Clorur de plom(IV)
El clorur de plom(IV), també conegut com tetracloruro de plom, té la fòrmula molecular PbCl4. És un líquit aceitoso de color groc, estable per baix de 0 °C i es descompon a 50 °C. Té una configuració tetraèdrica, en el plom com a àtom central. Els enllaços covalente Pb- Cl s'han medit en 247 pm i l'energia d'enllaç és de 243 kJ⋅mol −1 .[1]
Síntesis
[editar | editar còdic]El tetracloruro de plom es pot fabricar per mig de la reacció del clorur de plom(II) PbCl 2 i àcit clorhídric HCl, en presència de gas clor (Cl2),[2] donant lloc a la formació d'àcit cloroplumbico H2PbCl6. Després es convertix en la sal d'amoni (NH4)2PbCl6 afegint clorur d'amoni (NH4Cl). Finalment, la solució es tracta en àcit sulfúric concentrat H2SO4, per a separar el tetracloruro de plom. Esta série de reaccions es porta a terme a 0 °C. Les següents equacions ilustren la reacció:
- PbCl2 + 2HCl + Cl2 → H2PbCl6
- H2PbCl6 + 2 NH4Cl → (NH4)2PbCl6 + 2HCl
- (NH4)2PbCl6 + H2SO4 → PbCl4+ 2HCl + (NH4)2SO4
Reacció en aigua
[editar | editar còdic]A diferència del tetracloruro de carbono, un atre clorur del grup IV (IUPAC: grup 14), el tetracloruro de plom reacciona en l'aigua. Açò es deu a que l'àtom central és més gran (el plom és més gran que el carbono), per lo que hi ha menys sobrecàrrega i l'aigua pot accedir a ell fàcilment.[3] Ademés, per la presència de orbitales d buits en l'àtom de plom, l'oxigen pot unir-se a ell ans que es trenquen els enllaços Pb-Cl, per lo que es requerix menys energia. Aixina que, la reacció global és la següent:
- PbCl4 + 2H2O → PbO2(s) + 4HCl(g)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Emsley, John (2000). The Elements, Oxford: Oxford University Press, p. 114. ISBN 978-0-19-855819-4.
- ↑ Journal of the American Chemical Society.70(10)
- 3464–3465.doi:10.1021/ja01190a073.
- ↑ «The chlorides of carbon, silicon and lead». www.chemguide.co.uk. Consultat el 2025-06-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de plomo(IV)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.