Cisterna Basílica
La Cisterna Basílica (Plantilla:Lang-tr, lit. 'Palau Sumergit', o Yerebatan Sarnıcı, 'Cisterna Sumergida') és la més gran de les 60 antigues cisternas construïdes baix la ciutat d'Estambul (antigament Bizancio i Constantinopla) en Turquia durant l'época bizantina. Es troba a cent metros al suroest de l'iglésia de Santa Sofia, en el històrica península de Sarayburnu. Es va construir en pocs mesos, en l'any 532, durant el regnat de l'emperador bizantí Justiniano I.[1]
La cisterna es va construir per a evitar la vulnerabilitat que significava per a la ciutat que durant un sege es destruïra l'Aqüeducte de Valente.[2]
Història
[editar | editar còdic]El nom d'esta estructura subterrànea prové d'una gran plaça pública en el Capitolio de Constantinopla, la Stoa de la Basílica, baix la qual es va construir originalment (atres fonts indiquen que prové d'una basílica edificada en anterioritat en el mateix emplaçament[3]). D'acort en els antics historiadors, l'emperador Constantino I el Gran va construir una estructura que va ser més vesprada reconstruïda i ampliada pel emperador Justiniano despuix dels disturbis de Niká de 532.
La cisterna proveïa aigua per al Gran Palau de Constantinopla i atres edificis en el Capitolio, i va continuar proveint aigua al palau de Topkapi despuix de la conquista otomana en 1453 i en els temps moderns. Els jardins del palau es regaven en l'aigua de Yerebatan fins que es va construir un sistema propi. Els otomans preferien l'aigua corrent que l'aigua almagasenada per lo que es va deixar d'utilisar cap a finals de el XIV. A mitat de el XVI l'investigador neerlandés P. Gyllus (que va estar en la ciutat entre els anys 1544 i 1550) va descobrir l'existència de la cisterna despuix d'investigar els relats d'alguns veïns que senyalaven que en algunes cases hi havia pous en els sòtols d'a on extreen aigua i, a voltes, peixos. Gyllus va descobrir les escales d'accés i va realisar un estudi sobre el monument que va publicar en el seu llibre de viages. A mitan de el XIX es va restaurar despuix de ser usada com a almagasén de fusta.[4]
Entre els anys 1985 i 1987 es va netejar (es varen traure 50 000 tonellades de fanc) i va restaurar preparant-la per a la visita turística dotant-la d'una série de passareles casi al nivell de l'aigua (que es manté baix) per a que els visitants puguen passejar-se per la totalitat del monument i accedir a les columnes en la base de les quals estan esculpidas les Meduses.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]
Esta cisterna del tamany d'una catedral és una cambra subterrànea d'aproximadament 143 m per 65 m —al voltant de 9800 m² de superfície— capaç d'albergar 80 000 m³ d'aigua (atres fonts senyalen aproximadament 100 000 m³[3]). El sostre està soportat per un bosc de 336 columnes de marbre, de més o menys 9 m d'altura, dispostes en 12 files de 28 columnes cada una separades entre sí 4,8 m. Els capitelés de les columnes són principalment d'estils jónico i corintio (d'este estil hi ha 98 capiteles), a excepció d'unes poques d'estil dòric sense gravats. Les columnes varen ser dutes a Constantinopla des de temples pagans d'Anatolia, junt en les que es varen usar en la construcció de l'iglésia de Santa Sofia. S'accedix a la mateixa per mig d'una escala de 52 escalons.[5]
La cisterna està rodejada d'un mur de rajolas refractarios d'una gruixa de 4,8 metros i cobert de morter impermeable cridat "de Horasan" lo mateix que el sol. L'aigua de la cisterna prové dels boscs de Belgrat que es troben a 19 quilómetros al nort de la ciutat, per mig del aqüeducte construït pel emperador Justiniano.[6]
Baixe l'Imperi otomà es varen realisar dos restauracions, una en 1723 baix el mandat d'Ahmed III i va ser realisada per l'arquitecte imperial Mehmet Aga de Cesàrea i l'atra en el XIX baix el sultà Abdul Hamid II. Durant els treballs d'urbanisació que es varen portar a terme entre els anys 1955 i 1960 en esta zona d'Estambul es varen cobrir huit columnes de la partix noroest en una grossa capa de ciment per a reforçar-les.
En 1968 es varen reparar clavills en la mampostería i columnes danyades, i va haver una restauració adicional en 1985 pel Museu Metropolità d'Estambul. La cisterna va ser oberta al públic el 9 de setembre de 1987.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 20minuts.Consultat el 17 d'octubre de 2023.
- ↑ Lavanguardia.Consultat el 17 d'octubre de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 La cisterna basílica Yerebatan Sarnici. En les profunditats de l'història. Municipalitat metropolitana d'Estambul
- ↑ aa.Consultat el 17 d'octubre de 2023.
- ↑ perfil.Consultat el 17 d'octubre de 2023.
- ↑ «La Cisterna Basílica d'Estambul, un lloc bellísmo i misteriós». trt. trt. Consultat el 17 d'octubre de 2023.
- ↑ «Cisterna Basílica: lo que amaga el subsol d'Estambul». eltiempo. eltiempo. Consultat el 17 d'octubre de 2023.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Cisternes romanes
- Cisterna de Binbirdirek (Estambul)
- Cisterna de Teodosio (Estambul)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cisterna Basílica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.