Cochemiea thornberi
Cochemiea thornberi és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cochemiea, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur d'Arizona fins al noreste de Mèxic (concretament en l'estat de Sonora) i anteriorment se li coneixia com Mammillaria thornberi.
Descripció
[editar | editar còdic]Cochemiea thornberi és una espècie de cactus menut que es ramifica des de la base, formant densos coixins i a on les articulacions laterals es desprenen fàcilment del cos. Els tallos són prims i cilíndrics, de color vert púrpura opacs o violáceos, de 4,5 a 10 cm d'alt i de 2 a 3,5 cm de diàmetro.
Els tallos estan coberts de tubèrculs flácidos de forma cònica a cilíndrica i es disponen en espiral. No produïxen llacor lechosa (làtex) i les seues aixelles (espai que hi ha entre els tubèrculs) semblen nuetes o llaugerament lanosas. Les areolas presenten normalment una única espina central rígida de color marró clar a marró rojós obscur, en forma d'ham i d'entre 0,9 i 1,8 cm de llarc. També tenen de 15 a 20 espines radials de color blanc o groguenc en la punta obscura i medixen de 0,5 a 0,9 cm de llarc.[1]
Les flors tenen forma d'embut, són de color rosa clar en l'exterior i de rosa lavanda més profunt en el centre. Medixen d'1,5 a 3 cm de llarc i entre 1,5 i 2 cm de diàmetro. Els fruts descollen del talle, són grossos i de color roig. Contenen en el seu interior llavors negres.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des del sur d'Arizona fins al noreste de Mèxic (concretament en l'estat de Sonora) i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, en fondos de valls en sols limosos o arenencs, entre els 10 i 600 metros d'altitut.[3]
Creixerà solament a on estiga a l'ombra del sol ple. Açò pot ser baix d'arbusts i en freqüència en la base d'Opuntias, a on les llavors que germinen troben protecció adicional proporcionada per les numeroses articulacions de opuntia caigudes.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Mammillaria thornberi, publicada en 1903 pel botànic nortamericà Charles Russell Orcutt en Seed Pl. Co. Cat. Cact.: 21.[5]
Més vesprada, els botànics Peter B. Breslin i Lucas C. Majure varen traslladar l'espècie al gènero Cochemiea, per lo que va passar a cridar-se Cochemiea thornberi. Varen registrar estos canvis en la revista científica Taxon 70: 320, publicada en 2021.[6]
- Cochemiea: nom genèric que fa referència a l'extinta tribu indígena Cochimí, que en el passat va ocupar un gran territori de Baixa Califòrnia i l'àrea de la qual és part de l'àrea de distribució natural de les espècies d'este gènero.[7]
- thornberi: epítet específic otorgat en honor al botànic nortamericà John James Thornber (1872–1962).[8]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:[9][10]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Cochemiea thornberi subsp. thornberi | Té tallos més grossos, de 2,5 cm d'ample i en 15-20 espines radials. | Des del sur d'Arizona fins a Mèxic (noroest de Sonora). | |
| Cochemiea thornberi subsp. yaquensis
(R.T.Craig) P.B.Breslin & Majure |
Té tallos més fràgils, d'1,5 cm de gruixa i en 18-19 espines radials diminutes, suaus i peludes. | Mèxic (suroest i sur de Sonora). |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[11]
Senyalar que per les seues característiques, esta espècie ha segut extreta del seu hàbitat per a ser comercialisada de manera illegal, encara que no es té quantificació del dany que açò ha produït a les poblacions. Ademés, és endèmica a Mèxic i es considera en la categoria de subjecta a protecció especial (Pr) de la Norma Oficial Mexicana 059.[12]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F. (2011). , 2nd ed edició (en alemà), Ulmer, p. 413. ISBN 978-3-8001-5964-2.
- ↑ 2,0 2,1 «Mammillaria thornberi». www.llifle.com. Consultat el 2025-02-19.
- ↑ Reppenhagen, W. 1991. Die gattung Mammillaria. Monographie. Band I . Titisee, Deutschland.
- ↑ [null Pilbeam, J. 1999.] Mammillaria. Ciri Publishing Services Ltd., Southampton, UK.
- ↑ «Mammillaria thornberi Orcutt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-19.
- ↑ «Cochemiea thornberi (Orcutt) P.B.Breslin & Majure | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-19.
- ↑ «Cochemiea» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-09-15.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 239. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Cochemiea thornberi subsp. thornberi | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-19.
- ↑ «Cochemiea thornberi subsp. yaquensis (R.T.Craig) P.B.Breslin & Majure | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-19.
- ↑ «Mammillaria thornberi: Reina, A.L. & Van Devender, T.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152423A121534460».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152423a121534460.en.Consultat el 2025-09-24.
- ↑ Semarnat. 2010. Norma Oficial Mexicana NOM-059-SEMARNAT-2010, Protecció ambiental-Espècies natives de Mèxic de flora i fauna selvades-Categories de risc i especificacions per a la seua inclusió, exclusió o canvi-Llista d'espècies en risc. Diari Oficial de la Federació, dijous 30 de decembre de 2010, Mèxic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cochemiea thornberi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.