Clematis campestris

Clematis campestris (nom comú Cabell d'àngel) és una enredadera de regions templades que sse cultiva universalment com ornamental en jardins. Produïx bona fragància de les seues flors blanques; al principi oloren a armeles.Es enmata i en els estius es carrega de flors. Olora molt ben pero és venenosa. Fòra dels jardins, és una maleza.

Descripció

Planta trepadora, liana, conte per a això en zarcillos, pot aplegar a medir més de 5 m, perenne, leñosa, caducifolia.

Fulls

Fulls composts, polimorfas, imparipinadas, 3-5 foliolos, asimètrics, sancers o desigualment partits, glabros o en pèls escampats, principalment en les nervaduras.

Flor

Flores diminutes, hermafroditas o unisexuales en una mateixa inflorescència; 4 tépals, pubescentes, numerosos estams. Inflorescència en cims axilars.

Frut

Frut aqueno oblanceolado, pubescente, i estil llarc, plumoso i persistent. Florix en primavera i fructifica, australmente, de decembre i fins a fi d'estiu.

La polinisació és entomófila (per insectes), la dispersió és anemócora (per vent).

Distribució

És nativa de Sudamérica: Brasil, Bolívia, Perú, Argentina, Chile, Paraguay, Uruguay.

Us medicinal

En medicina popular, els fulls s'usen com a càustic i rubefaciente i s'apliquen externament sobre les ferides -en forma de cataplasmas- per a evitar infeccions^[1] També, l'infusió dels fulls s'aplica externament per a combatre les peques, llepra, sarna i atres malalties cutànees ^[2]

Per la presència de principis tòxics (oxidasas, resines, clematina i heterósidos), algunes cultures preparaven sahumerios en fulls i flors, que es encendian dins de la llar quan aplegava una persona indesijable^[3]

Taxonomia

Clematis campestris va ser descrita per Augustin Saint-Hilaire i publicat en Flora Brasiliae Meridionalis (quarto ed.) 1: 4, en l'any 1824.^[4]

Etimologia

Clematis: nom genèric que prové del grec klɛmətis.^[5] (klématis) "planta que trepa".

campestris: epítet latino que significa "dels camps".^[6]

Sinonímia

Clematis bangii Rusby
Clematis denticulata Vell.
Clematis dioica var. angustissima Kuntze
Clematis dioica subsp. campestris (A.St.-Hil.) Kuntze
Clematis dioica var. denticulata (Vell.) Kuntze
Clematis dioica var. hilarii (Spreng.) Kuntze
Clematis dioica var. mendocina (Phil.) Kuntze
Clematis hilarii Spreng.
Clematis hilarii var. guaranitida (A.St.-Hil.) A.St.-Hil. & Tul.
Clematis hilarii var. montevidensis (Spreng.) Speg.

Clematis hilarii var. triloba (A. St.-Hil.) Speg.
Clematis maldonadensis Larrañaga
Clematis mendocina Phil.
Clematis montevidensis Spreng.
Clematis montevidensis var. denticulata (Vell.) Bacigalupo
Clematis triloba A.St.-Hil. [Illegitimate]
Clematis triloba var. guaranitica A.St.-Hil.
Clematis uruguayensis Arechav.
Clematis virginiana var. campestris (A.St.-Hil.) Macloskie^[7]

Noms comuns

Castellà: flámula, clemátide aromàtica, barba de vell, bejuco, zocate. Loconte en les províncias argentinas de Còrdova i de Catamarca; bejuco en la província de Mendoza; tuyá rendivá en les de Corrents i de Missions; centella en província de Bota; cabell de angel (província de Còrdova, els fruts.
Guaraní: enredadera amarga, tuyá rendivá.

Referències

↑ Hieronymus (1882). [1], G. Kraft.
↑ «Llistat comentat de les plantes vasculavasculares trepadoras i epifitas de la costa rioplatense del Partit de Quilmes (Buenos Aires, Argentina).».Bolletí de la Societat Argentina de Botànica.53(1)
103–113.ISSN 1851-2372.doi:10.31055/1851.2372.v53.n1.19911.Consultat el 2025-10-02.
↑ «Evolució de la vegetació en una série secundària en el noroest de Corrents».Bonplandia.2(5-15)
127–135.ISSN 1853-8460.doi:10.30972/bon.25-151539.Consultat el 2025-10-02.
↑ Clematis campestris en Tròpics
↑ (1995) , pp. 606–7.
↑ En Epítets Botànics
↑ Clematis campestris en PlantList

USDA, ARS, National Genetic Resources Program.

Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. ^{[enllaç trencat]} (20 nov. 2007)

Font

Zuloaga, F. O. & O. Morrone, eds. 1996. Catàlec de les plantes vasculars de la República Argentina. I. Pteridophyta, Gymnospermae i Angiospermae (Monocotyledonae), II. Dicotyledonae. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 60, 74. 1999
Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
Macbride, J. F. 1937. Ranunculaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 639–661.
Molero, J. 1985. Ranunculaceae. [3:] 1–25. In G. F. Bocquet & M. R. Crosby (eds.) Fl. Paraguay. Conservatoire et Jardin botaniques de la Ville de Genève; Missouri Botanical Garden, Geneva; St. Louis.
Moreno, N. P. 1993. Taxon. Rev. Clematis 1–246. Unpublished Ph.D. thesis, Rice Univ., TX, Houston.
Nee, M. 2004. Magnoliidae, Hamamelidae i Caryophyllidae. 2: 1–209. In M. Nee Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia. Editorial FAN, Santa Creu.

Enllaços externs

Fotos de Clematis
Propietats medicinals de la sp.
Este artícul conté una traducció derivada de «Clematis campestris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Hieronymus (1882). [1], G. Kraft.

[2] «Llistat comentat de les plantes vasculavasculares trepadoras i epifitas de la costa rioplatense del Partit de Quilmes (Buenos Aires, Argentina).».Bolletí de la Societat Argentina de Botànica.53(1)
103–113.ISSN 1851-2372.doi:10.31055/1851.2372.v53.n1.19911.Consultat el 2025-10-02.

[3] «Evolució de la vegetació en una série secundària en el noroest de Corrents».Bonplandia.2(5-15)
127–135.ISSN 1853-8460.doi:10.30972/bon.25-151539.Consultat el 2025-10-02.

[4] Clematis campestris en Tròpics

[5] (1995) , pp. 606–7.

[6] En Epítets Botànics

[7] Clematis campestris en PlantList

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]