Companyia de la Mar del Sur
La Companyia de la Mar del Sur o Companyia de les Mars del Sur (en anglés: The South Siga Company) va ser una organisació comercial privada de Comerciants de Gran Bretanya dedicada al comerç en les Mars del Sur i atres parts d'Amèrica, aixina com al foment de la peixca i al pagament del deute públic per mig dels establiments d'esta corporació formada en 1711 pel ministre de Facenda britànic, Robert Harley i rics comerciants de Londres de l'oligarquia financera de la ciutat. La creació de dita empresa va sorgir com a part d'un pla per a finançar al govern britànic: els titulars de deute públic devien canviar-la per accions de la nova empresa. A canvi, el govern concedia a la companyia una renda perpètua de 576.534 lliures a l'any, que es distribuirien com a dividents entre els accionistes. L'empresa també va rebre els drets exclusius del comerç en Amèrica del Sur i América Central d'ahí el nom de "Companyia de les Mars del Sur".
L'esquema semblava beneficiar a totes les parts, ya que el govern conseguia un instrument nou per a finançar el seu deute i a canvi l'empresa rebia una posició de privilegi per a la captació de capital, sumat a un tracte preferencial per part de les autoritats. Per la seua banda els accionistes rebrien el pagament d'un interés anual garantisat pel govern, sumat als futurs rendiments que podria generar l'empresa a través del prometedor comerç en Amèrica del Sur. Estos rendiments es podrien traduir en majors pagaments de dividents o en una pujada del preu de les accions favorint a les seues forquetes.
No obstant, en eixe llavors, casi tota Amèrica estava controlada per Espanya, en la que Gran Bretanya estava en guerra, per lo tant el negoci comercial no va poder posar-se en marcha fins a 1713, quan va concloure la guerra de successió espanyola. Inclús una volta firmat el tractat de pau entre abdós parts, la Companyia de les Mars del Sur va ser autorisada únicament a suministrar esclaus africans i a enviar un sol barco per any en mercaderies a les colónies americanes. El transport d'esclaus no era una activitat rendable, sumat a que el fluix de comerç es va vore contínuament afectat per les disputes entre Gran Bretanya i Espanya.
En 1718 esclata una nova guerra contra Espanya que provoca el confisc de les propietats de la companyia en Sudamérica i l'interrupció del fluix comercial en el continent. El futur de l'empresa semblava incert, no obstant, en 1719 els britànics conseguixen derrotar al conglomerat de tropes jacobites i espanyoles, posant fi als constants tumults nacionalistes d'Escòcia i a la lluita contra forces estrangeres dins de la seua pròpia illa. Este fet sumat a un nou pla de re-finançació de deute públic a través de noves accions de la Mar del Sur va generar una especulació econòmica que va fer pujar els títuls de la Companyia de 100 £ a 1000 £ tan sol en el primer semestre de 1720. Una volta alcançat este pic es va produir una ona venedora que en poc temps va dur el preu de les accions novament a al voltant de 100 lliures. Esta bombeta econòmica coneguda com la Bombeta de la Mar del Sur va ser una de les crisis més devastadores de l'història.
La Companyia va sobreviure al cataclisme econòmic i va continuar suministrant esclaus d'Àfrica Occidental a l'Amèrica espanyola, i va incorporar el negoci de la caça de ballenes en l'Àrtic. No obstant, la seua funció principal va ser sempre la gestió del deute públic britànic fins a la seua total dissolució en la década de 1850.
Context històric
[editar | editar còdic]En agost de 1710, Robert Harley va ser nomenat ministre de Facenda. Llavors, el govern britànic depenia en gran part del Banc d'Anglaterra, una empresa privada que havia obtingut el monopoli de les finances britàniques a canvi de garantisar l'organisació i la gestió dels préstams al govern, no obstant, el servici no era l'esperat. Harley, per lo tant, va buscar activament noves formes de millorar les finances na Despuix de la seua creació, el primer acort va ser establit entre Anglaterra i l'Archiduc Carlos, rival de Felipe V en la guerra de successió en Espanya per a comerciar en exclusivitat en les Índies espanyoles. Buscaven competir en la companyia francesa Compagnie de la Mer du Sud que comerciava en la costa del Pacífic d'Amèrica del Surcionals. El nou Parlament es va reunir en novembre de 1710 en una resolució d'assistir a les finances públiques, que havien sofrit significativament despuix de la guerra en França.
Harley va assistir duent informes detallats sobre la situació del deute nacional i sobre les escandaloses despeses que s'havien realisat. Finalment, en giner de 1711 la Cámara va acordar nomenar una comissió per a investigar la totalitat del deute i la despesa pública, els membres de la qual serien el propi Robert Harley i dos auditors de contes: Edward Harley, germà de Robert, i Paul Foley, el seu cunyat. Dit comité també va incloure a William Lowndes, Secretari del Tesor, qui havia tingut una significativa responsabilitat en la reintroducció de la moneda falcada en territori britànic en 1696 i John Aislabie representant del "October Club" (Club d'Octubre), un grup d'aproximadament 200 diputats que s'havien compromés a votar en bloc.
La primera preocupació d'Harley era trobar 300.000 lliures per a cobrir les despeses de l'operatiu que l'eixèrcit britànic estava desenvolviendo en Europa, corresponents al pròxim trimestre. Esta sifra va ser proporcionada per un consorci privat conformat per Edward Gibbon, George Caswall i el Banc Hoare. Fins a eixe moment el Banc d'Anglaterra havia estat operant la Loteria Estatal en nom del govern sense molt èxit. Donat este baix rendiment, Harley va concedir autoritat per a la venda de billets a John Blunt, director de la Hollow Sword Blade Company. La venda de billets es va iniciar el 3 de març de 1711 i per al dia 7, ya havien segut venuts en la seua totalitat. Esta va ser la primera operació verdaderament exitosa de la loteria britànica.
Este èxit va ser seguit poc despuix per un atre, més gran, cridat "L'Aventura dels Dos Millons" o "El Clàssic", els billets del qual costaven 100 lliures, en un premi màxim de 20.000 lliures i un de mínim de per lo manco 10 lliures. Si ben els premis eren anunciats per l'import total, la realitat era que es pagava en quotes sobre un periodo que es podia estendre per alguns anys, és dir, el govern sempre mantenia pràcticament la totalitat dels diners del premi en calitat de préstam, mentres que era abonat als guanyadors.
Fundació de la Companyia
[editar | editar còdic]L'investigació de les finances públiques va aplegar a la conclusió de que existia un total de 9 millons de lliures en deutes sense cap ingrés assignat a pagar-les. Edward Harley i John Blunt varen idear un pla per a consolidar el deute d'una manera similar a la que anteriorment realisava el Banc d'Anglaterra. Totes les forquetes del deute identificat estarien obligats a entregar estos títuls a favor d'una nova empresa, la "Companyia de la Mar del Sur", i esta a la seua volta emetria accions per la mateixa cantitat de diners. El govern li pagaria anualment a la companyia 568.279,10 £ (és dir un 6 % d'interés anual, més les despeses) que es distribuirien com a dividents entre els accionistes.
El nom de l'empresa sorgia de que la mateixa rebia del govern el monopoli del comerç en Amèrica del Sur, un títul que a simple vista es presentava com potencialment lucratiu. No obstant, llavors casi tota Sudamérica estava controlada pel regne d'Espanya, el govern del qual, òbviament, monopolisava el comerç en les colónies. Tot açò sense tindre en conte que llavors Espanya i Gran Bretanya estaven en conflicte per la denominada Guerra de Successió.
Abans d'anunciar-se el nou esquema de la "Companyia de la Mar del Sur", part del deute consolidat podia ser comprada en el mercat obert a un valor aproximat de 55 £ per cada títul en valor nominal de 100 £, lo que representava un gran desconte. Açò va permetre que qualsevol persona que coneguera el pla de manera anticipada podia comprar títuls de deute, que serien canviats per accions de la nova empresa i immediatament vendre-les obtenint un enorme benefici. Esta maniobra va permetre que Harley poguera atraure més respal financer al seu programa de bescanvi de deute.
La gestió d'Harley era un èxit per lo que va ser recompensat en el títul de comte d'Oxford el 23 de maig de 1711 i va ser ascendit al càrrec de Gran Tesorer del Lord. Ya en una posició més segura, Harley va començar negociacions secretes de pau en França.
Des del punt de vista comercial, els creadors de la Companyia de la Mar del Sur sabien que el seu objectiu era més simbòlic que real. Justament el govern no contava en diners per a invertir en el desenroll d'una empresa comercial i tampoc hi havia una expectativa real de negoci, ya que, llevat que ocorreguera una catàstrofe, era molt poc provable que Espanya abandonara una joya tan inestimable com el monopoli del comerç en les seues pròpies colónies.
No obstant, el potencial de la gran riquea que significava posseir el monopoli del comerç en una regió tan rica com Amèrica del Sur va ser àmpliament publicitado, en la finalitat de generar interés per les accions de la companyia. En definitiva, l'objectiu de l'empresa era crear un instrument de financiamiento adicional per al govern, al mateix temps que els seus fundadors l'utilisaven per a enriquir-se ells mateixos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Compañía del Mar del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.