Anar al contingut

Complex Cantarell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cantarell 1.jpg
Complex Cantarell
Archiu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0481.jpg
Part del Complex Cantarell costa fòra.
Archiu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0484.jpg
Cantarell
Archiu:15-07-14-Yucatan-Ölfelder-RalfR-WMA 0480.jpg
Cantarell
Archiu:Cantarell 2.jpg
Cantarell

El Complex Cantarell és un jaciment de petròleu mexicà, considerat un dels més importants a nivell mundial, ubicant-se en segon lloc, tan sol superat pel Complex Ghawar, en Aràbia Saudita. L'història d'este camp petroler es remonta a març de 1971, quan Petròleu Mexicans va explorar una taca d'oli que brotava de les profunditats de la mar de la Sonda de Campeche descoberta pel peixcador Rudesindo Cantarell dèu anys abans. Huit anys despuix, va començar a operar el primer pou de producció, el qual va ser cridat Chac, el deu maya de la pluja.

Actualment Cantarell és el segon camp petroler del tipo costa fòra més gran del planeta, superat a partir del 6 de giner de 2002, pel camp mexicà del mateix tipo Ku-Maloob-Zaap.

Cantarell va ser el complex petroler més important d'eixe país i un dels més importants del món, va generar durant décades les dos terceres parts del petròleu que es va produir en Mèxic, lo que ha representat una gran font de riquea per al país. Cantarell va iniciar operacions en 1979.

Història

[editar | editar còdic]

Ha aportat des del seu descobriment 13 400 billons de pots (sifra juliol de 2009), i està format pels camps verts Nohoch, Chac, Akal, Kutz, Ixtoc i Sihil. Està ubicat en la Sonda de Campeche, a 85 km de Ciutat del Carmen, Campeche, Mèxic. La seua producció actual és de 137000 barrils diaris (2024).

El lloc a on yacer el petròleu està format per Brecha Carbonatada del Cretácico superior, enrunes de l'impacte de l'asteroide que va crear el cràter Chicxulub. Este complex és una ciutat en la mar en tots els servicis que hi ha en terra, incloent un hospital i radars d'alerta primerenca. Conte en total en 190 pous.

Archiu:Cantarell 3.jpg
Part del Complex Cantarell, els cremadors de gas.

Este camp petroler va aplegar al seu pico de producció en 2004.[1] El jaciment, que està dins els més productius a nivell mundial, ubicant-se en la tercera posició, a finals de l'any 2006 comença a declinar la seua producció de 2 millons 33 mil barrils diaris. Els càlculs indiquen que la producció va ser en 2006 de 1 905 000 barrils, en 2007 de 1 683 000 barrils i en 2008 de només 1 230 000 barrils diaris de cru. En giner de 2017 el president Penya Net, va anunciar ajusts als preus dels hidrocarburs en el país, arguyendo entre les raons que ho justifiquen la caiguda de la producció d'este camp petroler a menys de 200 000 barrils diaris.

Com a part del Proyecte de Modernisació i Optimisació de Cantarell, en l'any 2000 es va començar a injectar en el jaciment 1 200 000 de nitrogen per dia per a mantindre la pressió i evitar la caiguda de la producció de cru i gas natural. Inclús es va tindre que construir una planta productora de nitrogen per a este fi. L'introducció de nitrogen va dur alguns beneficis al curt determini, mes en el passar del temps este es va mesclar en el gas del jaciment contaminant l'últim, i hui Cantarell crema molt del seu gas produït perque està contaminat en nitrogen.

Accidents

[editar | editar còdic]

A inicis de febrer de 2026 va ocórrer el Derrame de petròleu en el Golf de Mèxic, suscitat a partir d'un oleoducte d'este complex.

Archiu:Cantarell 3.jpg
Part del Complex Cantarell.


Referències

[editar | editar còdic]