Camp Ghawar
El camp Ghawar és un jaciment petrolífer situat en la governació del-Ahsa, en la província oriental d'Aràbia Saudita. En unes dimensions de 280 per 30 km, és, en diferència, el major jaciment de petròleu convencional del món,[1] i representa aproximadament un terç de la producció acumulada de petròleu d'Aràbia Saudita a partir de 2018.[2][3] El camp pertany i és operat per la companyia estatal Saudi Aramco.
Ghawar és enterament propietat de Saudi Aramco, la companyia petrolera estatal saudí, i és operada per ella. En abril de 2019, l'empresa va publicar per primera volta les seues sifres de beneficis des de la seua nacionalisació fa casi 40 anys en el context de l'emissió d'un abonament als mercats internacionals. El prospecte de l'abonament va revelar que Ghawar és capaç de bombejar un màxim de 3,8 millons de barrils al dia -molt per baix dels més de 5 millons que s'havien convertit en saber convencional en el mercat-.[4][3]
Geologia
[editar | editar còdic]Ghawar ocupa un anticlinal sobre un bloc de falles del subsol que data del Carbonífero, fa uns 320 millons d'anys; l'activitat tectónica del Cretácico, quan el marge norest d'Àfrica va escomençar a incidir en el suroest d'Àsia, va potenciar l'estructura. Les roques del jaciment són calcàrees del Jurásico Arab-D en una porosidad excepcional (fins al 35 % de la roca en alguns llocs), que té una gruixa d'uns 280 peus i es troba a 6000-7000 peus baix la superfície. La roca mare és la formació jurásica Hanifa, un depòsit de plataforma marina de fanc i calç en fins a un 5 % de matèria orgànica, s'estima que entre un 1 % i un 7 % es considera una bona roca mare de petròleu. El sagell és un paquet evaporítico de roques que inclou anhidrita impermeable[5]
Història
[editar | editar còdic]A principis de la década de 1940, Max Steineke, Thomas Barger i Ernie Berg varen observar una curva en el llit del riu sec Wadi Al-Sahbah. Les medicions varen confirmar que la zona havia sofrit un alçament geològic, lo que indicava que podia haver un depòsit de petròleu atrapat davall. Es va trobar petròleu, en lo que va resultar ser la partix sur de Ghawar.[6]
Històricament, Ghawar s'ha subdividido en cinc zones de producció, de nort a sur: 'Ain Donar i Shedgum, 'Uthmaniyah, Hawiyah i Haradh. El gran oasis d'Al-Ahsa i la ciutat del-Hofuf es troben en el flanc oriental de Ghawar, corresponent a la zona de producció de 'Uthmaniyah. Ghawar va ser descobert en 1948 i lloc en explotació en 1951.[1][7] Algunes fonts afirmen que Ghawar va alcançar el seu punt màxim en 2005, encara que els operadors del jaciment ho neguen.[8][9]
Saudi Aramco va informar a mitan de 2008 que Ghawar havia produït el 48 % de les seues reserves provades.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Louise Durham. «The Elephant of All Elephants». AAPG Explorer.
- ↑ «The Ghawar Oil Field, Saudi Aràbia». Gregcroft.com. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 «Saudi Arabian Oil Company - Global Medium Term Note Programme». Saudi Arabian Oil Company.
- ↑ «The Biggest Saudi Oil Field Is Fading Faster Than Anyone Guessed».
- ↑ Finding Ghawar: Elephant Hid in Desert By Rasoul Sorkhab, AAPG Explorer, June 2011
- ↑ Out of the Desert, Great Britain: Portfolio Penguin, pp. 20. ISBN 9780241279250.
- ↑ Glenn Morton. Trouble in the World's Largest Oil Field-Ghawar, Energy Bulletin.
- ↑ Porter, Adam. Bank says Saudi's top field in decline, English Al-Jazeera.
- ↑ Donald Coxe. Has Ghawar truly peaked?.
- ↑ «Saudi Aràbia Energy Data, Statistics and Analysis - Oil, Gas, Electricity, Coal».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo Ghawar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.