Anar al contingut

Cleistocactus brookeae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cleistocactus brookeae (Cleistocactus brookeae)

Cleistocactus brookeae és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cleistocactus, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Bolívia.

Descripció

[editar | editar còdic]

Cleistocactus brookeae és una espècie de cactus columnar que creix com un arbust en brots erectos escassament ramificats. Pot alcançar fins als 50 cm d'alt i de 3 a 4,5 cm de diàmetro.

Presenta de 22 a 25 costelles sobre les que s'assenten areolas que estan molt juntes unes d'unes atres. D'elles emergixen de 25 a 40 espines de color blanc grisáceo o llaugerament groguenc. Medixen fins a 1 cm de llarc i no es poden distinguir entre espines centrals i radials.[1]

Les flors són de color roig a taronja, medixen fins a 5 cm de llarc i tenen un diàmetro de 0,8 cm. Tenen forma tubular i estan doblades cap a dalt en forma de "S", en àngul recte per damunt del pericarpelo i aplanadas lateralment. També tenen forma de sac i descollen just per damunt del pericarpelo. La boca està endoblegada i de la mateixa manera que la majoria de les espècies del gènero, les flors a penes s'òbrin. Els fruts són de color púrpura i alcancen un diàmetro de 0,8 a 1 cm.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Bolívia (concretament en els departaments bolivians de Chuquisaca i Santa Creu) i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec, a altituts de 800 a 1300 m sobre el nivell de l'mar.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cleistocactus brookeae va ser descrita pel botànic bolivià Martín Cárdenas Bella i publicada per primera volta en la revista científica Cactus and Succulent Journal 24: 144, f. 89–91 en 1952.[4]

Etimologia
  • Cleistocactus: nom genèric que deriva de la combinació de la paraula grega kleistos (que significa 'tancat'), i cactus (terme llatí que aludix a les plantes del gènero Cactaceae), fent referències a que són cactus en flors tancades, ya que en algunes espècies a penes s'òbrin i semblen estar tancades.[5]
  • brookeae: epítet específic otorgat en honor de la coleccionista de plantes boliviana Winifred M. Brooke.[6]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[7]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en en), Ulmer, p. 117. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. «Desert Tropicals». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2011. Consultat el 11 de novembre de 2010.
  3. «Cleistocactus brookeae Cárdenas | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-01.
  4. Cleistocactus brookeae en Tròpics.
  5. «Cleistocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-08-09.
  6. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Birkhäuser 2004, ISBN 3-540-00489-0, S. 32.
  7. «Cleistocactus brookeae: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152201A121462936».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152201a121462936.en.Consultat el 2025-08-10.