Anar al contingut

Clorosoma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un clorosoma és un complex d'antena fotosintético present en les bactèries verdes del sofre (BVA) i en algunes bactèries fototrofas anoxígenas (BFA) (Chloroflexaceae, Oscillochloridaceae). Els clorosomas són cossos elipsoidales. En les BVA, la llongitut és de 100-200 nm, l'ample de 50-100 nm i la gruixa de 15-30 nm,[1] mentres que en les BFA són alguna cosa més menuts. Diferixen d'atres complexos d'antena pel seu gran tamany i per carir de matrius de proteïnes soportant els pigments fotosintéticos.

La composició dels clorosomas consistix principalment de bacterioclorofila en chicotetes cantitats de carotenoides i quinonas rodejats per una monocapa galactolípida en dèu proteïnes diferents unides a ella. Es creu que de dins de la bactèria els clorosomas de les BVA s'unixen als centres de reacció en la membrana celular via proteïnes FMO i una base integrada composta de proteïnes csmA. Els clorosomas de les BFA carixen del complex FMO.

Els models actuals d'estructura de la bacterioclorofila i dels carotenoides (els principals constituents) dins dels clorosomas suponen una organisació lamelar, a on llargues cadenes farnesol de bacterioclorofila s'entremesclen en carotenoides, formant una estructura similar a una multicapa lípida.[1]

Llista d'espècies bacterianes que contenen clorosomas

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 J. Pšenčík et al.: Lamellar Organization of Pigments in Chlorosomes, the Light Harvesting Complexes of Green Photosynthetic Bactèria, Biophys J. 87(2), 2004, p. 1165–1172. [1]