Clima de Mart

Mosaic de Mart vist per la Viking 1, 22 de febrer de 1980.

El clima de Mart és més extrem que el que podem trobar ací en la Terra, és molt més fret i en una variabilitat de temperatures molt gran. Ademés, tormentes de pols a escala planetària originades per forts vents ho assoten freqüentment.

Temperatures del planeta

Sobre les temperatures que regnen en Mart, encara no es dispon de senyes suficients que permeten conéixer la seua evolució a lo llarc de l'any marcianà en les diferents latituts i, molt manco, les particularitats regionals.

• Per trobar-se Mart molt més llunt del Sol que la Terra, els seus climes són més frets, i tant més por cuanto l'atmòsfera, en ser tan tènue, reté poca calor: d'ahí que la diferència entre les temperatures diürnes i nocturnes siga més pronunciada que en el nostre planeta. A això contribuïx també la baixa conductivitat tèrmica del sol marcianà. La duració del dia i de la nit en Mart, és pràcticament la mateixa que en la Terra, de 24 h i mija aproximadament.
• La temperatura en la superfície depén de la latitut i presenta variacions estacionals. La temperatura mija superficial és d'uns 218 K (-55 °C).

La variació diürna de les temperatures és molt elevada com correspon a una atmòsfera tan tènue. Les màximes diürnes, en l'equador i en estiu, poden alcançar els 20 °C o més, mentres les mínimes nocturnes poden alcançar fàcilment -80 °C. Ahí ocorre el fenomen que a la màxima diürna, en el costat solano d'un peñasco es registre 20 °C; pero en la seua ombra, la temperatura fàcilment aplegue als -50 °C.

En les conyes polars, en hivern les temperatures poden baixar fins a -143 °C.

• En una d'eixes ocasions Mart es trobava prou propenc al Sol i llavors es va registrar en l'equador, en ple estiu, la temperatura de 27 °C. En 1976, Mart es trobava, pel contrari, a la seua màxima distància del Sol quan varen aplegar al planeta les sondes Viking. A pesar de trobar-se l'hemisferi en estiu, la màxima temperatura diürna registrada va ser de -13 °C (a les 15 ) i la mínima de –86 °C (a les 6, abans de l'eixida del Sol). Per la seua banda, la segona Viking es va posar en la latitut de 47,89ºN i va medir allí, també en ple estiu, temperatures màximes i mínimes que, en promig, varen anar respectivament de -38 i -89 °C.

Observacions climàtiques històriques

Giancomo Maraldi va determinar en 1704 que la conya polar sur no estava centrat en el pol rotacional de Mart. Durant l'oposició de 1719, G. Maraldi va observar abdós conyes polars i variabilitat temporals en la seua extensió.