Coeficient d'adequació

És un dels conceptes de la matemàtica borrosa del com apareixen múltiples aplicacions en la lliteratura científica. La seua definició va ser introduïda pel matemàtic espanyol Jaume Gil Aluja en 1996, en la seua obra "La gestió interactiva dels recursos humans en l'incertitut", plantejada de la següent forma:

Siga un conjunt borroso $A=(a_j,f(a_j))$ en $j=1,2,\mathrm{...},n$ i siga el conjunt borroso ideal $I=(i_j,f(i_j))$ en $j=1,2,\mathrm{...},n$; ademés es definix $K_i=1$ si $f(a_j)\ge f(i_j)$ o $K_i=1-f(i_j)+f(a_j)$ si $f(a_j)<f(i_j)$, llavors $CA=\sum _{i=1}^n\frac{K_i}{n}$ es denomina coeficient d'adequació de $A$ a $I$.

Este valor, que pren valors des de zero fins a un, expressa en quina mida un conjunt borroso es adecua a un atre, és dir, quanta semblança hi ha entre abdós.

En la pràctica, està definició s'ha utilisat per a l'adequació de candidats o alternatives sobre un perfil preestablit, notant-se que en cas d'empat no hi havia elements teòrics per a efectuar un desempat. Llavors en 2013, el matemàtic cubà Javier Pérez Capdevila, en un artícul científic titulat “Una teoria de l'adequació” , introduïx i definix formalment els conceptes de sobrepesos en l'adequació, coeficient de desempat per a coeficients d'adequació iguals i coeficient de desempat ajustat per a coeficients d'adequació iguals, conseguint-se el desempat en un número significante de casos.