Citrus glauca
Citrus glauca, comunament cridada llima del desert, és un arbust pertanyent al gènero Citrus, dins de la família de les rutáceas. És endèmica del sur d'Austràlia.
Descripció
[editar | editar còdic]La llima del desert és una fruta molt apreciada en la gastronomia aborigen (bushfood) i s'usa en una varietat de productes, incloent melades, begudes, i com a fruta glaseada. Té un sabor prou semblat al de la llima.
Se li cull selvat de les àrees de xares del bush a on és relativament comú. No obstant, C. glauca ha segut extensivamente clareado d'algunes àrees per pràctiques agrícoles. El cultiu comercial està escomençant a reduir l'explotació del producte collit de la naturalea.
Les investigacions indiquen que C. glauca és una de les espècies del gènero Citrus més resistent a la calor, la sequia i a la fredor. Per lo tant és potencialment important per als programes de millora genètica de Citrus, de la mateixa manera que la gran majoria de membres del gènero Citrus, s'híbrida fàcilment en atres espècies del mateix gènero.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua àrea de distribució endèmica se situa en les regions àrides i semiáridas de Queensland, Nova Gales del Sur, i el sur d'Austràlia i creix principalment en el bioma desértico o de xares seques.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Triphasia glauca, publicada en 1848 pel botànic britànic John Lindley la revista científica Journal of an Expedition into the Interior of Tropical Austràlia.[2]
Posteriorment, el botànic britànic Isaac Henry Burkill va colocar l'espècie en el gènero Citrus, passant a cridar-se Citrus glauca i anotant estos canvis en la revisat científica Gardens' Bulletin, Straits Settlements 5 (Índex): 3 en l'any 1932.[3]
- Citrus: nom genèric que prové del llatí citrus, que es referix als arbres i arbusts que produïxen frutes cítriques, com a llimes, taronges i llimes. El terme citrus té les seues raïls en el grec antic κίτρον (kítron), que significa "cítrics" o "frut de cítrics".
- glauca: epítet específic que prové del llatí glaucus, que significa "azulado" o "grisáceo", fent referència a la tonalitat del seu tronc.[4]
- Atalantia glauca (Lindl.) Benth. & Hook.f. (1862)
- Atalantia glauca var. inermis F.M.Bailey (1915)
- Eremocitrus glauca (Lindl.) Swingle (1914)
- Trifasia glauca Lindl. (1848)
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Els indígenes australians, aixina com els primers #colon, han utilisat els seus fruts com a font d'aliment. Ademés, actualment els podem trobar en la cuina australiana moderna formant part de melades i salses, encara que com a frut no té molt us comercial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Citrus glauca (Lindl.) Burkill | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-11-24.
- ↑ «Triphasia glauca Lindl. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-06.
- ↑ «Citrus glauca (Lindl.) Burkill | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-06.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). , Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Citrus glauca ha segut evaluat recentment per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2021. Citrus glauca figura com de Preocupació Menor.».
- Cherikoff, Vic, The Dining Downunder Cookbook, ISBN 0-9752021-0-3
- Cherikoff, Vic, The Bushfood Handbook ISBN 00646-15496-6
- Cherikoff, Vic, Uniquely Australian ISBN 0-646-07470-9
- Bruneteau, Jean-Paul, Tukka, Real Australian Food, ISBN 0-207-18966-8.
- Low, Tim, Wild Food Plants of Austràlia, ISBN 0-207-14383-8 .
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Citrus glauca.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Citrus glauca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
