Viking 1
La sonda espacial Viking I és una de les dos sondes espacials d'exploració de Mart pertanyents al programa Viking de la NASA,[1] composta d'una sonda orbital cridada Viking Orbiter I i una sonda d'aterrisage anomenada Viking Lander I. El mòdul d'aterrisage va aterrisar en Mart el 20 de juliol de 1976, el primer mòdul d'aterrisage marcianà exitós de l'història. La Viking 1 va operar en Mart durant 2307 dies (més de 6 anys i 15 minuts), equivalents a 2245 dies solars marcians, la missió extraterrestre més llarga fins que el rover Opportunity va batre el récordel 19 de maig de 2010.[2]
Missió
[editar | editar còdic]Les sondes varen ser llançades per una eixida Titan III-E/Centauro el 20 d'agost de 1975, en direcció cap a Mart, alcançant el seu objectiu en uns 11 mesos.[3] La Viking Orbiter 1 va alcançar l'òrbita marcianana el 19 de juny de 1976.[4] L'aterrisage en Mart estava planejat per al 4 de juliol de 1976, el Bicentenario dels Estats Units, pero les imàgens del lloc d'aterrisage principal varen mostrar que era massa accidentat per a un aterrisage segur.[5] L'aterrisage de la Viking Lander 1 va ser retardat del 4 al 20 de juliol, ya que les primeres fotografies del lloc d'aterrisage varen mostrar que no era totalment segur.[6][7]
El mòdul d'aterrisage es va separar del orbitador a les 08:51 III-E4___ i va aterrisar en Chryse Planitia a les 11:53:06 III-E5___[8]Va ser el primer intent d'Estats Units d'aterrisar en Mart.[9]
Mòdul orbitador
[editar | editar còdic]Els instruments de la nau es componien de dos cambres vidicon (NASA1___) per a obtindre imàgens, un espectrómetro de infrarrojos per al mapeado de vapor d'aigua i radiómetros infrarrojos per al mapage tèrmic.[10] La missió principal del orbitador va terminar en l'inici de la conjunció solar el 5 de novembre de 1976.[11] La missió estesa va començar el 14 de decembre de 1976, despuix de dita conjunció solar. Les operacions realisades varen incloure aproximacions a Fobos en febrer de 1977. El 7 d'agost de 1980, el Orbitador Viking 1 es va ser quedant sense combustible per al control d'actitut i la seua òrbita es va elevar de 357Plantilla:Espai dur×Plantilla:Espai dur33Plantilla:Espai dur943 quilómetros a 320Plantilla:Espai dur×Plantilla:Espai dur56Plantilla:Espai dur000 quilómetros per a evitar l'impacte en Mart i la possible contaminació fins a l'any 2019. Les operacions es varen donar per terminades el 17 d'agost de 1980, despuix de 1485 òrbites. Un nou estudi en 2009 va concloure que, encara que la possibilitat de que Viking 1 haja impactat en Mart no deu ser descartada, és sumament provable que continue en òrbita.[12] Es varen enviar més de 57Plantilla:Espai dur000 imàgens a la Terra.
Mòdul d'aterrisage
[editar | editar còdic]El mòdul d'aterrisage i la seua coberta es varen separar del orbitador el 20 de juliol a les 8:51 US1___ En el moment de la separació, el mòdul d'aterrisage estava orbitando a uns 5Plantilla:Espai durkm/s. Els retrocohetes de l'escut es varen encendre per a iniciar la maniobra de l'eixida d'òrbita. Despuix d'unes hores a uns 300Plantilla:Espai durkm d'altitut, el mòdul d'aterrisage es reorientó per a l'entrada atmosfèrica. L'escut tèrmic de la coberta va frenar la nau durant la seua entrada en l'atmòsfera. En este trayecte es varen amprar sensors de pressió, temperatura i densitat, aixina com un espectrómetro de masses per a controlar el descens.[13] A 6Plantilla:Espai durkm d'altitut, viajant a aproximadament 250Plantilla:Espai durm/s, el paracaigudes de 16Plantilla:Espai durmetros de diàmetro va ser desplegat. Sèt segons despuix, l'escut es va separar de la sonda, i 8 segons despuix, les tres pates del mòdul d'aterrisage es varen estendre. En 45 segons el paracaigudes havia reduït la velocitat del mòdul d'aterrisage a 60Plantilla:Espai durm/s. A 1,5Plantilla:Espai durkm d'altitut, retrocohetes en el propi mòdul d'aterrisage es varen encendre i, 40 segons despuix, aproximadament a 2,4Plantilla:Espai durm/s, la sonda va tocar terra en Mart en una sacsada relativament llaugera.[13]
Les eixides d'aterrisage varen utilisar un disseny de 18 filtre per a dispersar els gasos d'escape de hidrogen i nitrogen sobre una gran àrea. La US7___ va calcular que este método evitaria que la superfície es calfara més d'1 °C (1,8 °F) i que desplaçara no més de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de material superficial.[11] Ya que la majoria dels experiments de Viking es varen centrar en el material superficial, un disseny més senzill no hauria segut adequat.[14]
El mòdul d'aterrisage Viking 1 va aterrisar en la part occidental de Chryse Planitia ("Planura Dorada") en Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>[2][11] a una altitut de referència de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. sobre un elipsoide de referència en un radi equatorial de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i una planitud de 0.0105 (22.480° N, 47.967° O planetográfico) a les 11:53:06 US9___ (16:13 hora local de Mart). Aproximadament Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de propulsors varen quedar en l'aterrisage. Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>[14]Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[11]
La transmissió de la primera image de la superfície va començar 25 segons despuix de l'aterrisage i va durar aproximadament quatre minuts (vore més avall). Durant estos minuts, el mòdul d'aterrisage es va activar. Va erigir una antena d'alt guany apuntant cap a la Terra per a la comunicació directa i va desplegar un braç meteorològic equipat en sensors. En els següents sèt minuts es va prendre la segona image de l'escena panoràmica de 300° (que es mostra més avall).[15] Al sendemà de l'aterrisage es va prendre la primera image en color de la superfície de Mart (que es mostra més avall). El sismómetro no es desacopló i un passador de bloqueig del braç de mostreig es va atollar i va tardar cinc dies en lliberar-se. Per lo demés, tots els experiments varen funcionar en normalitat.
El mòdul d'aterrisage tenia dos maneres d'enviar senyes a la Terra: un enllaç de retransmissió cap al orbitador i viceversa, i per mig d'un enllaç directe a la Terra. El orbitador podia transmetre a la Terra (banda S) a una velocitat d'entre 2000 i 16 000 bit/s (depenent de la distància entre Mart i la Terra), i el mòdul d'aterrisage podia transmetre al orbitador a 16 000 bit/s.[16] La capacitat de senyes de l'enllaç de retransmissió era aproximadament 10 voltes major que la de l'enllaç directe.[13]
El mòdul d'aterrisage contava en dos cambres de facsímil; tres sistemes d'anàlisis per a metabolisme, creiximent o fotosíntesis; un cromatògraf de gasos acoplat a un espectrómetro de masses; un espectrómetro de fluorescència de rajos X; sensors de pressió, temperatura i velocitat del vent; un sismómetro de tres eixos; un iman en un muestreador observat per les cambres; i diversos sensors d'ingenieria.[13]
El mòdul d'aterrisage Viking 1 va ser batejat com a Estació Commemorativa Thomas Mutch en giner de 1981 en honor a Thomas VU8___ Mutch, líder de l'equip d'imàgens Viking.[17] El mòdul d'aterrisage va operar durant 2245 sols (aproximadament 2306 dies terrestres o 6 anys) fins a l'11 de novembre de 1982 (sol 2600 ), quan un comando erròneu enviat pel control terrestre va provocar la pèrdua de contacte. El comando tenia com a objectiu transmetre un nou software de càrrega de bateries per a millorar la capacitat de la bateria del mòdul d'aterrisage, que s'estava deteriorant, pero sobrescribió inadvertidament les senyes utilisades pel software de apuntamiento de l'antena. Els intents de contactar en el mòdul d'aterrisage durant els següents quatre mesos, basant-se en la suposta posició de l'antena, no varen tindre èxit. En 2006, el mòdul d'aterrisage Viking 1 va ser fotografiat en la superfície marcianana pel Orbitador de Reconeiximent de Mart.[18]
Est és el calendari de la missió de la Viking Orbiter I:
| Data | Òrbita | Operacions |
|---|---|---|
| 20/8/1975 | - | Llançament del conjunt PA6415___ |
| 19/6/1976 | 0 | Posada en òrbita elíptica sincrónica (1) Inici de la Viking Primary Mission |
| 20/7/1976 | 92 | Separació de la PA6416___ |
| 5/11/1976 | 132 | Fi de la Viking Primary Mission |
| 14/12/1976 | 162 | Inici de la Viking Estendre Mission |
| 12/2/1977 | 235 | Sincronisació de l'òrbita en el periodo de Fobos (2) |
| 24/3/1977 | 263 | Reducció del periastro a 297 km (3) |
| ?/3/1978 | 652 | Fi de la Viking Estendre Mission Inici de la Viking Continuation Mission |
| ?/2/1979 | 987 | Fi de la Viking Continuation Mission Inici de la Viking Completion Mission |
| 20/7/1979 | 1120 | Aument del periastro a 357Plantilla:Espai durkm (4) |
| 7/8/1980 | 1485 | Fi de la Viking Completion Mission Fi del funcionament controlat des de la Terra |
- Posada en òrbita elíptica sincrónica: periodo 24Plantilla:Espai durh; apoastro 33Plantilla:Espai dur000 km; periastro 1513Plantilla:Espai durkm; inclinament 39º.
- Sincronisació de l'òrbita en el periodo de Fobos: distancia 100Plantilla:Espai durkm.
- Reducció del periastro a 297Plantilla:Espai durkm (resolució de les imàgens: 20Plantilla:Espai durm).
- Aument del periastro a 357Plantilla:Espai durkm.
Aterrizador marcianà
[editar | editar còdic]Calendari de la missió de la Viking Lander I:
| Data | Sol* | Operacions |
|---|---|---|
| 20/8/1975 | - | Llançament del conjunt A.0___ |
| 20/7/1976 | 0 | Aterrisage en Mart Inicie anàlisis biològics i moleculars del sol i atmòsfera Inicie anàlisis inorgànics Inici d'imàgens (modo continu) Inicie observacions meteorològiques (modo continu) |
| ?/5/1977 | 307 | Fi d'anàlisis biològics i moleculars del sol i atmòsfera |
| 20/11/1978 | 841 | Fi d'anàlisis inorgànics Inicie modo Survey (enviament automàtic de senyes semanalment) |
| ?/2/1979 | 9?? | Enviament d'imàgens en modo automàtic semanal Observacions meteorològiques en modo automàtic semanal |
| 13/11/1982 | ??? | Fi d'operacions de el A.1___ per un fallo humà durant una actualisació del softwarecita requerida |
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Viking Project Information». nssdc.gsfc.nasa.gov. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ 2,0 2,1 «Record for Longest Mars Mission Ever May be Broken» (en en). Space. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ «August 20, 1975, Launch of Viking 1 - NASA» (en en-us). Consultat el 2025-08-19.
- ↑ Angelo, Joseph A. (2014-05-14). Encyclopedia of Space and Astronomy (en en), Infobase Publishing. ISBN 978-1-4381-1018-9.
- ↑ Croswell, Ken (2003-10-21). Magnificent Mars (en en), Simon and Schuster. ISBN 978-0-7432-2601-1.
- ↑ Croswell, Ken (2003-10-21). Magnificent Mars (en en), Simon and Schuster. ISBN 978-0-7432-2601-1.
- ↑ Angelo, Joseph III-E3___ (2014-05-14). Encyclopedia of Space and Astronomy (en en), Infobase Publishing. ISBN 978-1-4381-1018-9.
- ↑ «Viking 1 - III-E6___ Science» (en en-iii-e7___). Consultat el 2026-07-19.
- ↑ «III-E8___ History - III-E9___» (en en-nasa0___). Consultat el 2026-07-19.
- ↑ Soffen, NASA2___; Snyder, NASA3___ (August 1976). "The First Viking Mission to Mars". Science. New Séries. 193 (4255): 759–766. Bibcode:1976Sci...193..759NASA4___ doi:10.1126/science.193.4255.759. NASA5___ 1742875. NASA6___ 17747776
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Viking Project - NASA7___ Science» (en en-nasa8___). Consultat el 2026-07-19.
- ↑ «[NASA9___ An Investigation of the Orbital Status of Viking-1 - Free Download US0___]» (en en). sija.tips. Consultat el 2022-11-14.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Soffen, US2___; Snyder, US3___ (August 1976). "The First Viking Mission to Mars". Science. New Séries. 193 (4255): 759–766. Bibcode:1976Sci...193..759US4___ doi:10.1126/science.193.4255.759. US5___ 1742875. US6___ 17747776.
- ↑ 14,0 14,1 «Viking Lander | National Air and Space Museum». airandspace.si.edu. Consultat el 2026-07-19.
- ↑ Science.193(4255)
- 791–801.doi:10.1126/science.193.4255.791.Consultat el 2026-07-19.
- ↑ «Viking Mission to Mars». Consultat el 19-07-2026.
- ↑ "VU9___ – PA6410___ – Spacecraft – Details". nssdc.gsfc.nasa.gov.
- ↑ «PA6412___ - PA6413___ Mars Orbiter Photographs Spirit and Vikings on the Ground» (en en). www.nasa.gov. Archivat des d'el original, el 2011-08-05. Consultat el 2026-07-19.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viking 1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.