Citharexylum montevidense
Citharexylum montevidense, coneguda comunament com tarumán, tarumá o espina de banyat és una planta fanerógama del gènero Citharexylum, pertanyent a la família Verbenaceae.[1] Etimológicamente, Citharexylum prové del grec kithara = lira, cítola i xylon = fusta, per l'us de la seua fusta per a la confecció d'instruments musicals, mentres que montevidense fa referència al seu orige geogràfic.[2]
És una espècie nativa d'Amèrica del Sur, #present en Uruguay, Argentina, Brasil i Paraguay. És coneguda pel seu valor ornamental i per la seua fusta, útil en fusteria.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Citharexylum montevidense és un arbre espinós de copa globosa i fullage persistent, de fins a 12 metros d'altura, presenta una corfa grisácea o castanya i es caracterisa per les seues branques quadrangulars. Té 2 espines rectes per nuc. Els seus fulls són simples, opostes i cartáceas, dentadas o sanceres, en làmina obovada elíptica i discolora de 3 a 10 cm de llongitut, en base cuneada i pecíol de 9 a 12 mm de llarc.[2]
Esta planta florix en primavera, de setembre a decembre, i presenta flors grogues i perfumadas, de forma cilíndrica tubulosa, que es disponen en arracades terminals péndoles. Fructifica de decembre a abril i el seu frut és una drupa ovoide de color roig de 9 a 12 mm de llarc.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Citharexylum montevidense és nativa d'Amèrica del Sur. En Uruguay es troba en boscs ribereños de tot el territori. En Argentina està present en les províncies de Buenos Aires, Corrents, Entre Rius i Missions. A la seua volta, es troba en Brasil i Paraguay.[2][1]
Usos
[editar | editar còdic]Si ben no és molt freqüent, és valiós el seu valor ornamental en espais exteriors pel perfum de les seues flors i la seua coloració en fructificar en l'estiu i autumne. A la seua volta, la seua fusta és útil en fusteria.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Citharexylum montevidense va ser descrita per (Spreng.) Moldenke i publicat en Phytologia 1: 17. 1933[3]
- Sinonímia
Citharexylum barbinerve Cham.
Ehretia montevidensis Spreng.[4]
Propagació
[editar | editar còdic]A través de les llavors, en creiximent ràpit. [1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ross, Muñoz, Cracco, Pablo, Juliol, Pedro (2018). , Montevideo, Uruguay: Agropecuaria Hemisferi Sur SRL. ISBN 978-9974-674-44-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (2023) , 1a ed edició, CARU, Comissió Administradora del Riu Uruguay. ISBN 978-9974-641-16-7.
- ↑ «Citharexylum montevidense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de novembre de 2014.
- ↑ «Citharexylum montevidense». The Plant List. Consultat el 6 de novembre de 2014.
Font
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program.
- Germplasm Resources Information Network - (GRIN). National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: [enllaç trencat] (18 nov 2007)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Descripció i imàgens
- Este artícul conté una traducció derivada de «Citharexylum montevidense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.