Colonisació de l'Antàrtida
La colonisació de l'Antàrtida fa referència a la presència de sers humans, incloent famílies, vivint permanentment en el continent Antàrtic. Actualment el continent només alberga una població temporal de científics i personal de respal. L'Antàrtida és l'únic continent de la Terra sense habitants humans indígenes.
En l'actualitat, els científics i el personal de respal de 30 països viuen en unes 70 bases (40 durant tot l'any i 30 durant l'estiu), en una població aproximada de 4.000 persones en estiu i 1000 en hivern. Hi ha hagut a lo manco onze naiximent humans en l'Antàrtida, començant en el d'Emilio Marcos Palma en 1978 en una base argentina.
Teories sobre colonisació passades
[editar | editar còdic]Una idea comuna en la década de 1950 era tindre ciutats antàrtiques tancades baix cúpules de cristal, lo que faria possible la colonisació d'este continent. La regulació de potència i temperatura dels domo provindria de generadors atòmics ubicats fòra d'estes instalacions. Una font de llum en el cim de la torre central va ser proposta a modo de sol artificial durant els mesos obscurs de l'Antàrtida. Este escenari també inclouria vols transantárticos regulars, aixina com ciutats mineres que serien excavades en les conyes polars de l'Antàrtida. No obstant, existixen problemes en l'idea de tindre un generador de propulsió atòmica que proporcione l'energia i la regulació de la temperatura. El reactor atòmic de l'estació McMurdo es va convertir en un perill de contaminació i per lo tant va tindre que ser clausurat.[1]
El Tractat Antàrtic, una série d'acorts internacionals, llimita actualment les activitats en l'Antàrtida. Esta llei tindria que modificar-se o abandonar-se ans que poguera produir-se llegalment una colonisació a gran escala, en particular sobre el Protocol sobre Protecció del Mig ambient de dit tractat. Per una atra part, és la pròpia impracticabilidad de la colonisació permanent lo que ha contribuït a que cap de les reivindicacions territorials reba reconeiximent internacional.[2]
Buckminster Fuller, el desenrollador de la cúpula geodèsica, va plantejar la possibilitat de ciutats protegides en domo que permeteren un clima controlat i la possibilitat de construir edificis baix ella.[3] La seua primera proposta específica publicada en 1965 parlava de l'Antàrtida com una provable primera ubicació per a un proyecte d'esta índole. La segona base en l'Estació del Pol Sur de Amundsen-Scott (operada entre 1975 i 2003) s'assembla a una versió reduïda d'esta idea, encara que només és lo suficientment gran per a cobrir uns pocs edificis.
En 1971, un equip dirigit per l'arquitecte alemà Frei Otto va realisar un estudi de factibilidad d'una cúpula aérea de dos quilómetros de diàmetro que podria albergar a 40.000 residents.[4]
Condicions futures
[editar | editar còdic]Encara que el mig ambient de l'Antàrtida és massa dur per als assentaments humans, les condicions podrien millorar en el futur. S'ha sugerit que, com a resultat dels efectes a llarc determini del calfament global, a principis del sigle XXII, parts de l'Antàrtida Occidental experimentaran condicions climàtiques similars a les que es troben hui en dia en Alaska i el nort d'Escandinavia. Inclús l'agricultura podria ser possible en algunes de les zones més septentrionals del continent.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Elzinga, Aant (1993). "Antarctica: The Construction of a Continent by and For Science". In Elisabeth Crawford, Terry Shinn, & Sverker Sörlin (Eds.), Denationalizing Science: The Contexts of International Scientific Practice, pp. 73-106. Dordrecht: Kluwer.
- ↑ Joyner, Christopher C. (1992). Antarctica and the Law of the Siga, p. 49. Martinus Nijhoff Publishers. ISBN 0-7923-1823-4.
- ↑ Marks, Robert W. (Ag. 23, 1959). "The Breakthrough of Buckminster Fuller". The New York Claves, pp. SM14, SM15, SM42, SM44.
- ↑ Walker, Derek (1998). Happold: The Confidence to Build, p. 63. Taylor & Francis. ISBN 0-419-24070-5.
- ↑ How to survive the coming century, NewScientist [1].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colonización de la Antártida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.