Ciutat Real del Guayrá

Ciutat Real del Guayrá va ser una antiga població espanyola fundada en 1557 en la marge esquerra del riu Paraná junt a la desembocadura del riu Piquirí, en la província del Guayrá (Governació del Riu de l'Argent i del Paraguay). La seua ubicació correspon al municipi de Terra Roxa do Oest en l'actual noroest del Estat de Paraná (Brasil).

Havent considerat el governador del Paraguay, Dumenge Martínez de Irala la molta gent espanyola que tenia i la poca comoditat en les encomanes que els va repartir en Ontiveros, va acordar es feren algunes poblacions, a on es pogueren acomodar els que havien quedat sense part, en açò es va determinar fer una població en la província del Guayrá per ser escaló per al camí del Brasil, reduint a un cos la poca gent que allí havia quedat de la vila de Ontiveros en la que de nou es despachara per a esta fundació, la qual va ser encomanada al capità Ruy Díaz de Melgarejo.

Per a posar estes disposicions en efecte es varen allistar els veïns i dispostes les coses va partir el capità de Melgarejo en cent soldats i aplegat al Paraná, va passar a l'atra part als pobles de Guayrá i havent especulat la disposició del terreny, va fer la seua fundació tres lleguas més al nort de la vila de Ontiveros, en títul de ciutat real, a on va agregar tota la gent que abans havia quedat en la rodalia del Bot del Guairá, per haver contemplat ser millor el lloc en que es feya esta fundació que el de la vila de Ontiveros.

En 1585 Bartolomé de Contreras va ser elegit com a alcalde de primer vot de Ciutat Real i en 1628 varen ser elegits Francisco de Escobar de primer vot i Juan Ximénez de segon vot. Entre 1631 i 1632 Antonio Raposo Tavares la va atacar, arrasant-la finalment en 1638, part dels pobladors es varen refugiar en l'últim emplaçament de la ciutat de Santiago de Jerez, en la regió del Itatín.

L'alvanç sistemàtic dels bandeirantes paulistes per l'est, i la passivitat de les autoritats espanyoles metropolitanes degut a que tractaven d'evitar conflictes dins de l'unió dinàstica aeque principaliter en els demés regnes espanyols, va obligar als espanyols del Guayrá (o La Pinería) a replegar-se a la marge dreta del riu Paraná, mudant les seues viles. El conflicte territorial entre portuguesos i espanyols, no obstant subsistiria, donant orige primerament a les Guerra Guaranítica i posteriorment entre brasilers i paraguayans a la guerra de la Triple Aliança.