Clorur de cromo (II)
_chloride.JPG){kind=link}
El clorur de cromo (II) descriu composts inorgànics en la fòrmula CrCl2(H2O)n . El sòlit anhidro és blanc quan està pur, no obstant, les mostres comercials solen ser grises o verdes; és higroscòpic i es dissol fàcilment en aigua per a donar solucions sensibles a l'aire de color blau lluent del tetrahidrato Cr(H2O)4Cl2. El clorur de cromo (II) no té usos comercials, pero s'usa a escala de laboratori per a la síntesis d'atres complexos de cromo.
Síntesis
[editar | editar còdic]El CrCl2 es produïx reduint el clorur de cromo (III) en hidrogen a 500 °C:
- 2Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.CrCl3 + H2 → 2Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.CrCl2 + 2Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.HCl
o per electrólisis.
A escala de laboratori, LiAlH4, zinc i reductors relacionats produïxen clorur de cromo a partir de precursors de cromo(III):
- 4 CrCl3 + LiAlH4 → 4 CrCl2 + LiCl + AlCl 3 + 2 H2
- 2 CrCl3 + Zn → 2 CrCl2 + ZnCl2
El CrCl2 també es pot preparar tractant una solució d'acetat de cromo (II) en clorur d'hidrogen:[1]
- Cr2 (OAc)4 + 4 HCl → 2 CrCl2 + 4 AcOH
El tractament de la pols de cromo en àcit clorhídric concentrat dona un clorur de cromo(II) hidratado de color blau, que pot convertir-se en un complex de acetonitrilo afí.[2]
- Cr + nErro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.H2O + 2Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.HCl → CrCl2 (H2O)n + H2
Estructura i propietats
[editar | editar còdic]El CrCl2 anhidro és blanc,[1] no obstant les mostres comercials solen ser grises o verdes. Cristaliza en el grup espacial Pnnm, que és una variant distorsionada ortorrómbicamente de l'estructura del rútil; fent-ho isoestructural al clorur de calcio. Els centres Cr són octaèdrics, sent distorsionats pel Efecte Jahn-Teller.
_chloride_tetrahydrate.png){kind=link}
El derivat hidratado, CrCl2(H2O)4, forma cristals monoclínics en el grup espacial P2 1 /c. La geometria molecular és aproximadament octaèdrica i consta de quatre enllaços Cr—O curts (2,078 Å) disposts en una configuració plana quadrada i dos enllaços Cr-Cl més llarcs (2.758 Å) en una configuració trans.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Riley, edited by Georg Brauer ; translated by Scripta Technica, Inc. Translation editor Reed F. (1963). Handbook of Preparative Inorganic Chemistry. Volume 1, 2nd edició, New York, N.Y.: Academic Press, p. 1337. ISBN 978-0121266011.
- ↑ Holah, David G.; Fackler, {{{nom2}}} (1967). «Chromium(II) Salts and Complexes», Inorganic Syntheses, pp. 26–35. doi:10.1002/9780470132418.ch4. ISBN 9780470132418.
- ↑ (1973).Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie.402(2)
- 159–168.doi:10.1002/zaac.19734020206.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de cromo (II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.