ISBN 1 85761 107 1.
  • Hulse David K (2001). The development of rotary motion by steam power, TEE Publishing Ltd.. ISBN 1 85761 119 5.
  • Marsden, Ben. Watt's Perfect Engine Columbia University Press (New York, 2002) ISBN 0-231-13172-0.(anglés)
  • Muirhead, James Patrick (1854). Origin and Progress of the Mechanical Inventions of James Watt (en anglés), John Murray.
  • Muirhead, James Patrick (1858). The Life of James Watt (en anglés), John Murray.
  • Samuel Smiles. Lives of the Engineers, (Londres, 1861-62, nova edició, 5 volums, 1905).(anglés)
  • Schofield, Robert I (1963). The Llunar Society, A Social History of Provincial Science and Industry in Eighteenth Century England (en anglés), Clarendon Press.
  • Uglow, Jenny (2002). The Llunar Men (en anglés), Farrar, Straus and Giroux.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Archiu:Wikiquote-logo.svg James Watt en Viquidites.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=James_Watt&oldid=681252»