Combat de Perdriel

En el Combat de Perdriel, lliurat l'1 d'agost de 1806 a 20 km de la ciutat de Buenos Aires, les tropes britàniques varen véncer i varen dispersar a una chicoteta divisió de voluntaris de milícies, inferior en número, armament, organisació i entrenament. No obstant, en ser incapaços d'eliminar per complet les forces reunides en la campanya no varen poder evitar la seua reunió en l'eixèrcit que al mando de Santiago de Liniers reconquistaría la ciutat pocs dies despuix (12 d'agost de 1806) posant fi a la primera invasió anglesa al Riu de l'Argent.

Antecedents

Juan Martín de Pueyrredón.

Despuix de la captura de Buenos Aires per part de l'eixèrcit britànic molts dels voluntaris es varen negar a acceptar la rendició es varen ocultar en les quintes i en els camps, mentres en la ciutat s'organisaven alguns focs de resistència.

Diu el coronel José Melián en els seus Apunts Històrics: "Pronte trobem un caudillo. Dò Juan Martín de Pueyrredón nos va passar la paraula, que a l'instant va trobar eco en tots els nostres amics. Nos allistem més de 300 que devíem reunir-nos armats en un dia donat en la Chacarita dels Colegials. Des d'allí nos seria fàcil commoure la campanya."

Montevideo (9 al 17 de juliol)

Comissionat secretament pel cabildo de Buenos Aires, el 9 de juliol Pueyrredón va passar a la Banda Oriental junt al seu soci i amic Manuel Andrés Riera i Pinedo i a Diego Herrera. El 14 va aplegar a Montevideo i es va reunir en el seu governador Pascual Ruiz Huidobro, sumant-se després el capità de navío Santiago de Liniers qui va arribar el dia 16.

Pueyrredón va rebre l'encàrrec de tornar a Buenos Aires per a organisar forces voluntàries de respal i juntar caballadas i víveres per a la força principal que partiria de Montevideo al mando de Liniers. El 17 va retornar en Riera i Diego Herrera i despuix de desembarcar en San Isidro en l'ajuda principal de Herrera va encarar la seua missió d'alçar la campanya.

Luján (18 al 30 de juliol)

Luján va ser el centre de reunió elegit. Allí varen convergir també les forces de Blandengues dels forts de Chascomús, Bote, Rojas i Luján i de paisans i peons de Sant Isidro, Pilar, Morón, Navarro, Exaltació de la Creu, i atres poblacions de la zona.

El comandant Antonio de Olavarría, responsable del regiment de Blandengues, va marchar a unir-se en Pueyrredón en els seus hòmens i dos pedrers de 2 duts dels fortines de la frontera.

Molts dels paisans responien a caudillos o hacendados d'els qui eren clients. Pueyrredón assistia als seus milicians en els seus propis recursos i en els suministrats per l'asturià Diego Álvarez Barragaña, cobrint els jornals de 4 i mig reals en que li'ls compensava pel treball perdut.

El capità Manuel Luciano Martínez de Fontes mencionaria temps despuix que va reunir i va costejar una força de 200 hòmens que va dur a Luján per a entregar-los al comandant Olavarría, montant molts en cavalls de la seua propietat.

Com no tenien un uniforme en comú, el cura retor de la vila, presbítero Vicente Montes Carballo els va proveir de cintes celests i blanques de trentahuit centímetros de llarc (colors i altura de la verge respectivament), que des d'eixe llavors els servirien com a element d'identificació.

El 28 la força de respal va eixir de Luján en 800 hòmens pel Camí Real i despuix de creuar el riu Les Closques (Riu Reconquista) es varen dirigir rumbo a la Cañada de Morón. D'allí varen seguir a la Chacra de Perdriel, en l'actual localitat de Vila Ballester Oest, Partit de General Sant Martín i propietat llavors de Francisco Belgrano, germà de Manuel Belgrano, secretari del Consulat i futur general patriota, qui el havia llogat a eixos efectes a Juan Blat i Martín de Álzaga.

Chacra de Perdriel (31 de juliol)

En anochecer del 31 de juliol de 1806 aplegaven a Perdriel al voltant de 1050 hòmens, en sumar-se les forces del hacendado Martín Rodríguez. Allí havien anat sumant-se en menuts grups els 900 hòmens reclutats en Buenos Aires a les órdens de Juan Blat i Feijoó.

Perdriel havia segut elegit com a campament per la seua posició estratègica, prop de Buenos Aires (20 km al noroest), pero també d'Oliveres (13 km) i de les Closques (15 km), que eren els llocs a on Liniers podia desembarcar.

No obstant el lloc elegit presentava desventages: "el nostre punt de reunió no va ser ben elegit, puix a tan curta distància de la ciutat era molt fàcil sorprendre-nos. Beresford no tenia cavalleria. Si nos haguérem situat en la Cañada de Morón o en el Pont de Márquez, podíem haver juntat més de 1000 paisans. Llavors sense atacar de front als britànics, a força de amagos i escaramuzas, els hauríem fatigat, hagueren cremat les seues municions; i estant tallats, sense retirada, hauria quedat en el nostre poder el coronel Pack en les seues tropes."

Confiant en no haver segut detectats i contant en dies per a l'arribe de Liniers i l'inici de la campanya, els hòmens varen rebre permís per a absentar-se i molts es varen dirigir a la ciutat. Dels restants, solament unes poques decenes contaven en armes de fòc.

L'entrenament i organisació de les milícies era pràcticament inexistent. Els voluntaris responien fonamentalment al seu caudillo i es caria d'oficials i suboficials que els dirigiren. Inclús el mando superior era confús: si ben Juan Martín de Pueyrredón contava en l'encàrrec del Cabildo i el mandat de Huidobro, no tenia jerarquia militar alguna, mentres que Olavarría era militar de carrera i comandaba a les úniques tropes veteranes, que per una atra part constituïen fins al moment el gros de la divisió. Açò es va traduir en la divisió de fet de les forces. Mentres els voluntaris de Pueyrredón permaneixien acantonats en el caixco de la chacra, les forces de Olavarría varen permanéixer separades al noroest de la posició, propencs al riu de les Closques i en lo que seria la retaguàrdia davant un alvanç britànic des de Buenos Aires.

L'atac (1 d'agost)

Des de mediats de juliol el comandant anglés William Carr Beresford sabia que es conspirava i des del 20 d'eixe més que Pueyrredón reunia voluntaris en la campanya. Eixa mateixa nit del 31 de juliol, mentres gojava en els seus oficials d'una funció en el Teatre de la Comèdia, va rebre informes confirmant la reunió de tropes en Perdriel.

Va dispondre de colp i repent que partix de les forces quedaren acuarteladas en estat d'alerta i unes atres, al mando del coronel Denis Pack, cap del regiment 71 Highlanders, es aprestaran a marchar.

L'alvanç anglés

En la mijanit del 31 de juliol a l'1 d'agost, la columna britànica al mando de Beresford en entre 500 i 600 hòmens del Regiment 71 i sis peces d'artilleria volant va iniciar la seua marcha reservada i cautelosament, oficiant de guia el criollo Francisco González.

En el matí de l'1 d'agost, casi simultàneament en els britànics, varen arribar des de Buenos Aires uns cinquanta hòmens més reunits en la seua major part per la veta Juan Pedro Cerpa, conduint algunes armes i municions recolectades en la casa del comerciant Sants Incháurregui, aixina com quatre velles carronadas, al mando de Miguel Esquiaga i Pedro Miguel Anzóategui. En els reforços, les forces criollas al mando de Pueyrredón en la chacra s'elevaven a escassos doscents hòmens.

Martín Rodríguez es trobava destacat en un lloc alvançat situat en Sants Llocs. Des de la torre de l'iglésia Jesús Amorós, en l'actual partit de Sant Martín, va divisar l'arribada dels invasores i es va dirigir ràpidament a Perdriel a on va comunicar la novetat a Pueyrredón.

A l'altura de les actuals instalacions del Liceu Militar General Sant Martín i el Tir Federal, al estesudeste de Perdriel, els britànics varen fer alt per a organisar el seu desplegament. L'artilleria es va instalar a l'altura de l'actual carrer 104 (O'Donnell) en la seua intersecció en 109 (1° d'agost de 1806), a poc més de 300 metros de l'empalizada que rodejava el caseriu de la chacra de Perdriel, als -34°33′48.38″ de latitut sur, -58° 34' 9.85" llongitut oest.

Desplegament

Beresford va dividir l'infanteria en dos ales, a dreta i esquerra de l'artilleria. La reserva va permanéixer a retaguàrdia al mando del tinent coronel Pack, cobrint l'artilleria i al cos d'oficials encapçalat per Beresford. La posició era llaugerament elevada i tenien a la dreta un estany (carrers 110 -José Hernández- i 101 -9 de juliol-) i terres baixes anegadas que s'estenien fins a més allà de la Chacra, mentres que a la seua esquerra el terreny baixava per més de 400 metros fins a la cañada de Méndez (carrers 115 -Mestre Dasso- i 117 -Suipacha-). El terreny estava ocupat per dispersos ombúes, cina-cinas, tunales i un talar que naixia al sur del caseriu.

Pueyrredón solament va tindre temps de repartir uns pocs dels fusils proveïts per Esquiaga i Anzoategui, en lo que el total de tiradors va aplegar a uns cinquanta. Els seus hòmens ràpidament varen montar les carronadas nouvingudes en cureñas de mar utilisant osamentas com a falques, i junt als pedrers varen ser ubicades per Pueyrredón en bateria en el centre del seu dispositiu, davant d'una llínea de tunales que llimitava el caixco de la chacra (carrer 112 -Vicente López-). Protegia l'artilleria comandada pel capità de marina mercant Francisco Trelles un chicotet grup d'infants mal armats al mando de la veta Manuel Palomino, uns 24 hòmens en total.

A la seua dreta, parapetats despuix de la tàpia i tunales, es va ubicar un atre grup de 23 fusileros voluntaris al mando de la veta Cerpa i a l'esquerra 18 fusileros (sense bayoneta) voluntaris dirigits per la veta Antonio Cuevas.

Els blandengues de Olavarría es mantenien en reserva i Pueyrredón li va donar instruccions de que atacara si els britànics efectuaven un atac de flanc o sobre la seua retaguàrdia, a on va colocar la cavalleria, uns 40 milicians voluntaris armats de llances amagats entre les edificacions que es trobaven a uns 100 metros de la llínea principal, permaneixent al seu mando directe.

Combat de Perdriel

Combat de Perdriel.

A les 7 del matí "els de Perdriel varen arborar la divisa blanca i encarnada dels conjurats de Buenos Aires i als crits de ¡Santiago! ¡Tanca Espanya! ¡Muiguen els herejes! varen trencar el fòc d'artilleria"

L'infanteria britànica va alvançar coberta pels dispars d'artilleria, que varen provocar la fugida de molts milicians incloent els que defenien l'artilleria. Solament va quedar defenent el seu canó la veta Miguel Shennón d'orige alemà i fe catòlica, qui havia desertat dels britànics.

També Olavarría es va posar en retirada en els seus hòmens formats dient "que comprometre combat seria expondre el fi de la reunió, que era esperar l'eixèrcit de Montevideo i proveir-ho de cavalls, reforçant-ho".

Solament un centenar de hòmens permaneixia en el camp. Entre els veïns principals, devinguts en oficials, es trobaven Diego Álvarez Barragaña, Mariano Renovales, Lucas Obes, José del Tejó, Lorenzo López, José, Juan Andrés i Rafael Pueyrredón, Martín Rodríguez, Maurici Pizarro, Juan Pablo Rodríguez, Pedro Mariano i Nicolás Muñoz, Juan de la Cruz Brizuela, Martín Rivero i José Farías.

La càrrega de cavalleria

Juan Martín de Pueyrredón es va llançar llavors en una dotzena de hòmens a una càrrega sobre el flanc dret per a copar la retaguàrdia i silenciar els canons. Va penetrar en èxit fins a a on s'ubicava la reserva i els comandants britànics, abatent personalment a un artillero.

Mentres els seus hòmens s'apropiaven d'un carro de municions, el seu cavall va ser mort per una bala rasa de canó, quedant de peu i rodejat per l'oficialitat britànica, pero va ser rescatat per la valenta intervenció de l'alcalde de Pilar, capità Lorenzo López Camelo, qui va atropellar al galop el rode de soldats i oficials enemics, conseguint trencar-ho i aplegar a a on estava el seu cap.

Pueyrredón d'un bot va montar en anques i davant la sorpresa dels anglesos, que no atinaron ni a tirotejar-los, donat lo instantàneu de l'acció, varen desaparéixer despuix de la loma.

En un part enviat al governador de Montevideo el 3 d'agost Pueyrredón va relatar lo ocorregut en la trobada en els britànics: "En efecte, l'enemic va escomençar a jugar la seua artilleria, i en seguida la nostra, i yo per a millor fer valdre les nostres ventages vaig prendre la terça partix de les meues tropes, i despuix de haver manat al comandant D. Antonio de Olavarría que, en veent-me atacat per la retaguàrdia fera ell la mateixa operació per a oprimir-los en tots els llocs, vaig eixir a galop, i a poc temps els vaig tindre enterament tallats. En esta situació vaig fer senyal d'alvançar, i al cap dels meus em precité sobre el gros de l'enemic, i em vaig trobar en mig d'ells en sol 10 dels meus companyers que em varen seguir: el meu objecte era llevar-los l'artilleria, i de facto en els meus dèu companyers els vaig llevar un carro de municions en solament la pèrdua d'un dels meus amics, i el meu cavall que va ser travessat per una bala de canó. Quan yo em vaig vore solament i peu no vaig tindre més recurs que manar retirar el carro citat, i a peu eixir fugint en mig de tot el fòc que es va dirigir cap a nosatres. Tots senyor, varen fugir, i nos va prendre l'enemic l'artilleria i recaptes; pero yo vaig salvar la meua presa".

En la càrrega, Beresford va estar prop de ser mort. Relata Gillespie: "Esta escaramuza no va ser notable sino per l'atrevit atac de dos hòmens de les files enemigues, mentres els nostres alvançaven, contra la persona d'aquell cap [Pueyrredón]. Estant ben montats varen guanyar desapercebuts la retaguàrdia del flanc dret del regiment 71, i després varen donar una càrrega furiosa en llínea recta cap al general, els assistents del qual ocorria es trobaven llavors alguna cosa distants; pero el capità Arbuthnot, que estava prop, va contindre a un d'ells. L'atre, no obstant, va persistir encara, i haguera assestat el colp fatal si el coronel Pack, en la seua calma habitual, no li haguera previngut fins que el tinent Mitchell va ordenar a uns pocs rencs dels seus granaders trencar el fòc, que va tirar per terra a aquell atrevit aventurer en el seu cavall." Beresford era incapaç de defendre's ya que la seua espasa "durant este temps, pel rovell, no eixia de la baïna".

Retirada

El combat va durar entre 30 minuts i una hora.

La certificació dels servicis prestats per Pueyrredón, expedit pel Cabildo en la seua Sala Capitular de Buenos Aires, el 25 d'octubre de 1806, relata la participació d'aquell en els successos que varen culminar en Perdriel:"El Cabildo, justícia i regiment de la ciutat de Buenos Aires, capital del virreinato del Riu de l'Argent, certifica que don Juan Martín de Pueyrredón, natural d'esta ciutat, despuix de presa la plaça per les armes britàniques el dia 27 de juny últim, no va dispensar despesa, fatiga, ni treball per a preparar i dispondre per la seua banda la reconquista: va mamprendre viage a Montevideo, d'a on va retornar havent abans acordat en el senyor governador d'aquella plaça la reunió de gents que deuria haver en esta per a incorporar-se en la que s'allí vinguera. Va recórrer per sí estes campanyes, va convocar les milícies, junt voluntaris que ho varen seguir pagant a aquelles de la seua peculio soldada diària de quatre reals, i passant a estos ració abundant de tot lo necessari; en l'auxili de dos companyers que se li varen agregar a este fi. Aplegat en la gent al caseriu de Perdriel, distant quatre o cinc llegües d'esta ciutat, la nit del 31 de juliol, sense haver tingut temps per a coordinar la defensa d'aquell port, varen ser atacats al matí següent per un tros de siscents setanta anglesos, en un famós tren d'artilleria volant, i despuix de haver sostingut el fòc per espai d'una hora, es va tirar este valeroso patriota en uns pocs que li varen seguir sobre l'enemic, conseguint matar-li alguns artilleros i llevar-li un carro cobert de municions, que va salvar por entre els fòcs de fusil i en imminent risc de la seua vida, la qual haver perdut sense dubte per haver-li mort el cavall, si la generosa valentia de don Lorenzo López no ho haguera llibertat alçant-ho a les anques del seu."

Pueyrredón es va retirar en els seus hòmens i el carro capturat reunint-se en Olavarría, en qui es va dirigir a la chacra de Márquez (actuals terres dels tallers militars de Boulogne Sur Mer) per a reagrupar-se i esperar a Liniers per a alvançar sobre Buenos Aires.

Beresford va retornar a Buenos Aires en l'artilleria capturada (solament els dos pedrers, rebujant les insevibles carronadas) i sèt presoners, entre ells, el desertor del seu eixèrcit, el soldat alemà Shennón, amarrat a la cureña d'un canó. Previ consell de guerra i eucaristía brindada pel bisbe de Buenos Aires, el desertor va ser fusilat front al regiment 71 el 9 d'agost com a mida ejemplificadora.

Davant la dispersió de les tropes, Antonio de Olavarría va treballar per a reunir als hòmens del cos de blandengues, en lo que va poder sumar 400 hòmens a les tropes de Liniers en la Chacarita dels Colegials.

Pueyrredón per la seua banda va deixar l'encàrrec de la reunió als seus hòmens i a les 3 de la vesprada va partir en un pot rumbo a la Banda Oriental per a donar conte de la situació, acompanyat de Francisco Trelles, Francisco Mariano de Orma, José Bernaldes, Cornelio Zelaya i Miguel Mejía Marbre. Despuix d'un llarc i perillós periple va arribar a Colónia del Sacrament el dia 2 i es va reunir en Liniers, qui va calificar "d'un tire temerari el del combat de Perdriel sense convindre en Pueyrredón en les conseqüències que ho havien alarmat fins al terme de mamprendre este viage difícil i perillós.".