Claritat d'un diamant
La claritat d'un diamant és una qualitat relacionada en l'apariència visual de les característiques internes de la peça, cridades inclusions, i en els defectes superficials, cridats imperfeccions. La claritat és una de les quatre C de la classificació de diamants; les atres són carats (el pes en quilats), el color i el talle.
Les inclusions són sòlits, líquits o gasos que queden atrapats en un mineral durant la seua formació. Poden ser cristals d'un material estrany o inclús d'un atre diamant, o poden haver-se produït imperfeccions estructurals, com a menuts clavills que li donen al diamant un aspecte blanquecino o térbol. La cantitat, el tamany, el color, l'ubicació relativa, l'orientació i la visibilitat de les inclusions poden afectar a la claritat relativa d'un diamant. El grau de claritat s'assigna segons l'apariència general de la pedra observada en una lupa de dèu auments, l'instrument estàndar utilisat en el món de la joyeria.
La majoria de les inclusions presents en diamants de calitat gema no afecten a la seua capacitat de refractar la llum ni a la seua integritat estructural, i no són visibles a simple vista. No obstant, els núvols grans poden afectar a la capacitat del diamant per a transmetre i dispersar la llum. Els clavills grans prop de la superfície o que la trenquen poden reduir la seua resistència a la fractura.
Els diamants en major claritat són més valorats, i un diamant "Impecable", alguna cosa extremadament rar, alcança preus més alts. Les inclusions o imperfeccions menors són útils, ya que poden utilisar-se com a marques d'identificació úniques, anàlogues a les huella dactilar. Ademés, a mida que millora la tecnologia dels diamants sintètics i la distinció entre diamants naturals i sintètics es torna més difícil, les inclusions o imperfeccions poden utilisar-se com a prova d'orige natural.
Els diamants en moltes inclusions solien estar destinats exclusivament a us industrial. No obstant, en els últims anys, els diamants ix i pebre han guanyat cada volta més popularitat.[1]
Inclusions i defectes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Imperfeccions en diamants.
Existixen varis tipos d'inclusions i defectes que afecten a la claritat d'un diamant en distints graus. Les característiques resultants dels procediments de millora dels diamants, com els rastres d'un tractament en rajos làser, també es consideren inclusions o defectes.
Inclusions
[editar | editar còdic]Defectes
[editar | editar còdic]Classificació de claritat
[editar | editar còdic]Sistema de classificació de l'Institut Gemológico d'Amèrica
[editar | editar còdic]Història
[editar | editar còdic]En 1952, Richard T. Liddicoat, junt en Marquis Person, Joe Phillips, Robert Crowningshield i Bert Krashes varen començar a treballar en un nou sistema de classificació de diamants, al que varen denominar "classificació i evaluació de diamants".[2] En 1953, varen llançar el seu nou sistema, que evaluava tres aspectes dels diamants: factura, color i claritat.[2] Varen prendre la terminologia utilisada en l'indústria en aquell moment i varen refinar les definicions per a crear una escala de claritat que permetera classificar els diamants de forma uniforme.[2] El sistema en aquell llavors contenia nou graus: Impecable, VVS1, VVS2, VS1, VS2, SI1, SI2, I1 i I2.[2] La «I» dels graus I1 i I2 originalment significava «Imperfecte».[2]
Durant la década de 1970, es varen introduir dos canvis en el sistema. En primer lloc, es va afegir la calificació "Internament Sense Defectes", ya que el GIA va observar que molts diamants es tallaven de forma agressiva per a eliminar qualsevol imperfecció superficial, lo que reduïa la calitat de cort ("factura") dels diamants.[2] La calificació "Internament Sense Defectes" va oferir als talladores de diamants l'opció de deixar imperfeccions en la superfície de la pedra i conseguir una calificació superior a VVS1.[2] El segon canvi en el sistema de classificació va ser l'introducció de la calificació I3. Este canvi es va realisar en resposta al creixent número de diamants tallats en molt baixa claritat.[2]
L'últim canvi en el sistema de classificació de claritat va tindre lloc en la década de 1990, quan el terme "imperfecte" es va canviar a "en inclusions".[2]
Sistema modern de classificació GIA
[editar | editar còdic]| Categoria | Impecable (Flawless) | Internament impecable (Internally Flawles) | Molt molt llaugerament en inclusions (Very Very Slightly Included) | Molt llaugerament en inclusions (Very Slightly Included) | Llaugerament en inclusions (Slightly Included) | En inclusions (Included) | |||||
| Grau | FL | IF | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | I1 | I2 | I3 |
L'escala de classificació de diamants GIA es dividix en sis categories i onze graus.[2] Les categories i graus de claritat són:[3]
Categoria 'Impecable' (FL o Flawless): els diamants no presenten inclusions ni imperfeccions visibles en un aument de 10x.[3] Categoria Impecable internament (IF o Internally Flawless): els diamants no presenten inclusions visibles en un aument de 10x, solament chicotetes imperfeccions en la superfície del diamant.[3] Categoria Molt molt llaugerament en inclusions (VVS o Very Very Slightly Included): els diamants presenten inclusions diminutes que són difícils de vore en un aument de 10x per a un classificador expert.[3] La categoria VVS es dividix en dos graus: VVS1 indica un grau de claritat superior a VVS2. La categoria VVS s'establix per mig de punts i agulles.[2]
Categoria Molt llaugerament en inclusions (VS o Very Slightly Included): tenen inclusions menors que són relativament difícils de vore per a un classificador capacitat en observar-los en un aument de 10x.[3] La categoria VS es dividix en dos graus; VS1 denota un grau de claritat major que VS2. Típicament, les inclusions en diamants VS són invisibles sense aument; no obstant, en poca freqüència, algunes inclusions VS2 encara poden ser visibles. Un eixemple seria un diamant gran de talla esmeralda que té una chicoteta inclusió baix del cantó de la taula.[2] Categoria Llaugerament en inclusions (SI o Slightly Included): tenen inclusions notables que són fàcils o molt fàcils de vore per a un classificador capacitat quan s'observen en 10 auments.[3] La categoria SI es dividix en dos graus; SI1 denota un grau de claritat major que SI2. Estos defectes poden o no ser perceptibles a simple vista.[4] Categoria en inclusions (I o Included): els diamants tenen inclusions que generalment són visibles sense aument o que amenacen la durabilitat de la pedra. La categoria I es dividix en tres graus; I1 denota un grau de claritat superior a I2, que a la seua volta és superior a I3. Les inclusions en diamants I1 solen ser visibles a simple vista. Les inclusions I2 són fàcils de vore, mentres que els diamants I3 presenten inclusions grans i extremadament visibles que solen afectar la lluentor del diamant, ademés de presentar inclusions que a sovint poden comprometre la seua estructura.[2]
Procediment de classificació de claritat GIA
[editar | editar còdic]La classificació de claritat GIA es realisa en una lupa de 10 auments i allumenament de camp obscur. El Laboratori GIA utilisa com a equip estàndar microscopis estereoscópicos binoculares en zoom a majors auments. Estos microscopis estan equipats en allumenament de camp obscur, aixina com en una llum superior en filtre ultravioleta. Quan es realisa la classificació en una lupa de manual de 10 auments, l'allumenament de camp obscur és més difícil de conseguir. El classificador deu utilisar una font de llum de tal manera que la base de la pedra estiga allumenada lateralment i la corona estiga protegida de la llum.
Despuix de netejar a fondo el diamant, es maneja en pinces. El classificador observa el diamant per primera volta a través de la taula superior, estudiant la zona de la culata en busca d'inclusions. A continuació, es coloca el diamant i s'arreplega en les pinces, subjectant-ho de ceñidor a ceñidor. En esta posició, es pot estudiar el diamant des del costat del pabelló i des del costat de la corona, examinant cada faceta en busca d'inclusions. Una volta examinat a fondo un sector del diamant, el classificador ho gira en la pinça per a examinar el sector adjacent. El classificador utilisa allumenament de camp obscur per a revelar les característiques i alterna en allumenament superior reflectit per a determinar si una característica es troba en la pedra, en la seua superfície o en abdós. Si el classificador utilisa un microscopi estereoscópico, pot ampliar-ho a un aument major per a observar en més detalle una inclusió, pero després torna a un aument de 10 per a evaluar el seu impacte en la classificació de claritat.[5]
Si s'ha utilisat un microscopi binocular estereoscópico, es realisa una evaluació final en una lupa de 10 auments abans d'emetre un juí definitiu sobre la claritat de la pedra. El classificador primer determina la categoria de claritat del diamant: cap (FL, o IF per a una imperfecció), mínima (VVS), menor (VS), notable (SI) o òbvia (I). A continuació, es decidix la classificació del diamant.[5][6]
Sistemes de classificació d'atres organisacions
[editar | editar còdic]El sistema de classificació de claritat desenrollat per el GIA s'ha utilisat en tota l'indústria, aixina com per atres agències de classificació de diamants, com la Societat Gemológica d'Estats Units (AGS) i l'Institut Gemológico Internacional (IGI). Existixen atres laboratoris més menuts que també utilisen el sistema GIA. Estes agències de classificació basen les seues classificacions de claritat en les característiques de les inclusions visibles per a un professional qualificat quan un diamant s'observa des de dalt en una lupa de 10 auments.
Confederació Mundial de Joyeria
[editar | editar còdic]| GIA | totes les pedres' | FL | IF | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | I1 | I2 | I3 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| CIBJO | més de 0,47 qt[4] | Net en lupa | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | PI | PII | PIII | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| CIBJO | menys de 0,47 qt | Net en lupa | VVS | VS | SI | PI | PII | PIII | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Confederació Mundial de Joyeria va desenrollar la "Escala Internacional de Claritat" per a classificar diamants. Esta escala de claritat reflectix l'escala de classificació GIA, en la diferència de que varia la nomenclatura. El sistema nomena estos graus de claritat: Net en Lupa, Inclusions molt, molt chicotetes (VVS1 i VVS2), Inclusions molt chicotetes (VS1 i VS2), Inclusions chicotetes (SI1 i SI2), Piqué (P1, P2 i P3; d'una paraula francesa que significa "en imperfeccions").[7]
La classificació de claritat segons els estàndarts de la WJC es realisa per mig d'un examen en una lupa de 10 auments acromàtica i sense aberració esfèrica en llum normal.[4]
American Gem Society (AGS)
[editar | editar còdic]| GIA | FL | IF | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | I1 | I2 | I3 | ||||||||||||||||||||||||
| AGS | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | ||||||||||||||||||||||||
La Societat Nortamericana de Gemas (AGS) classifica la claritat en una escala numèrica del 0 al 10. Estes calificacions numèriques es correlacionan casi exactament en el sistema GIA, pero en algunes diferències. Els graus sense defectes i sense defectes interns (0) s'agrupen en una notació que definix si la pedra està lliure d'imperfeccions externes. Els graus VVS a SI es numeren de l'1 al 6, i després hi ha quatre graus del 7 al 10 per a la categoria de pedres en inclusions.[8]
La classificació de claritat segons els estàndarts de la AGS requerix un examen en un microscopi estereoscópico binocular en zoom ajustable i allumenament de camp obscur.[8]
Consell Internacional del Diamant
[editar | editar còdic]| GIA | FL | IF | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | I1 | I2 | I3 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| IDC | Net en lupa | Net en lupa | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | PI | PII | PIII |
El Consell Internacional del Diamant (IDC) utilisa un estàndart molt similar a el de el CIBJO. Les pedres netes a simple vista de el IDC en imperfeccions externes s'anoten en l'informe de classificació. La classificació de claritat de el IDC es realisa per mig d'un examen en una lupa acromàtica i aplanática de 10 auments en llum normal.[4]
Laboratori Gemológico Europeu
[editar | editar còdic]| GIA | FL | IF | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | I1 | I2 | I3 | |||||||||||||||||||||||||||||||
| EGL USA[9] | IF | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | SI3[10] | I1 | I2 | I3 | |||||||||||||||||||||||||||||||
| EGL Índia[11] | FL | IF | VVS1 | VVS2 | VS1 | VS2 | SI1 | SI2 | SI3 | P1 | P2 | P3 | ||||||||||||||||||||||||||||||
El Laboratori Gemológico Europeu (EGL) va introduir el SI3 com a grau de claritat. Si be es va concebre com un ranc per a incloure pedres en el llímit entre SI2 i I1, ara s'usa comunament per a referir-se a les pedres I1 que estan casi "netes a simple vista", és dir, en inclusions que no són visibles a simple vista. Ya que el GIA i el EGL utilisen la mateixa nomenclatura, pero apliquen els estàndarts de forma diferent, els compradors de diamants poden ser fàcilment confosos o enganyats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Trend Alert: Salt and Pepper Diamonds». Consultat el 16 de maig de 2023.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 "Diamonds and Diamond Grading" course material - Book 11, Grading Clarity, Gemological Institute of America, 2002
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«What is the GIA Clarity Scale for diamonds?». GIA Library. Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2006. Consultat el 7 de decembre de 2006.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Pagel-Thielsen, Verena G.G., F.G.A. Diamond Grading ABC: The Manual Rubin & Són n.v., Antwerp, 9th edition, 2001, ISBN 3-9800434-6-0.
- ↑ 5,0 5,1 Diamond Grading: Lab Manual Gemological Institute of America, Carlsbad, 2004
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«How GIA Grades Diamonds». Gia.edu. Archivat des d'el original, el 19 de març de 2009.
- ↑ «WHAT IS PIQUE CLARITY? – Jewelry Secrets».
- ↑ 8,0 8,1 The AGS Way: Diamond Grading StandardsAmerican Gem Society, 1999
- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«EGL USA clarity scale». Archivat des d'el original, el 07 de maig de 2004.
- ↑ Tashey Thomas E. Jr, Roskin Gary A. European Gemological Laboratory Definixes SI3
- de setembre de 2007/https://web.archive.org/web/20070928113405/http://www.eglcanada.ca/media/defining%20SI3.pdf Archivat el Erro en l'expressió: Temps no vàlit archivat en Wayback Machine. Cornerstone, Summer 1992 – A publication for Accredited Gemologist Association, accessed online February 18, 2007
- ↑ «fourcs».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Claridad de un diamante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.