Combustible sostenible d'aviació
Combustible sostenible d'aviació (SAF en anglés; Sustainable Aviation Fuel) és el nom donat a tipos de combustibles d'aviació utilisats en avions a reacció i certificats com a sostenibles per entitats independents de reconegut prestigi. Esta certificació se sumixca a la certificació de seguritat i rendiment, emesa per l'organisme d'estàndarts globals ASTM Internacional, que deu complir tot combustible d'aviació per a ser aprovat per al seu us en vols regulars de passagers.[1] Per a poder utilisar-se en avions comercials, els SAF deuen sometre's a un exhaustiu procés d'homologació[2] per a complir estrictes criteris de certificació i demostrar que les seues característiques físiques i químiques són casi idèntiques a les dels combustibles fòssils i que, per tant, poden mesclar-se en seguritat. Per tant, el SAF pot utilisar-se en la flota mundial existent i no requerix cap adaptació de l'aeronau ni de l'infraestructura de suministrament de combustible.
En giner de 2022, s'han aprovat sèt processos de producció de SAF.[2] Ademés, s'han aprovat dos vies de coprocesamiento de matèries primeres renovables en refineria de petròleu en un llímit de mescla del 5%.[3]
Certificació dels SAF
[editar | editar còdic]Una certificació SAF verifica que el combustible sostenible, centrant-se en gran mida en la matèria primera del mateix, ha complit els criteris i les consideracions de sostenibilitat baix el cridat "triple resultat" o també denominat com "triple balanç", que fa referència a l'impacte que la producció de la matèria primera té en les tres dimensions: social, econòmica i ambiental.
Existixen per una atra part molts esquemes de control d'emissions de carbono, com el Règim de Comerç de Drets d'Emissió de l'Unió Europea, que otorguen als certificats SAF una exenció del cost associat a la responsabilitat d'emissions de carbono.[4] Açò incentiva i millora la competitivitat econòmica dels SAF, que són més respectuosos medioambientalment que els combustibles d'aviació fòssils tradicionals. S'estima que els combustibles sostenibles d'aviació poden obtindre una reducció d'emissions de GEI (gasos d'efecte hivernàcul) de fins a 80% a lo llarc del seu cicle de vida.[5] En tot, a curt determini per a conseguir una implantació extensa, existixen encara barreres tant comercials i regulatorias que han de ser superades a través d'una colaboració profunda i coordinada dels actors del sector aéreu; en l'objectiu d'obtindre una paritat de preu en el combustible aviació fòssil.[6][7]
El primer organisme de renom en llançar un sistema de certificació de carburants d'aviació sostenibles (SAF) aplicable va ser la ONG europea Roundtable on Sustainable Biomaterials (RSB). En el context del Sistema de Compensació i Reducció d'Emissions de Carbono per a l'Aviació Internacional (CORSIA) de la OACI, un operador d'avions pot reduir els seus requisits de compensació CORSIA en un any determinat solicitant reduccions d'emissions per l'us de combustibles elegibles per a CORSIA (CEF).[8]
A dia de hui, la OACI ha aprovat dos SCS:[9]
- International Sustainability and Carbon Certification (ISCC)
- Roundtable on Sustainable Biomaterials (RSB)
| Esquema | Criteri de Sostenibilitat |
|---|---|
| EU RED II Recast (2018)[10] |
Reducció de GEI - Les emissions de gasos d'efecte hivernàcul dels carburants sostenibles d'aviació deuen ser inferiors a les dels combustibles fòssils als que substituïxen: a lo manco el 50% per a les instalacions de producció anteriors al 5 d'octubre de 2015, reducció obligatòria del 60% per a les instalacions posteriors a eixa data i del 65% per als combustibles sostenibles (SAF) produïts en instalacions que comencen a operar despuix de 2021. Canvi d'us del sol - Reserves de carbono i biodiversitat: les matèries primeres per a la producció de carburants sostenibles no poden obtindre's de terrenys en una elevada biodiversitat o en un elevat nivell de reserves de carbono (és dir, boscs primaris i protegits, praderies de gran biodiversitat, chapulls i turberas).
Atres qüestions de sostenibilitat s'establixen en el Reglament de gobernanza i poden ser cobertes per sistemes de certificació de forma voluntària.
|
| ICAO ‘CORSIA’ | Reducció de GEI - Criteri 1: El combustible alternatiu sostenible per a reactors generarà reduccions netes de GEI de per lo manco el 10% en comparació al combustible fòssil per a reactors, prenent com a base el cicle de vida.
Reserva de Carbono - Criteri 1: el combustible alternatiu sostenible per a reactors no es produirà a partir de biomassa obtinguda de terrenys els usos dels quals varen canviar despuix de l'1 de giner de 2008 i que hagen segut de boscs, chapulls o turberas primigenis, ya que tots estos terrenys tenen altes reserves de carbono. Criteri 2: En cas d'un canvi en l'utilisació dels terrenys despuix de l'1 de giner de 2008, com es definix en base en les categories de terrenys de el IPCC, es calcularan les emissions derivades del canvi directe en l'utilisació dels terrenys (DLUC). Si les emissions de gasos d'efecte hivernàcul per un DLUC superen el valor per defecte del canvi induït en l'us dels terrenys (ILUC), el valor de el DLUC reemplaçarà al valor per defecte de el ILUC.
|
Impacte global
[editar | editar còdic]A mida que les emissions que comercien els règims de carbono van definint-se, estan emergint a nivell global certs combustibles sostenibles segurs que poden ser exents de responsabilitat carbono, en una "calificació zero", una volta provada i certificada la seua sostenibilitat en tot el cicle de vida.
A modo d'eixemple, en el Règim de Comerç de Drets d'Emissió de l'Unió Europea el SAFUG -Sustainable Aviation Fuel Users Group - va propondre que carburants sostenibles d'aviació que hagueren segut certificats com a tals per RSB o organismes similars tingueren una calificació zero. Esta proposta va ser acceptada.[11][12]
En el context del Sistema de Compensació i Reducció d'Emissions de Carbono per a l'Aviació Internacional (CORSIA) es busca maximizar els beneficis dels SAF per a la reducció de les emissions de GEI i minimisar els impactes negatius en els preus dels aliments i el canvi d'us de la terra. Els valors per defecte de les emissions de CO2 del cicle de vida dels combustibles elegibles per a el CORSIA han segut determinats per la OACI:
Ademés de la certificació SAF, l'integritat dels productors de carburant sostenible per a l'aviació pot evaluar-se a través d'atres mijos, com per eixemple utilisant l'iniciativa de Richard Branson Carbon War Room[13] Renewable Jet Fuels[14] (que actualment coopera en empreses com LanzaTech, SG Biofuels, AltAir, Solazyme, Sapphire).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Aviation Fuel Standard Takes Flight». ASTM. Consultat el 1 d'abril de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 https://www.astm.org/d4054-21a.html.
- ↑ https://www.astm.org/d1655-21c.html.
- ↑ «Sustainability schemes for biofuels». European Commission/Energy/Renewable energy/Biofuels. Consultat el 1 d'abril de 2012.
- ↑ «ATAG -Beginner's Guide to Sustanable Aviation Fuel».
- ↑ «Sustainability schemes for biofuels». European Commission/Energy/Renewable energy/Biofuels. Consultat el 1 d'abril de 2012.
- ↑ «Sustainable Aviation Fuel». Qantas. Consultat el 24 d'octubre de 2013.
- ↑ «CORSIA SCS evaluation».
- ↑ «CORSIA Approved Sustainability Certification Schemes».
- ↑ «EASA - Aviation Environmental Report». Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2019. Consultat el 27 d'agost de 2019.
- ↑ «Sustainable Aviation Fuel Users Group : European Section». Safug.org. Consultat el 24 d'octubre de 2013.
- ↑ «Revision of the EU Energy Tax Directive - technical press briefing». Ec.europa.eu. Consultat el 24 d'octubre de 2013.
- ↑ «Renewable Jet Fuels». Carbon War Room. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2013. Consultat el 24 d'octubre de 2013.
- ↑ «Welcome». Renewable Jet Fuels. Consultat el 24 d'octubre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Combustible sostenible de aviación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.