Coelacanthus
Coelacanthus, del grec clàssic κοῖλος (koîlos), "buit", i ἄκανθος (ákanthos), "espina", és un gènero extint de celacantos que varen aparéixer originalment durant el periodo Pérmico. En realitat, est va ser el primer gènero de celacantos que va ser descrit, i l'orde Coelacanthiformes va ser nomenat per est.
Els membres d'este gènero tenien una semblança superficial a l'actual celacanto Latimeria, encara que eren més menuts, i tenien caps més allargats. Podien aplegar a medir 90 centímetros de llongitut, i tenien chicotetes aletes lobuladas, lo que sugerix que Coelacanthus era un depredador d'aigües obertes.
Coelacanthus va ser un gènero longeu en una distribució cosmopolita. Va conseguir sobreviure l'extinció massiva del Pérmico-Triásico, i es va extinguir en algun moment durant el final del periodo Jurásico Superior, fa prop de 145 millons d'anys.
Espècies de Coelacanthus
[editar | editar còdic]- ?Coelacanthus banffensis Lambe, 1916[1]
- ?Coelacanthus evolutus Beltan, 1980
- ?Coelacanthus gracilis Agassiz, 1844,
- Coelacanthus granulatus Agassiz, 1836
- ?Coelacanthus harlemensis Winkler, 1871
- ?Coelacanthus lunzensis Reis, 1900
- ?Coelacanthus madagascariensis Woodward, 1910[2]
- ?Coelacanthus minor Agassiz, 1844
- ?Coelacanthus welleri Eastman, 1908
- ?Coelacanthus whitea Lehman, 1952
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Coelacanthus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.