Cleveíta
.jpg)
La cleveíta és un mineral radiactiu que conté urani i es troba en Noruega. Es tracta d'una varietat impura d'uraninita, i té de composició UO2 en un 10% dels àtoms d'urani substituïts per elements de terres rares.[1] Va ser nomenat en 1878 per Adolf Erik Nordenskjöld, en honor del químic suec Per Teodor Cleve.
Descobriment de l'heli
[editar | editar còdic]La cleveíta va ser la primera font terrestre coneguda d'heli, que es crea per emissió de radiació alfa de l'urani i, a continuació es queda atrapat (oclusió) en el mineral. La primera mostra d'heli va ser obtinguda per William Ramsay en 1895, quan va tractar una mostra del mineral en àcit.[2] Cleve i Nils Abraham Langlet varen conseguir aïllar l'heli de la cleveíta més o menys al mateix temps. També ho havia conseguit Hillebrand pero va creure que el gas obtingut era nitrogen.[3]
La yttrogummita és una variant de cleveíta que també es troba en Noruega.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.mindat.org/min-29957.html Mindat
- ↑ http://www.archive.org/details/becquerelraysthe00raylrich Rayleigh, Robert and John Strutt, 1904, The Becquerel rays and the properties of radium, London, E. Arnold
- ↑ Dispersió de la llum. Espectres. José Barceló. Centre d'Orientació Didàctica. Ensenyança mija, Madrit, 1960, n. 63-66 ; p. 1835-1844
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cleveíta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.