Comèdia nova

Relleu d'un poeta assentat (Menandro) en caraces de la comèdia nova, I, Museu d'Art de l'Universitat de Princeton

En el teatre de l'Antiga Grècia, mentres el gènero de la tragèdia desapareixia, la comèdia va tindre un renàixer al que els antics varen cridar aixina: «Relieve de un poeta sentado (Menandro) con máscaras de la comedia nueva», i supon el tercer i últim periodo de la comèdia grega antiga despuix dels periodos de: la comèdia antiga (sigles V fins al començ de el IV) i la comèdia mija (des de finals de el V fins a l'últim terç de el IV). La comèdia nova va tindre el seu moment de major apogeu durant el Helenisme, encara que l'estil d'esta comèdia s'ampra fins a des de finals de el IV, fins a ben entrat el IV.

Estes obres, diferents de les comèdies gregues antigues i continuadoras dels motius de la mija, són peces de costums que es varen estendre per tot l'orient helenístico, en grans èxits. Les característiques i estructura varen canviar sobre la comèdia anomenada comèdia antiga.

Nova estructura i temes

La forma de la comèdia nova helenística va canviar sobre la que va estar en vigor en el IV. Varen desaparéixer el cor i la parábasis, l'argument va ser dividit en cinc actes i es va establir un pròlec en el qual l'autor presentava les seues opinions.

El tema principal solia ser l'amor, en tota classe de contrarietat a lo llarc de la representació, aplegant sempre a un final feliç. Els caràcters dels personages eren el resultat d'un minuciós estudi i varen aumentar en número fins a aplegar a ser 44: nou de vells i adults, 17 de dònes, 11 de jóvens i 7 d'esclaus. El to general de l'obra va seguir sent alegre, utilisant el parla familiar de gent comuna com a soldats, cuiners, esclaus que es veen sempre immersos en situacions còmiques i a voltes grotesques.

Els personages

Apareixen estos nous personages: Criat pereós pero bon servidor del seu amo

• Siervo de la gleba, és dir, esclaus agregats a una hereteu que seguien mantenint eixe estat en canviar d'amo

Vella nodriça Tio avaro Tutor lladre Jovencita santurrona Cortesana Un d'estos personages es transformava a sovint en el graciós de l'història, com va ocórrer més vesprada en les comèdies de Molière i de Tirso de Molina.

Autors

Els més sobreixents varen ser: Dífilo, Filemón (c. 361 a. C.-c. 264 a. C.), Posidipo de Casandrea, Filípides, Apolodoro de Caristo i, sobretot, Menandro d'Atenes, conegut entre els erudits bizantins com l'estrela de la comèdia nova i autor de 105 comèdies.

Bibliografia consultada

• GILI GAYA, Samuel. Lliteratura universal. Editorial Teide, Barcelona 1953
• LÉVÊQUE, Pierre. El món helenístico. Editorial Paidós, 2005. ISBN 84-493-1822-X
• PIJOAN, José. Història general de l'art, vol. IV, colecció Summa Artis, L'art grec fins a la pren de Corinto pels romans (146 a. C.). Editorial Espasa Calpe S.A. Bilbao 1932