Vila de Ontiveros

La Vila de Ontiveros va ser una efímera població espanyola, fundada en 1554 en la província del Guayrá, que formava part de la llavors governació de Nova Andalusia del Riu de l'Argent, en l'actual noroest del estat de Paraná (Brasil), uns cinquanta quilómetros al nort dels Bots del Guairá del riu Paraná, encara que atres fonts la situen en la ribera occidental del riu, en l'estat de Mate Grosso del Sur.

Fundació

Havent considerat el governador del Paraguay, Dumenge Martínez de Irala, que fins a llavors:

no s'havia pogut sustentar població alguna en l'entrada del Riu de l'Argent, i sent tan necessari per a escala d'navío que vingueren d'Espanya, va determinar fer una fundació en el camí del Brasil a la part de l'est sobre el riu Paraná, puix era força haver de cursar aquell camí, per tindre comunicació en els de aquella costa per a avisar per aquella via a La seua Majestad de l'estat de la terra.

En esta resolució va donar facultat al capità García Rodríguez de Vergara, per a que en 60 soldats anara a fer esta població, i prenent els pertrechos necessaris, va eixir d'Asunción del Paraguay en 1554 i en bon succés va aplegar al riu Paraná. Va creuar al costat este del riu, a on va ser ben rebut pels indígenes. I considerant el port més acomodat per a l'assent de la seua fundació, va tindre per convenient fer-la una llegua poc més o menys més dalt del bot, en el poble dels indis subjectes al cacic Canendiyú o Canindeyú, que era molt amic dels espanyols.

Parecióle a García Rodríguez per llavors aquell lloc el millor i més acomodat per a la seua pretensió, per ser en el mateix camí del Brasil, i per la flota de naturals que en el seu contorn hi havia. Esta fundació va ser anomenada la Vila de Ontiveros, a similitut de la que era natural en Espanya García Rodríguez.

Trasllat

En 1557 Ñuflo de Chaves va traslladar als pobladors de Ontiveros a una nova població denominada Ciutat Real del Guayrá, ubicada prop de 3 lleguas al nort de la confluència del riu Paraná en el riu Piquirí.

L'alvanç sistemàtic dels bandeirantes paulistes per l'est, facilitat per la forçosa passivitat de les autoritats espanyoles metropolitanes que volien preservar a tota costa l'unió dinàstica aeque principaliter en els demés regnes espanyols, va ser lo que va obligar als espanyols del Guayrá a replegar-se a la marge dreta del riu Paraná, mudant les seues viles. El conflicte territorial entre portuguesos i espanyols, no obstant subsistiria, donant orige primerament a la guerra Guaranítica i posteriorment entre brasilers i paraguayans a la guerra de la Triple Aliança.