Coherència quàntica

Es diu estat coherent o es parla de coherència quàntica per a referir-se a un estat quàntic que manté el seu fase durant un cert periodo de temps. El manteniment de la coherència quàntica fa possible fenomens d'interferència, o els experiments seqüencials de Stern i Gerlach. Quan es referix a fotons, es parla de llum coherent. El procés pel que es pert la coherència quàntica es diu decoherencia quàntica.

Bosones i coherència quàntica.

El comportament físic dels bosones resulta ser el contrari dels fermiones. Tendixen a ser bosones les partícules més primigènies. Els fotons són aixina l'eixemple paradigmàtic dels bosones. No existix principi d'exclusió para ells i la seua tendència és a estar en el mateix estat (en les propietats vibratorias o ondulatorias de la seua funció d'ona). Esta "convergència" dels bosones conduïx, per eixemple en un cas màxim, a un estat de concentració en un mateix estat simple que es coneix com condensació de Bose-Einstein (en la base de la tecnologia del làser i en l'explicació de fenomens de superconductividad). En general poden produir-se variades interaccions entre masses de bosones per a entrar en estats globals de vibració unitària que coneixem com a estats de coherència quàntica. Pero, aixina com els fermiones tendixen a mantindre la seua individualitat ondulatoria (principi d'exclusió), els bosones tendixen a constituir estats físics a on l'individualitat es diluïx en estats quàntics de conjunt per a grans masses en funcions d'ona simètriques.

Processos quàntics en sistemes biològics

En 1925, Schrödinger i els seus contemporàneus varen descriure equacions que modelen el moviment de cossos menuts com a àtoms, fotons o electrons. No obstant, en els últims anys s'ha trobat que també és possible aplicar-les a sistemes de major tamany com a processos biològics que depenen d'efectes quàntics, tal és el cas de la fotosíntesis, la migració d'aus o l'evolució.

Vore també

• Decoherencia quàntica