Anar al contingut

Cleistocactus samaipatanus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cleistocactus samaipatanus (Cleistocactus samaipatanus)

Cleistocactus samaipatanus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cleistocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Bolívia i el centre-oest de Brasil.

Descripció

[editar | editar còdic]

Cleistocactus samaipatanus és una espècie de cactus columnar de creiximent arbustiu, en brots erectos o rastreros que es ramifican des de la base. Alcança altures de fins a 1,5 m i diàmetros de 3,5 a 4 cm. Els brots són estrets i de color vert groguenc.

Presenta de 14 a 16 costelles baixes, transversalmente solcades, de 2 mm d'alt i 7 mm d'ample. Sobre elles s'assenten areolas afieltradas en la part superior, de color marró i separades unes d'atres de 3 a 4 mm. D'elles irradian de 13 a 22 espines primes i desiguals de 0,4 a 3 cm de llarc, de color blanquecino-cendra, groguenc pàlit o marró.

Creix vigorosamente en grans flors de color roig rosat en estiu. Estes són tubulars, torçudes, medixen 4 cm de llarc i tenen sépals estrets de color púrpura. La corola la tenen llaugerament comprimida, els pétals són de color roig sanc i medixen fins a 1,5 cm de llarc. Tenen un anell de llana en la part inferior del tubo, els estams estan en dos files i tenen anteres de color púrpura obscur.[1]

Els fruts són chicotets i esfèrics, medixen entre 0,9 i 1,1 cm de llarc i entre 0,7 i 0,9 cm d'ample. Són de color blanc i marró, són densament lanudos i tenen restants florals adherits a la seua pell. En el seu interior trobem menudes llavors de color marró negruzco o negre.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des de Bolívia fins al centre-oest de Brasil (concretament l'estat de Mate Grosso) i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec, a altituts de 1000 a 2000 m.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Bolivicereus samaipatanus, publicada en 1951 pel botànic bolivià Martín Cárdenas Bella en la revista ilustrada Cactus and Succulent Journal 23: 91.[4]

Més vesprada, el botànic britànic David Richard Hunt va traslladar l'espècie al gènero Cleistocactus, per lo que va passar a cridar-se Cleistocactus samaipatanus. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 5: 92, publicada en 1987.[5]

Etimologia
  • Cleistocactus: nom genèric que deriva de la combinació de la paraula grega kleistos (que significa 'tancat'), i cactus (terme llatí que aludix a les plantes del gènero Cactaceae), fent referències a que són cactus en flors tancades, ya que en algunes espècies a penes s'òbrin i semblen estar tancades.[6]
Sinonímia[8]


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[9]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 124. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. «Desert Tropicals». Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2016. Consultat el 11 de decembre de 2010.
  3. «Cleistocactus samaipatanus (Cárdenas) D.R.Hunt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-06.
  4. «Bolivicereus samaipatanus Cárdenas | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-06.
  5. «Cleistocactus samaipatanus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de març de 2013.
  6. «Cleistocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-08-09.
  7. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 176. ISBN 978-3-540-00489-9.
  8. Cleistocactus samaipatanus en PlantList
  9. «Cleistocactus samaipatanus: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152788A121488476».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152788a121488476.en.Consultat el 2025-09-10.