Anar al contingut

Ciutats per la Vida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Jornada Mundial contra la Pena de Mort "Ciutats per la Vida" (o també Dia de Ciutats per la Vida) és una festivitat global que advoca per l'abolició de la pena de mort. Se celebra el 30 de novembre de cada any.

Història

[editar | editar còdic]

Cessara Beccaria va ser un dels més grans escritors de l'Ilustració italiana, que es va destacar per la seua obra mestra De crims i castics (1764), que després es va traduir a 22 idiomes. En ell, Beccaria va expondre alguns dels primers arguments moderns contra la pena de mort. El seu tractat va ser també el primer treball complet de penologia, advocant per la reforma del sistema de dret penal. El llibre va ser el primer treball a gran escala per a abordar la reforma penal i sugerir que la justícia penal deu ajustar-se a principis racionals.

Com a conseqüència, en Itàlia, el primer estat preunitario en abolir la pena de mort va ser el Gran Ducado de Toscana el 30 de novembre de 1786, baix el regnat de Pietro Leopoldo, més tarde emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Leopoldo II. Llavors, Toscana va ser el primer estat civil del món en eliminar la tortura i la pena capital.

Des de llavors, en els últims dos sigles, el rebuig a la pena de mort ha anat en aument en tot lo món:

En 2016, els organisadors de la Jornada declaraven: "En 2012, 141 Estats han abolit, ya siga per llei o de facto, la pena de mort, mentres que encara està en vigor en 51 països. Des de 2007, l'Assamblea General de les Nacions Unides ha demanat repetidament una moratòria universal con miras a cap a l'abolició total de la pena capital. En 2011 es va alvançar en totes les regions del món, particularment en Estats Units: Illinois es va convertir en abolicioniste i en abril de 2012 Connecticut es va convertir en el 17º estat en abolir la pena de mort, convertint-se aixina en el quint estat nortamericà en revocar pena capital en els últims cinc anys".[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

En el Dia de les "Ciutats per la Vida", cada 30 de novembre, moltes ciutats importants del món celebren la primera abolició de la pena de mort per part d'un Estat modern, la qual va ser decretada per Leopoldo II, Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'Habsburgo-Lorena en 1786 per a la seua Gran Ducado de Toscana. En esta ocasió les ciutats participants mostren el seu compromís per la vida i contra la pena de mort.

En este dia, les ciutats participants allumenen un monument simbòlic, com l'Atomium de Brusseles, el Coliseu de Roma i la Plaça de Santa Ana de Madrit. Les ciutats participants en 2009 varen incloure més de 60 capitals de tot lo món i més de 1200 ciutats i pobles de tot lo món, com Roma, Brusseles, Madrit, Ottawa, Ciutat de Mèxic, Berlín, Barcelona, Florencia, Venècia, Buenos Aires, Austin, Dallas, Amberes, Viena, Nàpols, París, Copenhague, Estocolm, Reggio Emilia, Bogotà, Santiago de Chile.


Per mig d'esta acció simbòlica, estes ciutats exigixen la suspensió de totes les eixecucions en tot lo món. L'iniciativa de Ciutats per la Vida és impulsada per la Comunitat de Sant'Egidio i recolzada per les principals organisacions internacionals de drets humans, reunides en la Coalició Mundial contra la Pena de Mort[2] (Amnistía Internacional, Ensemble contre la Pentine de Mort, Reforma Penal Internacional, FIACAT).

En 2005, el Dia de les Ciutats per la Vida també va contar en la conferència "Àfrica per la Vida" sobre la pena de mort en Àfrica, en la que varen participar 14 ministres de justícia de varis països africans. La conferència va tindre lloc en Florencia, Toscana.

Les ciutats seguixen sumant-se a esta causa, moltes en països que mantenen la pena de mort. En 2012 hi havia 1.625, de les quals 72 eren capitals. En 2022, varen participar més de 2500 localitats de tot lo món.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]