Anar al contingut

Clor-36

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Clor-36

El clor 36 és un isòtop del clor. El clor té dos isòtops estables i un isòtop radiactiu: l'isòtop cosmogénico 36Cl. El seu periodo de semidesintegración és de 301.000 ± 2.000 anys.[1] 36Cl es desintegra principalment (98%) per desintegració beta menys a 36Ar, i el després a 36S.[1]

Existixen cantitats traça de l'isòtop radioactivo 36Cl en el mig ambient, en una proporció d'aproximadament (7-10) × 10-13 a un isòtop de clor estable.[2][3] Açò correspon a una concentració d'aproximadament 1 Bq/(kg de Cl).

36Cl es produïx en l'atmòsfera per espalación de 36Ar per mig d'interaccions en protonés de rajos còsmics. En la part superior de la litosfera, 36Cl es genera per l'activació de neutrons tèrmics de 35Cl i per la espalación de 39K i 40Ca.[2] En l'entorn subsuperficial, la captura de muonés per 40Ca es fa més important.[2]

El periodo de semidesintegración d'este isòtop no reactiu ho fa adequat para datacions geològiques en el ranc de 60.000 a 1 milló d'anys.[4]

Ademés, es varen produir grans cantitats de 36Cl per mig d'irradiació d'aigua de mar durant ensajos d'armes nuclears atmosfèriques i subaquàtiques entre 1952 i 1958. El temps de residència de 36Cl en l'atmòsfera és d'aproximadament 2 anys. Per lo tant, 36Cl també és útil per a datar aigües. El 36Cl ha segut usat en atres àrees de les ciències geològiques, datant el gèl i els sediment.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Interactive Chart of Nuclides». Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2009. Consultat el 15 de decembre de 2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 M. Zreda(1991).Earth and Planetary Science Letters.105
    94.doi:10.1016/0012-821X(91)90123-I.
  3. M. Sheppard and M. Herod(2012).Journal of Environmental Radioactivity.106
    27–34.doi:10.1016/j.jenvrad.2011.10.015.
  4. «Chlorine». Isotopes & Hydrology. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2004.